El diputat de Ciutadans, Antonio Espinosa, s’ha recreat en la dependència del Govern de la CUP per tirar endavant els pressupostos. “La representació teatral que amaga la mala gestió del Govern arriba a la fi. Deixi’m que els digui que pregar al diable no acostuma a tenir bons resultats”, ha afirmat des del faristol de l’hemicicle.
Espinosa ha retret al Govern: “Any rere any, assistim a un vodevil per aprovar els pressupostos”. Un argument que ha desenvolupat: “Des del 2012, com a conseqüència de la deriva independentista de CDC, veiem com els governs de la Generalitat retarden, any rere any, la presentació dels pressupostos. Això és perquè abraçar la independència, limita les possibilitats de pacte. Només poden pactar amb els independentistes”.
El diputat ha definit l’independentisme com el “llast per aconseguir el consens”, “posa Catalunya als peus dels cavalls, en mans de la CUP i la seva estratègia de confrontació permanent”. “Encara sort –ha celebrat paradoxalment– que la CUP és coherent”.
Recital del programa electoral
La intervenció d’Espinosa, però, ha estat previsible i, a banda dels esperats retrets al Govern, ha recitat punt per punt el seu programa, passant per la supressió de les diputacions i consells comarcals.
Espinosa ha reiterat que "són uns mals pressupostos per als catalans. No compartim que malgasti diners en la creació d’estructures per a la independència. A Ciutadans, a diferència del que vostès volen, que és reduir el perímetre de la justícia i la seguretat, volem ampliar el perímetre a tota Europa. No volem que es malgasti un euro en vendre el procés separatista a l’exterior. I aquesta partida creix un 50%".
“Desitgem que el Govern es dediqui a gestionar i que deixi de banda el continu espectacle i gesticulació que fan amb els seus companys de viatge”, ha afirmat.
Universos paral·lels
Com també és habitual, els arguments que defensa Ciutadans per criticar el Govern i la seva proposta de pressupostos parteixen d’una anàlisi de la realitat que neix de preceptes totalment contraposats.
La conseqüència, per exemple, diferents percentatges de dèficit, del pressupost d’impostos que gestiona la Generalitat o no. En aquest cas, la divergència ha estat el pretext perquè el diputat de C’s recomani a Junqueras el llibre de Josep Borrell Las cuentas y los cuentos de la independència. Tota una declaració d’intencions.