La frontera ja no és l’únic negoci. Després de l’entrada massiva de migrants a Ceuta de finals de juliol, les forces de seguretat han detectat una segona fase de la crisi: com sortir de la ciutat autònoma i arribar a la Península. És aquí on les màfies estan explotant un nou mercat. La fórmula és aparentment senzilla. Migrants que han aconseguit entrar a Ceuta, però que no poden desplaçar-se legalment fins a la Península, contacten amb xarxes que, a canvi de milers d’euros, els prometen travessar l’Estret de Gibraltar per mar. Segons informacions policials recollides en un informe de Frontex, els preus poden anar dels 1.000 als 3.000 euros en petites embarcacions i arribar als 4.000 o 6.000 euros quan el trasllat es fa amb motos d’aigua o llanxes ràpides.
Catorze quilòmetres en línia recta
Són les conegudes com a 'pasteres taxi': embarcacions que no busquen transportar desenes o centenars de persones, sinó fer trajectes ràpids amb grups reduïts, cobrar quantitats molt elevades per passatger i tornar a operar. De fet, aquestes pasteres-taxi ja operaven abans de l'assalt massiu de finals de juliol, però ara han augmentat la seva activitat perquè hi ha molt més mercat, tot i que no tots poden pagar els preus abusius que demanen les màfies. El negoci ha crescut perquè la geografia hi juga a favor. Ceuta està separada de la costa gaditana per un tram relativament curt de mar. La distància mínima entre Ceuta i la península Ibèrica és d’uns 14 quilòmetres en línia recta, aproximadament el que separa la costa de la ciutat autònoma i la zona de Punta Carnero, prop d’Algesires. Però aquesta proximitat és enganyosa: l’Estret és una zona de corrents intensos, trànsit marítim constant i canvis meteorològics que poden convertir una travessia clandestina en una operació mortal.
Primer entrar a Ceuta, després sortir-ne
La clau per entendre el fenomen és que arribar a Ceuta no equival a haver arribat a la Península. Després dels episodis migratoris del 30 i 31 de juliol, milers de persones van quedar dins de la ciutat autònoma. Frontex calcula, a falta de dades oficials definitives, que encara hi podria haver entre 5.000 i 8.000 migrants a Ceuta. Aquesta situació genera el que l’agència europea qualifica de risc de "moviments secundaris": persones que ja han superat una frontera, però que intenten continuar el viatge cap a altres punts d’Espanya o d’Europa, que és el veritable objectiu que els va impulsar a jugar-se la vida per buscar un futur millor del que poden tenir en els seus països d'origen. I aquesta necessitat és precisament el que exploten les organitzacions criminals. Com més temps passa una persona atrapada a Ceuta i més difícil resulta trobar una via legal de sortida, més augmenta el valor que pot tenir per a ella una travessia clandestina. Les màfies converteixen aquesta desesperació en un servei de transport il·legal.
Què és exactament una 'pastera taxi'?
No es tracta necessàriament de la imatge tradicional d’una pastera sobrecarregada que intenta arribar a la costa després d’una llarga travessia des del nord d’Àfrica. El model que ara preocupa les forces de seguretat és diferent. Les xarxes utilitzen embarcacions petites, llanxes ràpides, motos d’aigua o fins i tot embarcacions recreatives per transportar grups reduïts. La lògica és semblant a la d’un taxi clandestí: el client paga per un trajecte concret entre Ceuta i la costa andalusa. El preu depèn sobretot del tipus de transport. Les embarcacions més lentes i rudimentàries són més barates. Les motos aquàtiques i les llanxes ràpides, capaces de reduir molt el temps que passen al mar, són les opcions més cares.
PATERA TAXI‼️
— The Punisher Civil Guard (@dukeandduke4) August 19, 2026
Más de medio centenar de inmigrantes ilegales llegan a la orilla de una playa de Cartagena en pleno mes de agosto y con una playa abarrotada de gente.
Lo más grave es que durante todo el trayecto no se cruzaron con ninguna patrullera de la Guardia Civil y, al… pic.twitter.com/C9M1dkrnb3
Segons publica Infobae, un informe recent de Frontex elaborat a partir d’informació facilitada per les forces de seguretat espanyoles, alerta d’un risc creixent de tràfic de migrants entre Ceuta i la Península. Les dades traslladades a Frontex per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, una plaça en una embarcació convencional pot costar entre 1.000 i 3.000 euros, mentre que una sortida en moto d’aigua o llanxa ràpida pot elevar la factura fins als 6.000 euros per persona.
