Quan queden menys de tres mesos per a les eleccions municipals 2023, encara és una incògnita qui s'emportarà la joia de la corona, Barcelona. Les enquestes no donen, ara per ara, una clara victòria a cap dels quatre principals candidats de la capital catalana. Però s'imposi qui s'imposi el 28 de maig, el món socioeconòmic ja s'ha encarregat de deixar clar quines hauran de ser les seves prioritats: prop d'un centenar d'entitats socials i econòmiques de Barcelona han elaborat un imponent document de 74 pàgines en el qual han recollit les principals demandes de la societat civil sobre el present i el futur de la ciutat. El projecte, sota el títol PRO BCN 2023, s'estructura al voltant d'un grapat d'àrees temàtiques principals: les infraestructures, la mobilitat, l'habitatge, l'emprenedoria, el comerç, el turisme, la cultura i la inclusió.
🔴 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista
Les conclusions han generat una massiva expectativa, amb presència d'unes dues-centes persones a la Llotja de Mar. Entre elles, protagonistes del món econòmic, com ara el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; el president del Cercle d'Economia, Jaume Guardiola; o la presidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca. Però també del món polític, que ha estat el principal interpel·lat. Els organitzadors han recordat la proximitat de les eleccions municipals i han remarcat que el document està a disposició dels candidats amb la voluntat d'"aportar valor a les forces polítiques que aspiren a governar". I així ho han rebut la majoria dels alcaldables. Xavier Trias, Ernest Maragall, Jaume Collboni i Daniel Sirera han ocupat la primera fila del públic, que, això sí, ha comptat amb una absència destacable: l'alcaldessa Ada Colau no s'ha deixat veure i ha optat per enviar el tinent d'alcalde Jordi Martí en el seu lloc.
74 pàgines de conclusions
Per elaborar el projecte, els organitzadors han enviat un qüestionari en forma de llistat obert al centenar d'entitats socials i econòmiques, i posteriorment s'han acotat les respostes a tres grans preguntes: quina ciutat ambicionem, quina ciutat voldríem tenir ara a curt termini, i amb quina ciutat no ens identificaríem. El resultat ha estat un document de 74 pàgines que aborda sis grans àrees temàtiques.
L'informe es posiciona respecte d'algunes qüestions que han figurat a la negociació dels pressupostos dels darrers mesos, i que han dividit el PSC i el Govern. Així, demana "tancar en positiu" el debat sobre l'aeroport de Barcelona a través del "diàleg" amb AENA i així trobar una solució que passi per l'encaix territorial i mediambiental. En tot cas, els impulsors volen un aeroport "ampliat" que permeti ser un hub intercontinental i de rellevància internacional. També es fa menció a la B-40, al costat de l'A-7 i el desdoblament de l'N-II, exigint la millora de grans infraestructures que permetin la connectivitat interna de la metròpoli i la vertebració amb la resta de Catalunya i el Mediterrani. I es demana finalitzar el Corredor ferroviari Mediterrani "com una aposta decidida per vertebrar la connectivitat" amb Europa.
En matèria d'habitatge, els autors advoquen per registrar "un mínim" de 150.000 pisos socials i fora de les "regles del mercat lliure", el que equival a un 20% del total, per així resoldre la situació en què es troben els col·lectius més vulnerables. Per aquest mateix col·lectiu també es demana "acabar amb l'absurd del sensellarisme", però també "erradicar l'anomalia de les ocupacions d'habitatges". En mobilitat, s'aposta per configurar el transport públic com un "eix fonamental" a la metròpoli, articulat a través de les xarxes de bus, metro i Rodalies, però garantint també la "fluïdesa de circulació de tota mena de vehicles". També es fa referència a l'ampliació de la xarxa de càrrega per a vehicles elèctrics, a més de la descarbonització de la logística en "l'última milla".
I en comerç, es demana "posar en valor les terrasses" de bars i restaurants com a expressió genuïna del caràcter mediterrani i potenciar l'obertura en diumenges i festius a causa de l'afluència turística de Barcelona. En aquesta línia, es demana "continuar generant oferta cultural, d'oci i entreteniment per al visitant" durant la temporada baixa. En tot cas, un turisme que ha de ser "de qualitat" perquè, gràcies a l'economia del visitant, "desenvolupi l'excel·lència en sectors clau de l'economia i de l'estat del benestar". En l'àmbit de seguretat, es parla de la col·laboració entre Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra i el seu patrullatge als carrers "per dissuadir els malefactors i donar seguretat als ciutadans".
Un grup de set entitats impulsores van assumir la coordinació del Projecte, sense protagonismes personals ni cap vinculació amb opcions polítiques concretes. Hi ha hagut participació de l'Institut Cerdà, Rethink BCN, Tech Barcelona, Barcelona Oberta, Turisme de Barcelona, l'Associació d’Empreses del Teatre de Catalunya, i el Casal dels Infants, que han abordat les àrees temàtiques de Ciutat Metròpoli (infraestructures, serveis urbans, mobilitat i habitatge); Ciutat Emprenedora, del Coneixement i del Talent; Ciutat del Comerç; Ciutat del Turisme; Ciutat de la Cultura; i Ciutat Inclusiva i Solidària.
Les intervencions dels protagonistes
Des de l'escenari, Joan Ramon Rovira ha definit aquesta iniciativa com un "contenidor de projectes", ja que s'han recollit les opinions i les propostes d'una varietat d'entitats representatives de Barcelona. És per això que el document és un "recull directe" de les seves demandes i una expressió genuïna de les demandes col·lectives. "No existia res com això fins ara", ha subratllat, que també ha agraït la "col·laboració desinteressada" de tots els actors. Tots ells han subratllat la necessitat de potenciar la col·laboració publicoprivada entre les administracions i les empreses per potenciar la ciutat. Una Barcelona que ha de tenir en tot cas una òptica metropolitana i que ajudi a respectar els tres eixos bàsics de la sostenibilitat, des d'un punt de vista social, econòmic i mediambiental.
Isabel Vidal ha remarcat el caràcter "històric" d'aquest acord per la diversitat dels seus actors, i ha instat l'Ajuntament a escoltar la societat civil. "Aquest document es posa a disposició del conjunt de la ciutadania i de totes les candidatures que es presentin a les properes eleccions municipals", ha explicat. Enric Canet també els ha interpel·lat, demanant als polítics "no donar solucions simples als problemes complexos", entre els quals hi ha les diferències de recursos entre la població més rica i la més pobra. "La solució passa perquè els poders polítics controleu i equilibreu", ha dit, defensant la necessitat dels impostos perquè serveixin d'"almoina ben feta". I Carles Cabrera s'ha centrat a valorar l'obligació de situar el transport públic com a "eix central" de la mobilitat metropolitana (resolent, això sí, el problema de Rodalies), així com l'habitatge social i assequible.
També hi ha hagut espai per a altres opinions, amb Eduard Torres reivindicant l'experiència del Mobile World Congress que està en marxa aquests dies a Barcelona per posicionar la ciutat entre el 'top 1' en matèria de congressos i reunions. Núria Paricio ha reivindicat la necessitat de convertir la ciutat en un "referent global" en restauració, comerç i turisme de qualitat per afavorir l'impuls de l'oferta comercial. Miquel Martí ha aplaudit la potència de la 'marca Barcelona'. "És probablement el millor actiu que tenim ara mateix", ha dit, acompanyat del talent local i internacional, i de l'ecosistema d'atracció de la capital catalana.