La comissió d'estudi del Procés Constituent dóna per acabada la feina en aquest primer període de sessions del Parlament. Després de quatre mesos de treball i d’haver escoltat les compareixences de diversos experts i entitats, ara els diputats intenten extreure’n algunes conclusions. Unes conclusions que es podran presentar com a data límit el proper divendres a les 10 del matí.

Tanmateix, en la darrera sessió de la comissió d'aquest dimarts, on només han participat JxSí i la CUP, s'ha acordat que el debat i votació de les conclusions que aportaran els grups tindrà lloc el proper dilluns a les 10 del matí també. Llavors, aquestes conclusions aprovades, juntament amb les pròpies de cada grup, s'inclouran en l'informe del lletrat que es traslladarà a la Mesa del Parlament del dia 19 de juliol per tal que les pugui incloure en l'ordre del dia del darrer ple de la cambra que serà els dies 27 i 28. 

Malgrat que cada grup té intenció de presentar les seves particulars conclusions, la idea inicial és que, com a mínim, hi hagi sintonia i acord entre JxSí i la CUP. Ara bé, no es tanca la porta que CSQP també acabi formant part d’aquest consens, ja que la comissió va esdevenir d'estudi i no pas legislativa en part per arrossegar els comuns. 

D'altra banda, l'esperat és que el PP, que ha assistit a alguna sessió per erigir-se com el defensor dels drets d'aquells catalans que se senten també espanyols, no presenti cap conclusió. És més, si assisteixen a la votació previsiblement tombaran aquelles conclusions generals fruit de les forces independentistes. C's i PSC no han participat mai de la comissió, presidida pel diputat de JxSí, Lluís Llach.

Lluís Llach va substituir Muriel Casals com a president de la comissió / Foto: Sergi Alcàzar

Durant aquests mesos de feina, des del 8 de març que va començar a caminar la comissió, no sense polèmica i recursos al Tribunal Constitucional, els parlamentaris han conegut l’opinió d’entitats i experts sobre com s’hauria d’articular el procés constituent a Catalunya. Un procés que hauria d’acabar amb la redacció i aprovació d’una hipotètica constitució catalana.

Participació ciutadana

On hi hauria consens, almenys entre juntaires i cupaires, és en el fet que la primera fase del procés constituent s’hauria de fer de baix a dalt, és a dir, amb una participació predominant de la ciutadania. De fet, diversos dels ponents han coincidit en aquest punt. Alguns, com el catedràtic en Ciència Política a la UB i president del consell rector del CEO, Jordi Matas Dalmases, va plantejar fins i tot en el seu moment que aquesta primera fase es fes “al marge” dels polítics, ara bé, també reconeixia que després aquests haurien de donar-ne el vistiplau.

De fet, en aquesta línia fa unes setmanes la diputada de JxSí, Marta Rovira, va donar algunes pistes per on poden anar les coses i explicava en un dinar col·loqui que s’estava treballant per articular un gran “espai de reflexió” en aquesta fase inicial i partint de la base ciutadana amb l’objectiu d’extreure unes conclusions que després haurien de vehicular-se ja en un Parlament constituent, és a dir, després d’unes eleccions constituents. Llavors, aquesta seria ja la segona fase on el pes del procés recauria en els diputats.

L'uixer tanca la porta de la sala 1 on té lloc la comissió del Procés / Foto: Sergi Alcàzar

En aquest camí, s’han posat sobre la taula diversos exemples de com s’hauria de fer. Referents de processos constituents com ara el d’Islàndia, Irlanda o el de Kosovo han captat l’atenció dels diputats. Precisament, també Rovira titllava el model kosovar de “bona praxi participativa" perquè en aquest cas es va optar per una comissió constitucional "mixta" en aquesta segona fase, és a dir, amb la participació dels diputats i ciutadans, aquests últims triats a través del teixit social. Una qüestió que també sembla tenir el consens de les parts implicades a tirar endavant el procés constituent català per tal d'ampliar, sobretot, la base social de l'independentisme, segons va defensar també la republicana aquell mateix dia.

L’altra qüestió, un cop redactat l’articulat d’aquesta futura constitució catalana, és saber com es ratifica el text. En aquest cas, molts dels experts coincideixen que s’hauria de fer amb un referèndum constitucional. I de fet, això és el que contempla ara per ara el full de ruta. Ara bé, hi ha diferents criteris de com hauria de ser aquest referèndum. Per un cantó, s’ha plantejat que aquest tingui una resposta binària, sí o no a favor de la constitució, o bé per l’altre, que el referèndum sigui múltiple amb altres preguntes sobre capítols concrets del redactat.