El Govern i els Comuns han arribat a un pacte pels pressupostos de la Generalitat per al 2026 després d'un acord per prohibir la compra especulativa d'habitatge al país, un fet que els de Jéssica Albiach havien marcat com a imprescindible. Això no vol dir que Salvador Illa aconsegueixi aprovar els primers comptes de la legislatura, ja que necessita el suport d'Esquerra Republicana, que tot i retirar la llei que havia registrat al Congrés sobre la recaptació de l'IRPF, continua insistint sobre aquesta qüestió. Ara bé, què diu el text de l'acord sobre aquesta prohibició, que també té veus molt crítiques en considerar que és una fórmula equivocada per lluitar contra la crisi de l'habitatge? En el document, es recull que durant aquest primer trimestre s'aprovin els canvis i que entrin en vigor aquest agost.
Una llei per al 90% de la població que dependrà dels municipis
Segons expliquen els Comuns, la seva intenció és "posar fi a l'acumulació d'habitatges en mans de grans tenidors i fons d'inversió que operen amb finalitats especulatives i contribueixen a l'augment dels preus i a l'expulsió del veïnat". Catalunya té 271 municipis que formen part de la zona de mercat residencial tensionat i on viuen més de 7 milions de persones, pràcticament el 90% de la població del país. Gairebé tota la línia de municipis que conformen la costa catalana, amb comptades excepcions, Barcelona i la seva àrea metropolitana i desenes de pobles i ciutats repartides arreu del país. Per tant, la pilota estarà a la teulada dels ajuntaments, que podran decidir si prohibeixen la compra especulativa d'habitatges o no. A finals d'octubre, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que estudiaria aquesta possibilitat.
Declaració de responsabilitat davant un notari
Si la reforma entra en vigor, aquests municipis podran aprovar plans especials urbanístics per "impedir que els habitatges es comprin per especular" i, segons els Comuns, la compra de cases i pisos es limitarà a la residència habitual o a posar-los per llogar residencial a preu d'índex. Els grans tenidors (els propietaris de més de cinc immobles) no podran comprar habitatges "per especular" en aquestes zones i només podran adquirir edificis sencers sempre que els destinin a lloguer residencial amb preu topat. Les persones físiques que siguin grans tenidors només podran comprar per viure, fet que hauran de demostrar mitjançant una declaració de responsable davant notari i l'empadronament en un termini de 12 mesos.
El cas de les segones residències
Així es recull la possibilitat que els plantejaments urbanístics o les ordenances municipals puguin preveure que la compra d'habitatges per part de grans tenidors s'hagi de destinar a "habitatge habitual i permanent" de qui compra el pis o la casa. També afegeixen que "les compres d'habitatges que facin les persones físiques que no tinguin la condició de grans tenidores s'han de destinar a habitatge habitual i permanent de la persona adquirent, a habitatge permanent d'un familiar fins a segon grau de consanguinitat o a arrendament d'habitatge habitual", amb el límit de renda previst per a les zones tensionades.
Pel que fa a les segones residències, la proposta dels Comuns recull que en zones de mercat residencial tensionat "es podrà adquirir excepcionalment un habitatge diferent de l'habitual quan constitueixi l'única segona residència de la persona adquirent i estigui situada en un municipi diferent del seu habitual". És a dir, es podrà tenir una única segona residència, que no es podrà destinar a allotjament turístic o de temporada. En aquest sentit, la CUP ha anat més enllà i ha demanat prohibir-les: "El fenomen de terceres, quartes i cinquenes residències tancades la major part de l'any s'ha d'acabar". "Una família, un habitatge", reivindica la diputada.
Fora de les limitacions
Hi ha alguns casos concrets que quedarien fora de les noves limitacions. En el cas de les adquisicions dels habitatges individuals per causa de mort, és a dir, herències, si no es transmet l'habitatge ni és utilitzat com a habitatge habitual propi o d'un familiar en primer grau, l'hauran de destinar a arrendaments d'habitual d'acord amb el règim de contenció de rendes. També en queden fora l'habitatge protegit o adquisicions d'edificis destinats a operacions de rehabilitació integral amb compromís de destí a lloguer habitual.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!