L’aposta d’una coalició electoral entre Podemos i Izquierda Unida tenia com a objectiu agrupar vots d’esquerres i així, conseqüentment, evitar la dispersió que la llei d’Hondt castiga amb escons. No obstant això, l’aliança ha fracassat perquè no s'ha aconseguit l’anhelat sorpasso al PSOE per convertir-se en la primera força d’esquerres.

A continuació ens detenim a observar les confluències territorials i les circumscripcions on s’han produït canvis destacables per fer una anàlisi amb mirada microscòpica d’Unidos Podemos d’aquestes eleccions generals. 

En Comú Podem desaccelera

La confluència catalana ha revalidat la seva victòria en les eleccions del 26-J però ha perdut pistonada. Amb victòria en més de 160 municipis, En Comú Podem segueix sent el bastió estatal de l’aliança d’esquerres com a primera força en vots i escons, però ha perdut 79.414 electors en aquests sis mesos. Tot i això, manté els 12 diputats que ja va obtenir al desembre. 

Compromís perd embranzida

La confluència valenciana ha perdut embranzida respecte a les eleccions generals del 20-D. Un total de 15.176 electors han deixat de confiar en Compromís en aquests comicis respecte als de desembre. Tot i que mantenen els 9 diputats, el seu rival a perseguir a la Comunitat Valenciana, el PP, ha ampliat la seva distància, ja que ha passat de tenir d'11 diputats a tenir-ne 13.

Revés d'En Marea

La confluència gallega ha patit un retrocés a les eleccions generals del 26-J respecte als comicis del 20-D. Ha perdut 64.227 vots (ara en té 344.143), s’ha deixat pel camí un escó (ara en té 5) i s’ha convertit en la tercera força política per darrere del PP i del PSOE, el partit que l’ha avançat. Si al desembre En Marea concentrava el 25,04% del vot de la comunitat gallega, ara s’ha hagut de conformar amb el 22,18% del vot.

'Sorpasso' al PNV

Al País Basc, la coalició d’electoral d’Unidos Podemos sí que ha donat els seus fruits. Tot i que Podemos ja era la primera força en vots a les eleccions generals del desembre, va ser relegada a la segona força en escons per darrere del PNV. Ara, sis mesos més tard, Unidos Podemos també ha fet en escons el sorpasso al PNV. Si el 20-D la formació de Pablo Iglesias va aconseguir 5 diputats i la formació d’Urkullu en va assolir 6 de la circumscripció basca, ara els escons s’han invertit. Així doncs, els vots d’IU han suposat per a Podemos el trampolí necessari per aconseguir un diputat més en detriment del que perden els jeltzales.

Malgrat perdre 182.556 vots respecte a la suma dels vots de Podemos i Izquierda Unida al 20-D, els 333.730 vots obtinguts entre ambdues formacions en aquests comicis han estat suficients per ultrapassar les 286.215 paperetes dels nacionalistes bascos.   

Insuficient a Navarra

Unidos Podemos s’ha acostat en vots a la Unió del Poble Navarrès (en coalició amb el PP), però ha estat insuficient per desbancar-los com a primera força. Si el 20-D Podemos va aconseguir 80.961 vots, l’aliança d’esquerres s’ha apuntat aquest juny 13.594 vots més, tot i que han estat menys vots dels que Izquierda Unida va obtenir pel seu compte al desembre. Quant a escons, tant Unidos Podemos com UPN-PP assoleixen dos diputats. 

Resultats dispars a la resta d'Espanya

Al desembre Izquierda Unida va obtenir dos diputats, ambdós a la Comunitat de Madrid. A Astúries, feu històric, es va quedar a 9.880 vots de sumar un escó i a Màlaga també va ser la candidatura que es va quedar més a prop de sumar un escó, concretament a 3.424 vots. No obstant això, Unidos Podemos no ha aconseguit aprofitar aquest rèdit per aconseguir cap diputat més en aquestes dues circumscripcions.

La coalició d’esquerres sí que ha aconseguit arrabassar l’escó d’Albacete i de Sevilla a Ciutadans, el de Jaén al PSOE i el de Bizkaia al PNV. Per contra, a Saragossa, els votants d’IU no van respondre a l’aliança amb Podemos. Si el partit lila es va quedar a 5.372 vots de treure l’últim escó al PP al desembre, el 26-J la distància es va triplicar fins a 15.679 paperetes.