La guerra entre el CGPJ de Carlos Lesmes i el Congrés dels Diputats s’intensifica. Malgrat les advertències de la cúpula judicial, el poder legislatiu ha decidit tirar endavant amb la seva iniciativa. Avui, el ple de la cambra baixa ha fet un pas més endavant, superant amb nota el debat a la totalitat de la reforma exprés. Aquesta reforma busca limitar les competències, sobretot evitar els nomenaments, d’un òrgan de govern dels jutges que tingui el mandat caducat (en aquest cas, des de fa més de dos anys). Ha tirat endavant amb una majoria àmplia, la majoria que vol aturar un poder judicial colonitzat i segrestat per la dreta. Però el CGPJ no es dona per interpel·lat i fa la seva.

Sense anar més lluny, tan sols unes hores abans de la votació al Congrés dels Diputats, el ple del CGPJ s'ha reunit i ha aprovat, per una majoria àmplia però sense unanimitat, set nous nomenaments. Es tracta dels presidents de la sala social del TSJ de les Balears i de les audiències de Cantàbria, Granada, Lleó, Navarra, Balears i Ciutat Reial.

Acció i reacció. Al poder legislatiu, la reforma ha superat el debat a la totalitat. Només el PP, Vox, Ciutadans i Junts han presentat esmenes en contra, que la resta de l'hemicicle han tombat i han permès que continuï amb els seus tràmits parlamentaris. El PDeCAT també ha votat contra les esmenes de la dreta i s'ha abstingut a la de Junts. La norma continuarà tramitant-se per la via d'urgència, per a reduir tota aquesta tramitació a la meitat, per molt que protesti el CGPJ.

El debat a la totalitat arriba una setmana després que Carlos Lesmes convoqués un ple extraordinari del CGPJ. D’aquesta reunió, en va sortir un text de protesta. El motiu formal: no haver demanat al CGPJ un informe sobre la reforma (com a conseqüències de la supressió de tràmits). L’acord, adoptat sense unanimitat —setze vocals a favor i cinc en contra—, advertia que l’adoptat pel Congrés “no és el camí adequat ni el més respectuós amb les exigències del principi de separació de poders”.

La reforma, impulsada pel PSOE i Unidas Podemos, se centra en els nomenaments. El text registrat el passat desembre proposa "limitar les decisions adoptades per un CGPJ sortint amb membres que han excedit el període constitucional del mandat" i impedir que puguin proposar el nomenament del president del Tribunal Suprem, dels presidents de les Audiències, dels Tribunals Superiors de Justícia, de l'Audiència Nacional o dels presidents de Sala i magistrats del Tribunal Suprem, així com magistrats del Tribunal Constitucional.

Desenes de nomenaments

El Consell General del Poder Judicial, presidit pel conservador Carlos Lesmes, té el mandat caducat des de fa més de dos anys, però continua amb la seva activitat com si res. Ja són més desenes els nomenaments que ha fet l'òrgan de govern dels jutges des que està en funcions a l'espera de renovació. En funcions s'han renovat totes les presidències de sala del Tribunal Suprem, inclosa la renovació de Manuel Marchena al capdavant de la sala penal. I ha convocat noves places vacants. Davant d'això, i que el PP no trenca el bloqueig de la renovació, el PSOE i Unidas Podemos van decidir impulsar una reforma que en limiti les funcions quan tingui el mandat caducat. De moment va vent en popa. A diferència de la renovació del CGPJ.