Avançava una petita multitud silenciosa amb pas ferm cap a la porta del Tribunal Suprem a Madrid. Eren les 10:50h i els càmeres corrien pel carrer lateral del jutjat al crit de "ja arriben, ja arriben". La comitiva frenava el pas, com deixant espai perquè els periodistes poguessin immortalitzar el moment. L'exconseller de Presidència Francesc Homs estava citat a declarar per haver "posat les urnes del 9-N", com ell sol definir. Minuts més tard s'asseuria sol, com indica el protocol, davant del magistrat, només amb el record dels dos petons que li havia fet l'exconsellera Irene Rigau abans d'entrar per la porta del jutjat. 

Però el camí fins a la seu d'una de les màximes institucions judicials espanyoles no havia estat envoltat d'una massa anònima sense identificar. Homs havia fet aparició al centre de la desfilada amb l'expresident Artur Mas a la seva esquerra, fent un gest d'orgull, i aquest al costat de la portaveu del Govern, Neus Munté. La tropa era diversa i variada, des del nacionalisme basc, amb representació d'Aitor Estaban, que és amic personal d'Homs i portaveu del PNB a Madrid, fins al sobiranisme català, amb el membre de la Mesa del Congrés, Marcelo Expósito d'En Comú Podem.

També hi havia independentistes confessos, com la coordinadora general del Partit Demòcrata, Marta Pascal, o David Bonvehí; membres d'ERC, com el senador i exjutge Santi Vidal; representació de l'Executiu català, com el conseller Santi Vila, el membre de la cambra catalana Lluis Coromines o el diputat de Junts pel Sí Jordi Turull. La societat civil hi tenia la seva representació, també, de la mà de Jordi Cuixart (president d'Òmnium), Jordi Sánchez (ANC) o Neus Lloveras, de l'Associació de Municipis per la Independència. Tots coincidien en un mateix clam, que "a problemes polítics, respostes polítiques".

Però així com la llei iguala tots els homes, també l'entrada per la porta del Suprem havia igualat la multitud, que trencava el seu silenci de ferro amb un aplaudiment. La premsa espanyola, sorpresa, havia increpat al carrer l'expresident Mas sobre allò de comparar el cas d'Homs i l'Operació Catalunya amb els GAL. De fet, algun periodista formulava la qüestió, deixant entre línies que creia d'envergadura la idea, com també han considerat alguns més tard que era destacat allò de "la Fiscalia és el braç armat del PP", com ha dit Francesc Homs.

Una hora i cinquanta minuts ha durat la sessió per a l'exconseller, mentre al carrer es dissolia la petita manifestació, ara menys compacta i descompassada, cap a la Delegació de la Generalitat a Madrid. "L'hem feta molt grossa, que ens han portat al Suprem... Hi haurà una condemna, segurament", deia un conseller a El Nacional, ja dins de la sala de premsa al carrer Alcalá. Altres havien pujat al pis on el delegat Ferran Mascarell té el despatx. Eren Mas, Munté, Rigau i alguns alcaldes, com el d'Igualada, Marc Castells. La policia restava a la porta, solemnement.

Un grupet nombrós de la comitiva, menys diplomàtic, s'ha assegut a una terrassa, als peus del Cercle de les Belles Arts per prendre una cervesa, una coca-cola, un cafè, i passar l'estona. No estaven junts, sinó en format arxipèlag: ara seien els republicans catalans per una banda, ara la plana major del PDC per una altra, i els membres de la societat civil amb Turull, que els feia fotos "per fer broma d'ells", després. Els caps de premsa miraven els mòbils i anaven com bojos amunt i avall. Així una estona llarga però amena, fins que Homs ha fet l'aparició un altre cop a la sala de premsa, ja no sol, sinó amb el "seus".

L'estupefacció de la premsa madrilenya

Segons ha pogut saber El Nacional, una de les incògnites que assalten part de la premsa madrilenya, que estupefacte s'ha vist introduïda de cop en el coneixement de l’espectre sobiranista, és la pregunta sobre amb quin percentatge un referèndum podria ser vàlid. Hi ha qui creu que un 60% seria un percentatge de mínims, perquè d’aquesta manera, hi hauria una majoria “qualificada” perquè la Generalitat pugui considerar el resultat de les urnes. Més enllà dels nombres, la idea és que un referèndum no és ja una quimera. 

A Madrid, el cas d'Homs es veu com un cas més, per bé que alguns periodistes de tribunals creuen que no hauria d'haver arribat aquí, ni tampoc a Barcelona perquè és "quelcom polític", que no ha de tenir ressolució als jutjats, sinó a través de la negociació i el diàleg entre dirigents.

Els redactors que han seguit la declaració al Tribunal Suprem i la roda de premsa a la Delegació del Govern a Catalunya, han quedat parats d'agunes expressions fetes servir per Francesc Homs i han dit que "s'ha rifat l'estat de dret".