Grups petits i molta coordinació
Les investigacions obertes per la Guàrdia Civil permeten reconstruir, almenys parcialment, com funcionen aquestes xarxes. No es tracta simplement d’un patró que apareix amb una barca i recull persones a l’atzar. Al darrere hi pot haver una cadena de contactes que organitza els clients, el cobrament, el punt de trobada, el transport i la persona encarregada de pilotar l’embarcació. Les forces de seguretat han observat grups de migrants esperant instruccions abans de desplaçar-se fins a determinades zones de la costa ceutina. Els telèfons mòbils tenen un paper fonamental en aquesta coordinació, ja que permeten modificar les sortides o ajornar-les segons les circumstàncies. L’objectiu és reduir al màxim el temps d’exposició i evitar que un grup nombrós cridi l’atenció.
Una operació interceptada recentment dona una idea del sistema. Segons publica l’ABC, la Guàrdia Civil ja investiga judicialment una presumpta xarxa dedicada a traslladar migrants de Ceuta fins a la Península després d’haver interceptat dos patrons marroquins d’una 'pastera taxi'. Els agents van detectar un grup de migrants en una zona de penya-segats de Ceuta, a prop de dues garrafes de combustible, i van observar com els seus integrants es coordinaven amb telèfons mòbils abans d’embarcar. Poc després, una embarcació d'esbarjo va salpar en direcció a la Península amb vuit migrants i els dos presumptes patrons. Quan va aparèixer una patrullera de la Guàrdia Civil, el pilot va intentar tornar a la costa fent maniobres evasives, dos ocupants es van llançar a l’aigua i finalment l’embarcació va bolcar. Els investigadors centren ara les indagacions en els dos patrons —un dels quals, segons el rotatiu, té permís de residència a Espanya i nombrosos antecedents— per reconstruir els seus contactes i determinar si formen part d’una organització més àmplia dedicada a aquests trasllats clandestins.
Del narcotràfic al tràfic de migrants
Un altre element que preocupa les forces de seguretat és que part de la infraestructura necessària per fer aquestes travessies ja existeix. Durant anys, les organitzacions dedicades al narcotràfic han perfeccionat l’ús d’embarcacions potents per moure mercaderies entre el nord d’Àfrica i el sud de la Península. Aquesta experiència marítima, els contactes i els mitjans poden ser reutilitzats per transportar persones. Això no significa que totes les xarxes siguin les mateixes, però sí que els dos negocis poden compartir recursos: embarcacions, pilots experimentats, punts de suport i coneixement de l’Estret. Per a una organització criminal, una llanxa deixa així de tenir un únic ús. Pot transportar droga en una operació i persones en una altra si això resulta rendible.
El migrant, la mercaderia
El negoci té una característica especialment cruel: el passatger assumeix pràcticament tot el risc. Les quantitats pagades no garanteixen cap seguretat. Les embarcacions poden anar sobrecarregades, els pilots poden intentar fugir quan detecten una patrullera i qualsevol incident al mar pot acabar amb els ocupants a l’aigua.
Fonts de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils han advertit, a més, que algunes intervencions es converteixen en situacions extremadament perilloses perquè, davant la pressió policial, els traficants poden posar en risc deliberadament els migrants per obligar els agents a abandonar la persecució i centrar-se en el rescat. És una de les claus del model criminal: qui cobra controla el trajecte, però qui paga assumeix les conseqüències si alguna cosa surt malament.
Fins a 40 migrants detectats a Algesires
Les autoritats ja disposen d’indicis que demostren que aquestes travessies no són només una possibilitat teòrica. L’informe de Frontex fa referència a 40 persones detectades a Algesires procedents de Ceuta, una dada que reforça la preocupació de les forces de seguretat per la consolidació d’aquesta via clandestina. La Guàrdia Civil també ha frustrat sortides des de la costa ceutina i investiga una xarxa formada presumptament per ciutadans marroquins que estaria traslladant compatriotes fins al Camp de Gibraltar. La dimensió real del fenomen, però, és difícil de calcular. Per definició, només es coneixen amb certesa les operacions interceptades o els migrants localitzats després d’haver completat el trajecte.
Una segona crisi després de la frontera
Frontex considera que el problema migratori de Ceuta ha entrat així en "una segona fase, més prolongada". El principal risc ja no seria només una nova entrada massiva a través de la frontera, sinó que passa amb els milers de persones que continuen dins de la ciutat. La pressió sobre els centres d’acollida, la lentitud dels tràmits i les limitacions per continuar legalment el viatge creen el terreny ideal perquè apareguin intermediaris disposats a vendre una sortida clandestina. I mentre hi hagi persones disposades a pagar milers d’euros per abandonar Ceuta, les organitzacions criminals tindran incentius per continuar oferint el servei. La ruta pot canviar, també l’embarcació, el preu o el nombre de passatgers. Però el negoci és el mateix: convertir els 14 quilòmetres aproximats que separen Ceuta de la costa més pròxima de la Península en una frontera de fins a 6.000 euros per persona.