Enmig de tot el procés de regularització de migrants que es va posar en marxa la setmana passada, entre les queixes dels professionals pel que consideren que ha estat una mesura improvisada i per la qual l'administració no està preparada, a Catalunya, part del focus està posant en el coneixement de la llengua catalana per part dels sol·licitants. Entre els retrets de partits com Junts per Catalunya i d'entitats com Plataforma per la Llengua, aquest dimarts, el Govern de la Generalitat ha anunciat la creació de 50.000 places per cursos de català dels nivells A1 i A2, els més bàsics, com a part de les mesures per acompanyar aquesta regulació. La intenció, han dit tant la portaveu, Sílvia Paneque, com el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, és que la llengua esdevingui un element d'integració.
"Reforcem les places de català perquè, després de la regularització, aquestes persones tinguin l'oportunitat que el català sigui un element d'integració", ha apuntat la també consellera de Territori, anunciant aquest "reforçament" del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Les 50.000 places s'afegiran durant el que queda d'any. D'aquesta manera, l'oferta en els cursos inicials s'incrementarà substantivament, passant de 100.000 a 150.000 places. Aquestes no només s'ofereixen en els centres del CNPl, sinó també ne les escoles d'adults, els cursos de català subvencionats a entitats i ajuntaments i els programes d'acreditació. Més enllà d'aquests cursos, des del Govern també es volen reforçar altres espais d'aprenentatge com el Voluntariat per la Llengua, organitzat pel CPNL, on es formen parelles lingüístiques perquè persones que no utilitzen normalment el català en el seu dia a dia puguin practicar oralment l'idioma amb un voluntari catalanoparlant.
La polèmica pel requisit del català
Preguntada Paneque per si les persones que sol·liciten la regularització de la seva situació a l'Estat hauran d'acreditar el coneixement de la llengua catalana per aconseguir els "papers", la portaveu ha demanat distingir entre aquesta primera regularització extraordinària i els procediments posteriors que hauran de seguir un cop superat aquest primer tràmit. "En el procediment extraordinari, hi ha d'haver l'oportunitat d'aprenentatge en la parla i en una entesa mínima d'escolta. Quan aquestes persones van a un procediment ordinari, aquí sí que hi ha un nivell assimilable a través d'examen i de proves. En el procés extraordinari hi haurà un nivell de parla i escolta assimilable a l'A1 i A2. Però sí, s'avalarà i es faran certificats de coneixements per certificar que aquests hi són", ha resumit la portaveu. Qüestionada específicament per si en aquesta primera fase els migrants hauran de superar alguna prova o algun examen, Paneque ha dit que "es fa una valoració amb un certificat que realment aquest aprenentatge hi és".
Al seu torn, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha explicat en una entrevista a RAC1 que la majoria de les persones que ara passaran per aquest procés de regularització, quan passi un any, no demanarà una pròrroga de la seva situació, sinó que passaran a formar part de les "vies normals per aconseguir una autorització de residència temporal i permís de treball". En aquest moment, el català sí que forma part dels elements a valorar a l'hora de concedir aquests documents, ha assegurat Vila.