L'imam de Ripoll, confident del CNI i cervell dels atemptats del 17-A, Abdelbaki Es Satty, va ser fitxat pels serveis d'intel·ligència espanyols l'any 2014 a canvi de no ser deportat. Més tard, va ser el mateix CNI qui el va ajudar a ser imam a Ripoll, des d'on va radicalitzar els joves autors dels atemptats, segons publica aquest dimecres el diari Público.

L'any que el CNI el va fitxar a canvi de no ser expulsat acabava de complir quatre anys de presó després de ser detingut a 2010 conduint una furgoneta amb 136 quilos d'haixix provinent de Ceuta. L'interès dels serveis secrets espanyols es va despertar per Es Satty després que aquest assegurés que un grup islamista l'havia obligat a transportar la partida de droga, cosa que l'assenyalava com a possible font d'informació sobre grups gihadistes.

El CNI, però, després dels atemptats va negar que se l'hagués volgut captar, sinó que només se l'havia interrogat sobre els seus contactes amb islamistes sense fitxar-lo. Van negar-ho tot encara que es publiqués a la premsa: els contactes dins la presó, els informes sobre ell o el seguiment d'un possible procés de radicalització mentre complia condemna.

Isalamista radical i conflictiu a la presó

Ara, Público treu a la llum els documents que demostren que els serveis d'intel·ligència van mentir i, realment, tenien molt més controlat Es Satty. En els informes fet públics, s'assegura que Es Satty va dur a terme "activitats proselitistes" sobre altres musulmans dins la presó, a més de mantenir un "procés de radicalització" i ser "conflictiu". Les mateixes Institucions Penitenciàries van identificar-lo com a "islamista radical" des de la seva arribada a la presó.

"No parlava amb els funcionaris. Era extremadament reservat i actuava con líder secundari de Sif [l'imam de la presó] en el grup de pressió que estableix la comunitat musulmana al centre", deia l'informe.

Però de cop, després d'una visita a Ceuta el 2012 per assistir al seu judici, la cosa va canviar completament. Es Satty va passar a tenir un "perfil d'activitat molt baix, no destacant per cap motiu especial, mantenint a partir d'aquí una actitud completament diferent". En aquell moment, es va valorar que podia ser per la por a ser expulsat al Marroc, tot i que encara que millorés el comportament no podia evitar-ho.

Ajuda extraoficial per evitar la deportació

Després que la Subdelegació del govern espanyol a Castelló decidís deportar-lo, els seus advocats ho van recórrer. I el més sorprenent de tot, és que Es Satty es va presentar a la vista que havia de decidir sobre el recurs amb un certificat de vida laboral de més sis anys a Espanya i un contracte de treball en vigor. El jutge va decidir doncs que tenia prou "arrelament laboral" per quedar-se a Espanya com a resident. Davant d'això, el diari afirma que "no hi ha dubte que va rebre ajuda extraoficial per evitar la seva expulsió a canvi de convertir-se en confident", com també han confirmat fonts del mateix CNI.

Aquestes fonts, a més, asseguren que va ser el mateix CNI altra vegada qui va arreglar les recomanacions i avals necessaris perquè Es Satty fos admès com a imam de l'oratori de Ripoll, amb la finalitat que des d'allà s'infiltrés en xarxes jihadistes europees.

Investigat abans per la policia

Aquest, però, no era el primer contacte d'Es Satty amb els cossos policials espanyols. L'any 2005 se l'havia relacionat amb reunions d'una xarxa de captació i radicalització que operava des de Vilanova i la Geltrú. Fins i tot se li va arribar a punxar el telèfon, ja que se l'assenyalava com un dels col·laboradors estrets del líder de la cèl·lula de radicalització.

Tot i això, la investigació sobre ell es va anul·lar al cap de poc, sol·licitant el cessament de la intervenció del telèfon i assegurant en informes que "no s'ha observat que hi hagués vinculació amb la xarxa de reclutament de mujahidins". Després d'això, el jutge el va excloure de l'ordre de processament contra 22 imputats en aquella causa per presumptament captar gihadistes i fins i tot ajudar a escapar a alguns terroristes de l'11-M.