El candidat a la investidura, Quim Torra, que també és editor, és un gran aficionat a les cites. I així ho ha tornat a demostrar en el seu discurs d’aquest dissabte, on ha demanat la confiança de l'hemicicle amb referències a Joan Fuster, Gabriel García Márquez, Montserrat Roig i, fins i tot, Txarango i Felip VI. En el cas del rei espanyol, però, eren unes declaracions de fa 28 anys.

La primera cita de Torra ha estat un clàssic de l’escriptor valencià Joan Fuster: “Tota política feta sense nosaltres, serà feta contra nosaltres”. També ha tingut un record per Montserrat Roig, que va advertir que “la cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini”. També ha citat clàssics de la literatura en espanyol, com el colombià Gabriel García Márquez, concretament l’assaig Por un país al alcance de los niños. Malauradament tots tres han traspassat.

Torra també ha recordat dues catalanes properes i també difuntes recentment. En el cas de Muriel Casal, ha citat el seu últim llibre La fam i l’orgull, on escrivia que “ens cal estar convençuts que el futur que desitgem i que volem compartir amb persones de passats diversos, és a les nostres mans”. I el “llegat” que segons Torra va deixar l’escriptora Patrícia Gabancho: “talent, projecte, lideratge i unitat”.

El candidat de JxCat també ha recuperat una part del discurs d’investidura de Jordi Turull, abans de ser empresonat de nou entre les dues voltes, en què va dir: "Som gent d'entesa i que vol arribar a acords. El pacte i la paraula donada ho són tot en aquest país que sempre busca ansiosament els grans consensos”.

Però segurament una de les cites més sorprenents ha estat la cançó dels Txarango (i el darrer llibre d’Anna Gabriel): "Ho tindrem tot i es parlarà de vida". O les paraules del rei Felip VI, llavors Príncep de Girona, el 1990 al mateix Parlament de Catalunya: "Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui".

També hi ha hagut referències a l’expresident txec Vaclav Havel i la seva “revolució existencial”, al professor Joan Vergès o al llibre ‘El meridià de París’ de Lluís Calvo.