Malgrat les empipadores obres que envolten tot el complex judicial, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) comença aquest matí la vista per analitzar les prejudicials presentades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que persegueix fer efectiva l’ordre de detenció i entrega (ODE) dels exiliats catalans, liderats pel president Carles Puigdemont i acusats de promoure la independència de Catalunya. Hi ha dues parts confrontades. Els advocats dels exiliats de Junts, ERC i la CUP defensaran el posicionament dels tribunals belgues que van denegar l’entrega del conseller de Cultura Lluís Puig, el gener de 2021, en considerar que el competent per jutjar-lo no és el Tribunal Suprem (sinó el TSJC o un jutjat penal si la persona no és aforada) i que hi ha “risc en la vulneració de drets" en haver-se detectat “deficiències sistèmiques” a l’Estat espanyol. La resposta del tribunal de Luxemburg no s’espera fins a l’estiu. Primer es farà públic l’informe de l’advocat general, que no defensarà l’Estat espanyol o els exiliats catalans sinó els interessos de la Unió. Finalment, quan es faci pública la sentència del TJUE, aquesta no tindrà efectes immediats. Amb la resolució, el jutge Llarena haurà de decidir si pot tornar a sol·licitar l’ordre de detenció i Bèlgica tornarà a tenir la darrera paraula. Paral·lelament, es reactivarà la causa sobre la immunitat dels tres eurodiputats de Junts, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE).

La gran sala del TJUE, formada per quinze magistrats, ha acotat el temps d’intervenció de totes les parts (10 minuts per cada persona que representen) i també la temàtica a exposar en aquesta intervenció oral. Així, inicialment començaran les parts que defensen el posicionament de Llarena, que en resum és que cap Estat membre pot qüestionar, com ha fet Bèlgica, l’entrega de persones pendents de ser jutjades. Són: el ministeri fiscal, que estarà representat per dos dels fiscals que van intervenir en el judici del Suprem contra els independentistes catalans: Fidel Cadena i Consuelo Madrigal; l’advocacia de l’Estat, i en principi Vox, que és acusació popular al Suprem. Després intervindran els defensors dels exiliats:  Els advocats Gonzalo Boye, Isabel Elbal i Simon Bekaert en nom de Carles Puigdemont, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Toni Comín; Andreu van den Eynde en nom de la republicana Marta Rovira, i Benet Salellas per Anna Gabriel. En acabat és el torn dels estats: Polònia i Romania, que s’han posicionat a favor de l’Estat espanyol; Bèlgica i la Comunitat Europea.

Comissió Europea

El jutge Pablo Llarena ha presentat set preguntes al TJUE. El tribunal ha demanat a les parts que se centrin en dues de les preguntes vers la interpretació de la Decisió Marc 2002, que regula les ordres de detenció. A grans trets diuen: un país que rep una ODE pot qüestionar el tribunal on ha de ser jutjada aquella persona de l'Estat membre que la reclama? (El Suprem en el cas de Puig). I la segona, si s’afirma que no estan garantits els drets fonamentals en el país que ha de ser jutjada aquesta persona, quins elements determinen aquest risc. Segons Llarena la Decisió Marc no reconeix la facultat de control que van realitzar els tribunals belgues al Suprem, ja que es basa en el principi de reconeixement mutu entre els països membres. Segons fonts judicials, el TJUE, a més, ha preguntat a la Comissió Europea com és que té dos informes amb criteris oposats: en el primer dona suport al fet que sempre cal comprovar si estan garantits els drets fonamentals de la persona que es demana extradir, i ara, en el segon, subscriu el plantejament de Llarena, que cal validar sense cap comprovació una ordre de detenció sol·licitada per un Estat membre. Aquest serà un punt clau.

Trasllat de risc

Per enriquir aquest debat, el TJUE demana a les parts si dues sentències de tribunals europeus poden ser “pertinents” per respondre les qüestions prejudicials tercera i quarta. La primera sentència és del mateix TJUE: El cas Jawo (C-163/17) de 2019, que fa referència a un ciutadà de Gàmbia, que arriba a Alemanya i demana asil i en tramitar-l'hi aquest país veu que també l’ha sol·licitat a Itàlia i vol fer-lo tornar allà. En el cas català, el TJUE precisa que es valori l’apartat 87 d’aquesta resolució, en la qual es recorda la norma europea que “està descartat el trasllat d’una persona a un Estat membre en qualsevol situació en la qual existeixin motius seriosos i acreditats per creure que el sol·licitant patirà un risc en el trasllat o com a resultat d’aquest”. La segona sentència és del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre dos ciutadans de Romania, Moldovan i Bivolanu, davant França el 2021, en la qual es fixa que hi ha “un risc real” en ser entregats. Precisament, quan el jutge Llarena va decretar la presó provisional dels líders polítics (Els Jordis ja ho estaven per ordres de l’Audiència Nacional), es va saber que els duien emmanillats a les furgonetes policials i inicialment els volien enviar a presons diferents i repartides per tot l’Estat espanyol, aplicant la mateixa política que als terroristes d’ETA. També es va saber dels insults i amenaces dirigits al llavors vicepresident Oriol Junqueras (ERC) dient-li: “Ja veuràs que li faran a l’osito.” Cap sanció. Res.

I ara què?

Bèlgica tornarà a tenir la darrera paraula sobre els procediments d’extradició, un cop el TJUE emeti la seva sentència. Inicialment, els tribunals belgues van rebutjar l’entrega de Puig pel delicte de malversació de fons i de desobediència. No han analitzat el delicte de sedició, que sí que afecta el president Puigdemont. Recentment, un magistrat del Tribunal Constitucional (TC), Ramón Sáez Valcárcel, ha assegurat que el delicte de sedició no està ben definit en el Codi Penal espanyol, fet que crea indefensió als acusats, així com l’aplicació feta pel Suprem. Fa tres anys, Alemanya ja va denegar l’entrega de Puigdemont en no veure convalidats els delictes de rebel·lió i de sedició en el seu reglament, però va validar l’entrega del president de la Generalitat pel delicte de malversació. Llarena no la va acceptar, fet que va provocar les crítiques de sectors unionistes. Realment, haguera estat paradoxal que el Suprem només pogués jutjar Puigdemont pel delicte de malversació, quan part del seu govern va ser condemnat per sedició, i nou persones van passar prop de quatre anys en presó, fins a ser indultades pel govern espanyol l’estiu passat.

"El procediment en curs a Bèlgica està suspès a l'espera de la decisió final sobre la immunitat parlamentària del senyor Carles Puigdemont", han assegurat fonts de la fiscalia belga a l’ACN. Puigdemont, Comín i Ponsatí van interposar una demanda al tribunal de primera instància de Luxemburg —el Tribunal General de la UE— en considerar que l'aixecament de la protecció europarlamentària es va fer de forma "irregular". Segons el ministeri fiscal belga, el judici per l'extradició no es farà fins que es resolgui de forma definitiva aquesta demanda, per la qual encara no hi ha vista programada. A més, es podria recórrer eventualment al TJUE. Tampoc Itàlia farà cap pas fins que Luxemburg es pronunciï de forma "irrevocable" sobre la immunitat, va dir el tribunal de Sàsser, que també té entre mans l'extradició després de la detenció a Sardenya el setembre del 2021, a petició del jutge Llarena, tot i que era coneixedor que quan es presenten unes prejudicials, i més fetes per ell mateix, tot procediment en el país d'origen s'atura.