El CGPJ de Carlos Lesmes té el mandat caducat des de fa més de dos anys. Per aquest motiu, i davant del bloqueig de la seva renovació per part del PP, el govern espanyol va parar-li els peus, amb una reforma legislativa que ha impedit que continuï amb les desenes de nomenaments de jutges que ha fet mentre estava en funcions. Però la dreta judicial no es dona per vençuda. Així, el bloc conservador de l’òrgan de govern dels jutges ha forçat que es debati, aquest mateix dijous, si cal portar la reforma de la LOPJ a Europa. Aquest nou moviment arriba després que tres associacions judicials dirigissin un escrit a la Comissió Europea avisant sobre una possible “violació greu de l’estat de dret a Espanya”.
Així, segons informa el mateix CGPJ, els vocals conservadors Ángeles Carmona, Nuria Díaz, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya i Carmen Llombart han aconseguit la inclusió d’un punt a l’ordre del dia del ple d’aquesta setmana: debatre la petició de col·laboració a la Xarxa Europea de Consell de Justícia perquè “examini i es pronunciï sobre la reforma”, així com dirigir-se també a la Comissió Europea per a l’informe sobre l’estat de dret 2021 i “l’examen dels mecanismes de defensa de la independència judicial davant la limitació de competències atribuïdes constitucionalment al CGPJ".
Què diu la reforma impulsada pel PSOE i Unidas Podemos (ja en vigor)? Se centra sobretot en els nomenaments. El text aprovat pel Congrés i el Senat proposa "limita les decisions adoptades per un CGPJ sortint amb membres que han excedit el període constitucional del mandat" i impedeix que puguin proposar el nomenament del president del Tribunal Suprem, dels presidents de les Audiències, dels Tribunals Superiors de Justícia, de l'Audiència Nacional o dels presidents de Sala i magistrats del Tribunal Suprem, així com magistrats del Tribunal Constitucional.
El ple del CGPJ debatrà aquest dijous portar la reforma a Europa amb un informe damunt la taula, el que va sol·licitar pel mateix Carlos Lesmes al gabinet tècnic. El document conclou que, més enllà la limitació dels nomenaments, l’òrgan de govern dels jutges ha de continuar exercint “totes aquelles funcions” que no es mencionen de forma expressa i que deriven de la Constitució, com “l’empara institucional, atribucions indispensables per al govern i bon funcionament de jutjats i tribunals, atribucions referides a la garanties d’independència i a l’estatut judicial i atribucions indispensables per a garantir el normal funcionament del Consell”.
Les associacions judicials, també en peu de guerra
Els moviments se succeeixen. La setmana passada, l’Associació Professional de la Magistratura (APM), l'Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV) i el Fòrum Judicial Independent (FJI), que representen més de 2.500 jutges espanyols, van remetre un escrit a la vicepresidenta de la UE de Valors i Transparència, Vêra Jourová, i al comissari europeu Didier Reynders. En l’escrit denunciaven el que consideren un "risc de violació greu" de l'estat de dret al l'Estat espanyol per les últimes reformes legislatives que, segons el seu parer, afecten la independència judicial.