Si el 155 va servir per "escapçar" els dirigents de l'independentisme, en paraules de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, el Partit Popular, PSOE i Ciutadans fa dies que detecten una nova preocupació a les files del procés, que desconcerta pel seu lideratge difús, una acció combativa al carrer i autocoordinada des de la base, però amb una organització ciutadana gens estable, a diferència d'Òmnium i ANC. Són els Comitès de Defensa de la República (CDR), pels quals els líders Pedro Sánchez i Albert Rivera ja insten Mariano Rajoy a prendre mesures urgents.

El fet és que "germen de la kale borroka", "violència" i "insurrecció" és la concepció que es té des de Madrid d'un fenomen nascut amb l'objectiu de blindar els col·legis l'1 d'octubre. Llavors es deien Comitès de Defensa del Referèndum, eren menys coneguts i estaven formats per associacions de veïns i entitats sobiranistes, en resposta organitzativa a les prohibicions del Tribunal Constitucional per a la celebració del referèndum. Tot i que la composició social era diversa, l'espectre de la CUP en va ser promotora a molts pobles i ciutats com Barcelona.

Tanmateix, l'activitat dels CDR ha evolucionat fins que ha agafat un caràcter continuat i s'ha materialitzat en allò que els estudiosos qualifiquen de "resistència civil", és a dir, la resistència que un grup determinat duu a terme per desafiar o sobrepassar una autoritat o poder, com ara l'Estat. En són exemples els talls de carretera o l'aixecament de barreres de peatge, accions que, segons publicava el diari El Mundo, alguns acadèmics haurien teoritzat que podria canviar l'statu quo d'una comunitat si un 3'5% de la població els dugués a terme sistemàticament.

Certes accions que s'han fet arran de les convocatòries dels CDR ja nodreixen un relat sobre el "caràcter de més violència" entre l'independentisme

Si han saltat les alarmes, però, és perquè certes accions podrien comportar delictes de desordre públic, desobediència o vandalisme; a part, alguns ciutadans les percebrien com a actes de violència. D'altra banda, algunes convocatòries de protesta dels CDR han derivat en aldarulls en un principi minoritaris però greus, com ara la crema de pneumàtics i contenidors o bé els enfrontaments amb les autoritats policials, com el dia de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, a les portes de la delegació del govern espanyol a Barcelona.

El cas és que aquests fets ja nodreixen un relat a l'Estat sobre un "caràcter de més violència" a l'independentisme, tal com va dir el ministre Juan Ignacio Zoido. El secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, va dir que eren el "germen de la kale borroka", tal com els va qualificar també Javier Maroto (PP) —això és, els actes de violència al País Basc per part de joves simpatitzants de l'esquerra abertzale—. "És la cara oculta del nacionalisme, un assenyalament a qui pensa diferent", va denunciar Rivera, que els va qualificar de "comandaments separatistes violents" amb les autoritats, entre d'altres motius, pels Mossos ferits.

La resposta, doncs, es preveu en forma de conseqüències polítiques i socials. Sánchez i Rivera, per exemple, ja van demanar a Rajoy que actués en virtut del 155 per garantir la seguretat i la mobilitat dels ciutadans, després que el jutge de l'1-O Pablo Llarena rebés amenaces públiques. També pot arrelar la idea que el procés va ser sempre violent i, que implícitament, es justifiqui en l'imaginari de l'opinió pública el processament del Govern per rebel·lió. Això no ha passat per alt ni a Puigdemont ni a Jordi Sànchez, que fa poc han apel·lat al caràcter pacífic del sobiranisme i l'1-O a través de les xarxes socials.

Mentrestant, per la banda dels partits catalans, aquest relat ha portat el líder d'En Comú, Xavier Domènech, a dubte en el posicionament, ja que ha hagut de demanar disculpes a un usuari que li retreia que qualifiqués els CDR de "moviment violent". "Mal expressat per part meva, cap criminalització a la protesta ciutadana", contestava Domènech. Des del PSC, el secretari d'organització, Salvador Illa, ha qualificat d'"insurrecció" l'aixecament de barreres de peatge, a més d'abonar la teoria que "no seria descartable que hi hagués un enfrontament civil a Catalunya".

No ha estat pas casual que l'expansió dels CDR s'hagi esdevingut al llarg dels mesos del 155, amb el procés interromput i els líders de les associacions majoritàries (Jordi Cuixart i Jordi Sànchez) i el Govern a la presó o a l'exili. Així ho explica un dels seus integrants a El Nacional: "Canalitzem la necessitat del sobiranisme de fer coses", exposa sobre l'expectativa generada amb l'1-O i un cop sembla que les formacions polítiques hagin abandonat la via unilateral.

Aquesta mateixa persona, a més, en defensa la capacitat d'autoconvocatòria —sovint a través de canals com Telegram o WhatsApp— i la transversalitat ideològica. La Guàrdia Civil, però, no té comparteix aquesta concepció. Segons El Confidencial, el cos policial atribuiria el lideratge dels comitès als exdiputats de la CUP Antonio Baños i David Fernández; el president d'Òmnium, Marcel Mauri, o l'activista Ruben Wagesberg. A l'informe s'assenyalaria el paper dels CDR durant les "aturades de país" del 3-O i el 8-N, gestades presumptament a través de "tallers" per "impedir l'exercici de les funcions dels cossos de seguretat". 

També s'hauria apuntat la possibilitat que l'acció dels CDR afectés l'economia, com a conseqüència de les aturades en la mobilitat i la por generada en el turisme, tal com denuncia Albert Rivera. Malgrat tot, les persones consultades justifiquen que les accions serien "molt minoritàries" i podrien tenir el mateix impacte que una vaga. El fet és que la relació entre el procés sobiranista i la marxa de la seu fiscal de moltes empreses —tot i les facilitats que va posar la Moncloa amb el decret— es mantindria com un dels arguments clau dels partits del 155 (PP, PSOE, i Cs).