L'advocat i eurodiputat dels Comuns Jaume Asens ha presentat aquest dijous una querella al Tribunal Suprem contra el president de la Sala Penal, Andrés Martínez Arrieta, per un presumpte delicte de revelació de secrets. El partit d'esquerres acusa el magistrat d'haver incorregut en aquest delicte durant una ponència que va fer en un curs del Col·legi d'Advocats de Madrid (ICAM) el passat 18 de novembre, quan Martínez Arrieta hauria afirmat: "Acabo perquè he de posar la sentència del fiscal general de l'Estat".
Una afirmació pronunciada, segons els Comuns, "en to jocós i seguida de rialles del públic". D'acord amb la querella, això "constitueix una revelació explícita d'informació reservada" sobre tres qüestions. En primer lloc, "l'estat intern de les deliberacions". També sobre "el canvi de ponent respecte a la magistrada inicialment designada". I, finalment, de "l'existència d'una majoria formada i l'orientació del fall". Així, els Comuns al·leguen en la seva querella que aquestes dades estan protegides pel secret de la deliberació, recollit en l'article 233 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, i la seva vulneració afecta el dret fonamental a un judici imparcial.
A més, en l'escrit sosté que el propi querellat "era conscient del caràcter impropi de la seva revelació, en presentar-la en clau humorística". "Aquesta manifestació revela informació protegida pel secret de les deliberacions, ja que anuncia "que les deliberacions internes ja han adoptat una estructura decisòria suficient perquè ell assumeixi la redacció de la sentència", que es va produir un "canvi de ponència desplaçant la magistrada inicialment designada" a causa d'una majoria ja formada en aquest tribunal i que "apuntaria a un sentit de la fallada, previsiblement condemnatòria" a una de les acusacions que demanava presó per a García Ortiz.
Els Comuns també criden l'atenció sobre el fet que "simultàniament" i en el mateix curs organitzat pel Col·legi d'Advocats de Madrid intervinguessin com a docents dos magistrats més del tribunal, Antonio del Moral i Juan Ramón Berdugo, tots dos implicats en la deliberació col·lectiva sobre aquest mateix procediment. "No resulta concebible que un magistrat del Tribunal Suprem participi cobrant en un curs organitzat per l'acusació particular, fet que compromet la seva imparcialitat i reforça el significat delictiu de la revelació practicada", aprofundeix la querella.
Asens: "Si no defensem la imparcialitat judicial, la democràcia perd la seva última línia de defensa"
A banda, incideix que ha transcendit en mitjans de comunicació que el magistrat Antonio del Moral manté una "relació acadèmica estreta amb almenys un dels advocats de part interessada en la causa, en haver estat director de la seva tesi doctoral" —informació publicada aquesta setmana per eldiario.es—. Un fet que afegeix, sota el seu criteri, "un element addicional de risc per a l'aparença d'imparcialitat objectiva del tribunal, conforme a la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans".
En declaracions a Europa Press, Asens ha assenyalat que "en un Estat democràtic cap jutge pot anunciar sentències en públic, ni menys encara fer-ho des de la seu d'un dels acusadors" en la causa contra García Ortiz, en al·lusió al Col·legi d'Advocats de Madrid. "No és només una qüestió legal: és una qüestió de salut democràtica. La ciutadania té dret a tribunals imparcials, no a magistrats que revelen deliberacions internes i es permeten acudits sobre processos pendents. Si no defensem la imparcialitat judicial, la democràcia perd la seva última línia de defensa", ha afegit.