El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) compleix aquest divendres dos anys i mig en funcions sense que s'entrevegi un acord entre el govern espanyol i el PP per a la seva renovació, mentre 38 càrrecs judicials estan vacants o bloquejats davant de la impossibilitat de realitzar nomenaments discrecionals amb el mandat caducat.

La reforma legal que van impulsar el PSOE i Unidas Podemos i que impedeix al CGPJ de cobrir aquestes vacants buscava pressionar els populars per asseure's a negociar, però de moment no ha fet efecte.

L'últim escull són els indults als presos polítics, una mesura de gràcia que el PP assegura que li impedeix d'asseure's a negociar amb el govern espanyol, ja que no se'n refia.

Aquesta desconfiança ha portat al seu líder, Pablo Casado, a exigir que es reformi el sistema d'elecció dels membres del CGPJ abans d'elegir els nous vocals, però el govern espanyol no hi està disposat i afirma que primer cal renovar, i després parlar de canvis.

Així les coses, segons informen a Efe fonts del CGPJ, en aquests moments hi ha 38 càrrecs de nomenament discrecional vacants (ja sigui per jubilacions, morts o acabament de mandats), entre els quals nou magistrats del Suprem (l'11% del total).

Tampoc no es poden convocar disset places en tribunals superiors de justícia, entre les quals cinc presidències, i dotze presidències d'audiències provincials, càrrecs en els quals continuen en funcions els seus antics ocupants quan el mandat acaba.

El sistema d'elecció:

L'actual sistema d'elecció dels membres del CGPJ, per majoria de tres cinquens del Parlament, està en vigor des del 1985, malgrat que les principals associacions de jutges, com recomanen les institucions europees, reclamen des de fa anys que els jutges elegeixin directament almenys la meitat dels vocals per evitar la politització de l'òrgan.

Al llarg de les últimes dècades, populars i socialistes han preferit negociar la composició del Consell partint de les seves respectives majories parlamentàries, deixant-hi entrar forces nacionalistes o minoritàries, segons la legislatura.

I així van decidir actuar el 2018, quan van acordar els noms dels vint nous vocals i van elegir el magistrat del Suprem Manuel Marchena per presidir-los.

Però Marchena va declinar l'oferta reivindicant la seva independència després que es filtrés un whatsapp del llavors portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en el qual defensava el pacte assolit amb els socialistes perquè controlarien "la Sala Segona (del Suprem) des de darrere".

L'acord es va trencar i els populars fins i tot van presentar una proposició de llei per canviar el sistema d'elecció dels vocals, però amb la nova legislatura van aparcar la proposta i van tornar a negociar amb els socialistes. En diverses ocasions el pacte ha estat a prop, però dos anys i sis mesos després encara no ha vist la llum.

Acusacions mútues

Des del PSOE acusen el PP d'incomplir el mandat constitucional i bloquejar sempre la renovació del CGPJ quan arriba a l'oposició —ho va fer entre 2006 i 2008—, mentre que els populars incideixen que no poden confiar en el govern de Sánchez i deixar per després la reforma de l'òrgan de govern dels jutges.

Continuen rebutjant a més que entrin al nou Consell vocals a proposta de Podemos, com el jutge José Ricardo de Prada, una candidatura defensada per l'Executiu i que va fer saltar pels aires el principi d'acord que s'entreveia el febrer passat.

 

Foto principal: L'entrada a la seu del Consell General del Poder Judicial / Europa Press