Les eleccions primàries de Ciutadans a les Illes Balears van donar una sorpresa inesperada per a la línia oficial del partit unionista. Xavier Pericay, líder de la formació a l’arxipèlag a més de fundador del partit a Catalunya, aspirava a convertir-se en candidat a la presidència i amb expectatives d’obtenir un bon resultat que ampliaria a bastament els dos diputats actuals, però va ser derrotat per sorpresa per Marc Pérez-Ribas, secretari del partit a Palma, que el va guanyar per 155 vots pels 136 de Pericay.

El cas és que el flamant i inesperat candidat ha disparat les alarmes als òrgans directius de Ciutadans per unes tèbies declaracions sobre política lingüística, que contrasten amb el discurs dur de la formació, que pretén enderrocar tota la política de normalització lingüística del català a les Balears.

Toc d'atenció

Tant és així que Pérez-Ribas ja ha rebut un primer toc d’atenció per haver dit, en declaracions a la televisió pública balear, IB3, que ell havia aconseguit ser el candidat a la presidència perquè “molta gent a Ciutadans creu que s’han centrat en excés en temes lingüístics”. És a dir, que al seu parer, Cs s’ha de preocupar d’altres temes i no només de la qüestió lingüística, un assumpte sobre el qual Pérez-Ribas manté un posicionament alineat amb les tesis de la formació respecte a permetre que el coneixement del català entre els funcionaris deixi de ser un requisit.

Amb tot, aquesta vel·leïtat ‘catalanista’ de posar en dubte la línia oficial de setge a la llengua catalana li ha costat ja un toc d’atenció. Pericay, que continua portant les regnes del partit ja l’ha avisat que per molt que sigui candidat a la presidència del Govern Balear, no té la “potestat de modificar al seu gust, basant-se en un suposat desig de no se sap qui, un dels pilars fundacionals de l’ideari del partit”.

A aquestes queixes s’hi ha sumat també el diputat Fernando Navarro, número dos a la llista al Congrés per les Balears, que ha considerat que la seva formació és un “projecte il·lustrat nascut per combatre el tribalisme excloent nacionalista”, i que això inclou “combatre la perversió que suposa utilitzar la llengua per la construcció identitària nacionalista”.

Al rerefons de tot plegat hi ha el fet que el gonellisme encapçalat per entitats com Círculo Balear s’hagi passat amb armes i bagatges a Vox, fet que ha fet rebaixar les expectatives electorals de Cs pel 26 de maig. I ara, que el candidat sigui tebi ha preocupat encara més. Per si de cas, l’entorn de Pérez-Ribas s’ha apressat a aclarir que la seva posició lingüística no s’allunya ni un pèl de l’oficial del partit. Però la bronca ja se l’ha endut.