La comissió d'investigació de l'1 d'octubre, impulsada per la CUP i amb el suport d'ERC, JxCat i els comuns, ha assegurat que citaran votants que van viure "en primera persona la violència física i psíquica", els responsables de la repressió institucional perquè "expliquin i justifiquin els seus actes", i també recolliran les anàlisis d'experts sobre les conseqüències de la violència.
El diputat de la CUP Vidal Aragonés ha subratllat que a banda d'analitzar les estratègies de l'Estat per aturar el referèndum, la comissió creu fermament que hi ha més ferits que les 1.066 persones que recull el Departament de Salut. Per aquest motiu, tenen la voluntat que el Parlament de Catalunya disposi d'una "cartografia àmplia de tots els efectes i un estudi de formes de reparació davant els danys patits per tots els catalans".
Càrrega policial contra un votant de l'1 d'octubre. / Sergi Alcàzar
Tant la diputada d'ERC Irene Fornós com el vicepresident del Parlament, Josep Costa (JxCat), han destacat la importància de poder visionar en el marc de la comissió d'investigació les imatges que no s'han pogut veure al llarg dels mesos de judici al Suprem. Així mateix, Costa ha explicat que van acordar que "el més adequat" era que la comissió es posés en marxa quan acabés el judici.
Per la seva banda, el diputat dels comuns Lucas Ferro ha denunciat que l'1-O va voler ser un "càstig exemplaritzant" i que no volia complir cap decisió judicial, sinó "alliçonar". En aquest context, ha recordat que l'Ajuntament de Barcelona, liderat pels comuns, s'ha personat com a acusació popular en nombroses denúncies per càrregues policials de l'1-O.