Ciutadans no necessita guanyar les eleccions. No competeix contra el PP, sinó contra el PSOE. Ho fa a les grans ciutats perquè sap que està en desavantatge amb socialistes i populars en implantació territorial. Si queda segon i el PP queda lluny de la majoria absoluta serà com si hagués guanyat: tindrà la propera legislatura a les seves mans, com ha passat a la comunitats de Madrid i d'Andalusia. La diferència és que ara Ciutadans està decidit a presidir el Govern. Això situaria Pedro Sánchez contra l'espasa i la paret.

Per una banda, el PSOE pot donar suport com a president a Albert Rivera, que ha abraçat al seu programa algunes mesures assumibles pels socialistes, com ara el blindatge de la llei de la dependència i el dret a l'habitatge, un nou pacte per l'educació amb una mena de MIR per a professors, l'eutanàsia, els ventres de lloguer, l'aposta per les renovables i la rebaixa de l'IVA cultural.

Per l'altra, el PSOE pot no arribar a cap acord amb C's i provocar que Rivera es deixi estimar pel PP, fet que pot deixar els socialistes davant l'opinió pública com a responsables de quatre anys més de govern del PP per falta de sentit de pacte, cosa que fins ara Ciutadans s'ha esforçat a demostrar.

En cas de quedar tercer per darrere del PSOE, Rivera també té la clau del govern, tot i que ha anunciat que no en formarà part si no el presideix.

El preu de l'abstenció de C's en la investidura i l'aprovació dels pressupostos pot ser variable. A la taula hi ha algunes de les seves mesures estrella, entre les quals hi ha alguna que comparteix amb Podemos: la reforma de la llei electoral que ni PP ni PSOE porten al programa, perquè els perjudicaria en representació, per exemple, i que podria donar carpetada definitiva al sistema bipartidista a Espanya.

Deu anys de campanya

El president de Ciutadans porta, d'alguna manera, deu anys preparant aquestes eleccions. Des del 2006 ha provat d'encapçalar una trinxera antinacionalista a Catalunya, que ha augmentat a costa del PP i, sobre tot, del PSC.

L'ascens de Podemos a principis del 2014 va facilitar el seu salt a la política espanyola. El va encetar amb la fundació de Movimiento Ciudadano en aquelles mateixes dates. Era el moment en què el president del Banc Sabadell, Joan Oliu, reclamava "la creació d'un Podemos de dretes".

La seva candidatura, que va consolidar oficialment via primàries sense rival –com Girauta a Barcelona– representava la regeneració des de dalt, la neutralització per la via del possibilisme de la revolució que ja anunciava Pablo Iglesias. El seu eslògan de campanya, "Con ilusión", s'oposa al vot emprenyat que intenta captar Podemos.

Efecte Rivera

Per obtenir bons resultats a Catalunya, Ciutadans confia en l'efecte Rivera, segons el qual les campanyes concentren l'atenció en el president de la formació. Ja ho va fer a les eleccions municipals del maig i també a les catalanes de setembre: cada cartell de campanya anava acompanyat de la imatge d'Albert Rivera. Fins i tot de vegades mostrava només la seva fotografia en solitari, com si ell fos el candidat.

A les eleccions generals aquest fenomen serà més evident, atès que aquest cop sí que es presenta candidat, acaparant tota l'atenció, fins i tot a nivell territorial. No és una decisió casual: el partit vol, per una banda, donar caràcter unitari i allunyat de les particularitats territorials a la seva cursa electoral. De l'altra, a C's són conscients de l'inconvenient que molts dels integrants de les seves llistes no són prou coneguts.

En aquesta equació, el lloc del cap de llista per Barcelona, Juan Carlos Girauta, serà allà on vagi Rivera. Farà bona part de la seva campanya fora de Catalunya, tot reivindicant l'espanyolisme català al País Valencià, Balears, Aragó, País Basc i Madrid, entre d'altres llocs.

"Només podem guanyar"

Al capdavall, si a Catalunya s'acosten al percentatge de vot que van obtenir a les eleccions catalanes –això és el que pronostiquen les enquestes– tindrien entre 8 i 10 escons garantits, a diferència de partits com el PSC, que ha de lluitar per mantenir-se.

Així ho resumeixen fonts de la candidatura a El Nacional. "Partim de zero diputats al Congrés. Només podem guanyar". I ho faran tornant a posar en pràctica allò que els va funcionar a la campanya pel 27S: lluitant per diluir el vermell del cinturó roig i convertir-lo en taronja.

Concentraran la seva campanya a Barcelona, especialment a Nou Barris, Cornellà, Sabadell, Terrassa, Castelldefels i l'Hospitalet, que han triat per tancar la campanya. Nou Barris és l'únic districte on els de Rivera van guanyar a Junts pel Sí. Diumenge hi celebraran un acte popular, més proper que els mítings, amb xocolatada.

També donaran un paper important a Tarragona, on C's va quedar en segon lloc al consistori de la capital i al setembre es va consolidar com a segona força després de JxSí a tota la demarcació.

Girauta, esperit lliure

C's presumeix d'aglutinar heterodoxos. Això és relativament fàcil en un partit que es declara "ni de dretes ni d'esquerres" i que intenta apoderar-se de l'espai de centre que, segons afirmen, ha abandonat el PP i per on es dessagna el PSOE en el seu intent de convergir amb Podemos.

Juan Carlos Girauta és un exmilitant socialista que s'ha arribat a presentar a les llistes del PP abans de la creació de Ciutadans. Girauta està a la recerca del liberalisme socialdemòcrata amb què se sent còmode al grup liberal del Parlament Europeu (ALDE). Aquest és el model perfecte d'elector que intenten aglutinar: el votant descontent, fart de l'alternança bipartidista, que es declara "patriota" i ho diferencia de nacionalista espanyol, que vol canvis sense trencar res.

Girauta, que va començar al partit sense carnet, veu en C's una nova manera de ressuscitar el catalanisme polític que més d'un cop ha declarat mort. Per ell, es pot construir una nova Espanya des de Catalunya si es deixen de banda les singularitats i s'articula el projecte polític atenent als trets comuns amb la resta d'espanyols, als quals "els preocupa el mateix".