Kufies palestines de quadres grisos i blancs contrasten amb ulleres de got. La bandera revolucionària contra el feixisme. Dos moviments antitètics s'han confrontat aquest dimecres per la presència de l'exterrorista Arnaldo Otegi al barri de Sant Andreu. La conferència organitzada pel CIEMEN per parlar de sobiranies ha despertat els cors de l'extremisme ideològic.

Corredisses, crits i proclames. Una curta persecució a quatre espanyolistes ha encès els ànims. Les cerveses han volat pels aires mentre aquests marxaven escopetejats. El carrer del Segre, que separava les dues concentracions, s'omplia segons després de mitja dotzena de furgons policials. Arribava l'ordre.

"És la secreta, és la secreta". Amb el dit assenyalador, els alternatius han tornat cap a la plaça Fabra, frenant-se amb la mirada altiva i sempre mantenint controlat el perímetre. A l'altre cantó, una parella d'agents de la policia secreta i alguns furgons bloquejaven els accessos perquè els ancians d'extrema dreta no patissin mal. 

El barri, en plena activitat de sis de la tarda, s'ha trobat amb preguntes incòmodes de les criatures. "Què està passant?", deia una nena de no més de 8 anys al seu pare, amb mirada sorpresa i un pèl esverada. Aquest, girant-se cap a l'avi, recordava l'època dels grisos. "Abans encara passava més", somreia. 

Arran i Endavant. Les faccions més reivindicatives de la CUP han encapçalat els càntics del "fora el feixisme dels nostres barris". I amb la tranquil·litat, ha començat a córrer la cervesa i les cigarretes. Arracades d'anell a l'orella i rastes, majoria àmplia de cabells llargs i ignorància total per qui creuava les seves files, com Jordi Sánchez, president de l'ANC. 

Ressentiment

A només 200 metres, l'organització ultra Somatemps desplegava pancartes i posava per la foto. Alguns ho evitaven, per no ser reconeguts. "Són uns covards de merda", deixava anar una dona d'obscurs cabells grisos que carregava un formulari de signatures del partit VOX. 

Dos agents els custodiaven d'aprop entrant en les seves converses. "Si s'ha d'agafar les armes les agafarem tots", deia excitat un home gran que es queixava que no podien apropar-se a Otegi. De mica en mica es calmava i s'unia a la foto. 

Durant una bona estona ensenyaven als veïns les seves consignes: "No volem candidats tacats de sang" o "Catalunya, amb les víctimes". Alguns renegaven veient l'expectació de circ generada. Qui és aquest, qui és l'altre, adraçava a tort i a dret una coneguda simpatitzant dels moviments ultres. Però mentrestant, Otegi agafava la paraula a la conferència i es feia hora de tornar cap a casa.