Madrid respira clima preelectoral a dues setmanes de la dissolució de les Corts i la previsible convocatòria de noves eleccions per al 26 de juny. També entre els partits catalans. El procés d’independència de Catalunya ha posat en l’agenda espanyola el referèndum: En Comú Podem (ECP), ERC i Democràcia i Llibertat el defensen. La negativa de Podemos a pactar amb el PSOE si aquest no li garanteix el dret a decidir, ha dificultat la conformació de govern a l'Estat, i ha reaparegut entre les forces independentistes el dilema sobre si reeditar la llista Junts pel Sí, ara en format Junts per Madrid.

Fa unes setmanes, el líder de DiL, Francesc Homs, va proposar obertament als republicans catalans unir-se per formar aquesta confluència. Els arguments d’Homs van ser que trobava “molt difícil, per no dir impossible” que l’Estat acceptés un referèndum pactat amb l’Estat, i feia una crida a unir els esforços per fer-ne més pressió al Congrés. Era el mateix argument a què els representants de Convergència havien apel·lat el 27 de setembre, durant les eleccions catalanes, per tal generar la proposta Junts pel Sí. La voluntat era "llançar un missatge clar al món" amb el seu compromís respecte de la independència. Ara l'objectiu passa per superar ECP, que defensa el dret a decidir, per bé que no la independència.

Tanmateix, la situació de CDC actualment és diferent. S’havien sentit veus que el seu procés de refundació podria comportar dificultats per al partit a l’hora d’afrontar uns nous comicis, motiu pel qual alguns esperaven que s’haurien abstingut a la investidura perquè governés el PSOE i així poder-se regenerar pausadament. L'expresident Artur Mas va explicar a El Nacional que el debat sobre com hauria de ser el nou partit estava obert i que cadascú hauria de dir-hi la seva. A més d'aquest repte, els sondejos semblen apuntar una tendència a la baixa per a DiL, deixant la porta oberta a especulacions sobre el benefici que obtindrien d’unir-se als republicans, si es presentessin conjuntament.

Així les coses, la idea que es volgués prioritzar els interessos de CDC va perdre força quan Homs i el líder d’ERC, Joan Tardà, van acordar que votarien el mateix respecte a la investidura del candidat socialista, Pedro Sánchez. El seu No es mantindria, a no ser que se’ls oferís el referèndum a canvi. Per respectar la unitat de vot al·legaven que el seu compromís era “amb el mandat de les urnes del 27S” i “el govern de la Generalitat”. Les afirmacions van portar Sánchez a dir, en to burlesc, a Homs, que “no sabia quan havia esdevingut el representant de l’esquerra a Catalunya”.

Joan Tardà, líder d'ERC / EFE

ERC, “veurem”

Quan per Setmana Santa Homs va proposar aquesta unió electoral als republicans, Tardà va contestar amb un "potser". “Aquest debat ni s'ha obert", va dir el dirigent d'ERC. "Si hi hagués noves eleccions, que creiem que no n'hi haurà, discutiríem d'això, però ni tan sols no hem dedicat cinc minuts a debatre sobre aquesta qüestió", va afirmar Tardà als passadissos del Congrés. També va evitar posicionar-se al respecte Gabriel Rufián, el seu número dos.

Els republicans i els convergents només estan separats per un diputat. ERC en té 9, i DiL 8, i en sumen 17, xifra que queda per davant dels 12 que va obtenir En Comú Podem. No es coneix el suport que obtindrien els podemistes catalans en cas de noves eleccions, per bé que les enquestes auguren un creixement electoral si es presentessin conjuntament. El risc es podria veure minimitzat si ERC i DiL formessin part de la mateixa llista, ja que el sistema electoral no els penalitzaria, com sí ho fa la Llei d’Hondt quan es presenten molts partits per separat.

Per la banda d'ERC, els sondejos els auguren un creixement electoral, com també l’havien augurat abans dels comicis del 27S a Catalunya. Sembla que aleshores la cúpula d'Oriol Junqueras podria haver estat reticent a la llista única.

El fet és que ni Tardà ni Homs encara no s'han assegut per abordar el tema, i si la situació de bloqueig a Espanya continua com fins ara, amb molta probabilitat hi haurà noves eleccions el 26J. Serà aleshores quan hagin de seure i decidir si la llista Junts per Madrid s’impulsa, per mirar de superar els comuns en escons i presentar, a parer seu, un mandat més rotund “sobre la voluntat del poble de Catalunya”.