Si fa tot just una setmana ho feia Quim Torra, aquest dijous ha estat Miquel Iceta qui ha volgut exposar a Madrid la seva recepta per posar remei al conflicte polític que viuen Catalunya i Espanya. La solució que ha detallat el líder del PSC torna a treure del calaix el projecte federalista que Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba ja van incorporar a la famosa Declaració de Granada de 2013. Treu, doncs, la pols a aquell document que fa sis anys ja plantejava una reforma constitucional per resoldre el debat territorial i enterrava definitivament l'aposta del PSC pel dret a decidir.

En una conferència organitzada a l'Ateneu de Madrid, Iceta ha assenyalat que arribats al moment actual, després dels fets d'octubre de 2017, amb la sentència a tocar i constatat també que l'independentisme segueix guanyant les eleccions amb un suport que ronda els dos milions de catalans, l'única sortida possible passa pel diàleg, la negociació i el pacte. Tres conceptes germans que, segons el PSC, primer s'han d'aplicar de portes endins, entre els partits catalans.

Per començar, ha explicat, cal que hi hagi una entesa al Parlament que superi els 2/3, que és la majoria necessària, per exemple, per reformar l'Estatut. Seria un cop assolit aquest acord que podria exportar-se a les institucions espanyoles per negociar-lo i acabar desembocant així en una reforma constitucional. És a dir, la cosa aniria per a llarg, tal com ha advertit el propi Iceta. 

Aquesta fórmula ja va testejar-se amb la proposta de pacte fiscal que Artur Mas va dur a Madrid, que va sortir del Parlament amb el suport d'una majoria qualificada. Malgrat això, Mariano Rajoy no en va voler ni tan sols sentir a parlar. La idea dels socialistes és que amb un govern de Pedro Sánchez la predisposició a escoltar i negociar seria del tot diferent.  

Però més enllà del com caldria plantejar la negociació, el primer secretari dels socialistes catalans també s'ha referit a què s'hi hauria d'incloure. Bàsicament, un reforçament de l'autogovern, una millora del finançament, el reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilíngüe d'Espanya i lleialtat institucional. 

Durant la seva intervenció, Iceta no ha estalviat crítiques a les forces independentistes catalanes, a qui ha responsabilitzat d'haver dividit la societat catalana i d'estar comandant un Govern desorientat i en fallida. També ha rebut el PP, que ha qualificat com una autèntica fàbrica d'independentistes, i Ciutadans, dedicat exclusivament a beneficiar-se de la crispació. 

Com a contraposició a tot això, ha posat en valor l'actitud dels socialistes catalans i ha fixat com a exemple a seguir la política de pactes postelectorals duta a terme després de les eleccions municipals. Una estratègia d'aliances del PSC amb ERC i el PDeCAT que ha permès superar la política de blocs que havia imperat durant els últims anys a Catalunya.