El paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) ha quedat petit davant l'expectació aixecada per un acte convocat per la Comissió Independent per al Diàleg, la Mediació i la Conciliació, formada per representants sindicals, patronals, universitats i altres col·legis professionals, L'objectiu d'aquesta Comissió és trobar una sortida pactada al problema català mitjançant el diàleg, i aposta per fugir de "posicions extremes". "Trobem l'entesa a través del diàleg", afirma l'eslògan de la Comissió.

Reivindicació de l'esperit crític

L'acte ha estat presentat pel rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, que havia estat criticat per no col·laborar amb el referèndum oferint els espais de la UB com a col·legis electorals. Elias, membre de la Comissió, ha defensat que els conflictes polítics han de tenir solucions polítiques i ha afegit que la diversitat de pensament polític, a la Universitat o a la societat, s'ha de resoldre mitjançant el debat i l'esperit crític. El mateix Elias ha llegit el Manifest de la Comissió, creada el 4 d'octubre, en què s'afirma que aquesta organització ha obert contactes amb els governs de l'Estat i de la Generalitat, i també amb diverses formacions polítiques, i ha apostat per crear vies de diàleg. "Es tracta de crear, entre tots, el camí per crear un futur de pau social i de reconstrucció del nostre país", assegura el manifest, que entre les seves propostes inclou l'obertura de vies de debat, la reforma de la Constitució, la solució del problema territorial... Elias ha apostar perquè "les dues parts cedeixin". Ara bé,  el rector, en nom de la UB, ha rebutjat de forma taxativa l'aplicació del 155 i la intervenció de l'autonomia, i ha afirmat la seva lleialtat a les institucions catalanes.

No és tard

Argèlia Queralt, professora de Dret Constitucional de la UB ha moderat el debat, tot argumentant que "no és tard" per a arribar al diàleg i tot assegurant que encara hi ha coses a fer per aturar el conflicte. M. Eugènia Gay, degana del Col·legi d'Advocats de Barcelona i una de les impulsores de la iniciativa, també ha assegurat que hi ha marge per actuar. Han participat en el debat Federico Mayor Zaragoza, ex director general de la UNESCO i president de la Fundació Cultura de Pau, Esther Giménez-Salinas, catedràtica emèrita de Dret Penal de la Universitat Ramon Llull, Francesc Xavier Moreno, professor de la UAB especialista en mediació i la periodista Milagros Pérez Oliva.

Esperança d'una sortida negociada?

Mayor Zaragoza ha afirmat que encara som a temps d'arribar a una entesa, i ha assegurat que també el retorn de Josep Tarradellas semblava impossible i es va aconseguir. Esther Giménez-Salinas ha fet una defensa del diàleg, "fins i tot en el cas de que l'altre no vulgui dialogar", però alhora ha advertit que la repressió no resoldrà el conflicte. Francesc Xavier Moreno ha afirmat que el diàleg és "l'única via" per a una "sortida civilitzada" al conflicte. Milagros Pérez Oliva ha relativitzat l'optimisme dels seus companys, tot afirmant que ara per ara hi ha un espai molt petit per al diàleg, però ha apuntat que finalment les coses només es podran resoldre amb diàleg, i que tot el temps que passi abans de conversar només servirà per empitjorar la situació.

Contra la DUI

Milagros Pérez Oliva ha afirmat que l'independentisme ara per ara no té possibilitats de fer realitat el seu programa; però també ha matisat que el PP no pot governar Catalunya sense el consentiment de la gent, i que ha d'admetre la possibilitat de separació (a més a més de respectar l'Estat de dret, cosa que no està fent). Mayor Zaragoza en canvi, ha apostat per moderar les reivindicacions del sobiranisme, i ha suggerit que el Parlament hauria de lluitar per una reforma constitucional (ja que el pes de la dictadura no va permetre modificar-lo anteriorment). Mayor Zaragoza també ha assegurat que el dret a l'autodeterminació només és vàlid per als països amb situació colonial o sota ocupació militar; i ha afirmat, fins i tot, "que la secessió està prohibida per Nacions Unides". L'ex director de la UNESCO ha afirmat que la gent no vol tant la independència sinó, sobretot, "autogovern" i "ser català", una afirmació que no ha estat discutida pels altres ponents.

Propostes poc concretes

La majoria de ponents han fet propostes molt teòriques, sense gaire aplicació pràctica. Francesc Xavier Moreno ha afirmat que caldria un diàleg sense premisses prèvies. I ha afirmat que el millor diàleg seria una negociació directe entre les parts, sense mediadors (una proposta amb que altres ponents no estaven d'acord). Esther Giménez-Salinas ha apostat per una "treva", perquè considera que en la situació actual qualsevol forma de diàleg és inviable. Milagros Pérez Oliva és qui ha pres posició més clarament, i ha apuntat, a diferència de la resta de ponents, que la principal dificultat, ara per ara, és que el govern espanyol no vol mediació, perquè considera (erròniament, segons ella) que pot guanyar per la força. I ha afirmat que potser només acceptarà una mediació en el moment en què la situació esdevingui un perill per a l'estabilitat de l'Estat. Ha criticat, a més a més, la posició del rei d'Espanya, que ha dinamitat una de les possibilitats més clares de negociació. Ha advertit que una DUI es produiria en contra d'una part important de la societat catalana, però també ha afirmat que el 155, o mantenir l'status quo, suposaria un atac contra una part encara més important del país. Ha acabat afirmant que els grans beneficiaris del diàleg serien la cohesió social, i la democràcia, perquè es trencaria amb la dinàmica del "tot si val" que està suposant greus perills per al país.

Equidistància?

Els participants han intentat situar-se en un punt intermig entre el govern català i l'espanyol. De fet, alguns han llegit la seva intervenció per mesurar-la estrictament. Malgrat tot, Milagros Pérez Oliva, s'ha mullat més que la resta de ponents, tot afirmant que a la llarga caldrà alguna forma amb que els catalans puguin expressar-se, i ha advocat per un referèndum acordat (cosa que la resta de membres de la comissió no han volgut afirmar, potser per prudència). A més ha afirmat que les polítiques de força del govern del PP faran créixer el sentiment d'humiliació dels catalans, que a la fi tornaran a votar i a mostrar el seu rebuig envers el govern central. Ha estat la intervenció més aplaudida. El públic majoritàriament semblava més interessat en escoltar les propostes de la Comissió que en adherir-se a les seves posicions. De fet, algunes aportacions s'han rebut amb molta fredor, com les de Mayor Zaragoza. A la clausura de la sessió hi ha hagut pocs aplaudiments. I moltes cares d'escepticisme. "Esperava més", afirmava un dels assistents en acabar l'acte...