“Ara veurem qui és partidari del diàleg i qui de la unilateralitat”. Amb aquestes paraules, el portaveu del Govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, tancava divendres el Consell de Ministres. Això després d’afegir que la cimera pel referèndum és una exigència de la CUP, “a qui el Govern necessita per aprovar els pressupostos”.  

Méndez de Vigo verbalitza la resposta de l’executiu espanyol a la cimera que el president català, Carles Puigdemont, va anunciar dijous. El detall temporal no és intranscendent perquè el president va fer l’anunci l’endemà que la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, s’entrevistés a Barcelona amb els líders dels partits constitucionalistes Inés Arrimadas (C’s) i Miquel Iceta (PSC).

La contraprogramació de Puigdemont va eclipsar la bombolla mediàtica del primer capítol de l’Operació Diàleg de Santamaría a Barcelona. La triangulació Soraya/Millo, Arrimadas i Iceta era dimecres el tema del dia, en plena setmana de sequera de notícies com a conseqüència del pont de la Constitució i la Immaculada. Com si tingués un efecte efímer, però, va durar 24 hores.   

Litúrgia

El delegat del Govern espanyol, Enric Millo, assenyalava després de l'entrevista de Santamaría amb Arrimadas i Iceta que hi ha un abans i un després de la presa de possessió de Mariano Rajoy com a president del Govern espanyol. 

Rajoy va encomanar la carpeta Catalunya a Sáenz de Santamaría, la seva mà dreta. Des d'aleshores l'estratègia de la Moncloa amb Catalunya es concentra en la paraula diàleg. I com es materialitza? Doncs amb la vicepresidenta demanant un despatx al palauet de la Delegació del Govern espanyol a Barcelona i amb les entrevistes de Santamaría amb diferents interlocutors. 

El Govern espanyol vol alçar-se com a contrapoder a la Generalitat, "fer-se necessari a Catalunya", en paraules de la mateixa vicepresidenta. Això passa per buscar interlocutors en diferents àmbits –política, cultura, empresa– i aïllar el Govern.

Això va fer Santamaría aquesta setmana: reunir-se amb empresaris i el líder del PSC i la líder de C's. 

El relat de l'equip de Rajoy és evident: mostrar que estan disposats a asseure's i parlar amb tothom i deixar per a la Generalitat el paper de poc dialogant.

Incompatibilitat de relats

El discurs del PP i l'equip de Rajoy és totalment incompatible amb el del Govern i el president Puigdemont i, amb la fal·lera de la contraprogramació, Puigdemont va tornar a estripar la baralla i alterar l’agenda política i mediàtica. Un moviment que ha obligat el Govern espanyol i els partits de l'oposició catalana a posicionar-se.

Reaccions a la cimera

Miquel Iceta, el primer secretari del PSC, assegura que la cimera “és un nou error”, com "qualsevol mesura unilateral" relativa a aquest procés, que "està condemnada al fracàs".

"Fa molt temps que diem que el problema de l'encaix de Catalunya a Espanya només pot abordar-se per la via del diàleg, els pactes i la negociació", argumenta Iceta, que també recrimina a Puigdemont que la trobada del dia 23 "sembla emmarcar-se en la via de «referèndum o referèndum»".

D'altra banda, C’s retreu al Govern que prioritzi aquest tema i no una negociació amb l'Estat, per exemple, sobre finançament: "Què fan ara convocant aquesta cimera en lloc d'estar preparant les negociacions amb el Govern espanyol? ", ha declarat aquesta setmana la diputada Sonia Sierra.

El paquet de la seducció de la Moncloa

El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, considera que, fins i tot, la cimera podria ser una “oportunitat” perquè els participants reflexionin sobre la necessitat de prioritzar el diàleg a la confrontació.

La valoració de Millo –que assegura que l’executiu espanyol seguirà amb la mà estesa– s’avança a una probable oferta de Madrid que la Moncloa podria concretar després de la cimera de presidents autonòmics, a la qual Puigdemont no assistirà. Segons algunes fonts, el paquet de la seducció passa per oferir millores en el sistema de finançament, inversions en Rodalies i compromisos concrets pel que fa al corredor mediterrani.

Si és així, tant el PSC com C’s podrien convertir-se en bons aliats per al Govern de Rajoy. De fet, aquesta setmana diversos líders del PSC demanaven a Puigdemont que defugís la confrontació i apostés per la via basca.    

La fotografia

Potser Puigdemont fa de la necessitat virtut i convoca la cimera, en part, per acontentar la CUP, a qui efectivament necessita per tirar endavant els pressupostos. La jugada, però, també té un valor simbòlic: la fotografia de la unitat del sobiranisme en un moment de màxima tensió entre blocs, mentre que, de moment, el diàleg de Madrid, amb els màxims representants del Govern central, és fum. Les reunions Puigdemont-Rajoy i Santamaría-Junqueras segueixen sense data.