La cimera de forces polítiques i socials sobiranistes i partidàries del referèndum es convocarà l'última setmana de l'any. Així ho ha comunicat la CUP-CC i ha confirmat El Nacional de fonts de presidència.

Malgrat que cap de les parts ha concretat la data, la CUP celebra “el compromís del president Carles Puigdemont que la cimera de totes les forces polítiques i socials favorables al dret a l’autodeterminació es faci abans d’acabar l’any”.

Puigdemont vol assegurar els pressupostos

La manca de concreció s'explica perquè el president vol assegurar que la CUP, efectivament, permet que els pressupostos superin el debat a la totalitat del ple del 20 de desembre: "Primer els pressupostos, després el referèndum". 

Malgrat que els cupaires s'han compromès a permetre l'inici del tràmit parlamentari dels comptes, Puigdemont vol que el compromís s'expliciti en seu parlamentària. 

Els anticapitalistes recorden que la cimera es desprèn d’un dels acords del debat de política general introduïts per la CUP-CC en la negociació amb Junts pel Sí i ho desvinculen de l’aprovació o no dels pressupostos de la Generalitat del 2017.

“El compromís del president i del Govern de convocar abans del 31 de desembre la cimera de forces polítiques i socials pel referèndum forma part també acords relatius a l’eix de treball de ruptura amb l’Estat espanyol aprovats per l’últim consell polític de la CUP celebrat a Artés”, matisen els cupaires.

Referèndum

En aquest mateix comunicat publicat a l’Observatori del procés impulsat per la CUP, els anticapitalistes s’atribueixen el mèrit que els pressupostos incloguin partides per garantir la celebració del referèndum.  

Modificar els pressupostos

D’altra banda, també aprofiten per demanar al Govern que faci un esforç per tensar “els límits del que sí que està permès dins de l’autonomia, referint-se als impostos de Patrimoni, Successions i IRPF”, per aconseguir tenir uns pressupostos “més socials”.

La CUP considera que per guanyar el referèndum i convèncer el màxim de gent, els pressupostos haurien de ser també un punt d’inflexió en les polítiques socials i marcar un canvi de tendència: “És a dir, que no poden ser uns pressupostos continuistes amb unes polítiques neoliberals que han augmentat les desigualtats i han desestructurat els serveis públics”.