"Això només és el principi, ningú ni res ens frena. Hem vingut per quedar-nos". Aquestes van ser les paraules de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la nit electoral del 20-D, en què va tenir lloc la inèdita victòria d'En Comú Podem. La victòria de la confluència d'esquerres liderada per l'historiador Xavier Domènech en els darrers comicis va generar un terratrèmol polític a Catalunya: CDC no va poder mantenir els bons resultats del 2011, quan es va presentar per darrer cop amb Unió, i el PSC va mostrar-se incapaç de guanyar a la província de Barcelona, que tradicionalment havia estat el seu graner de vots.

Els dos partits hegemònics a Catalunya, doncs, van quedar tocats per la victòria dels comuns i també, cal apuntar-ho, pels extraordinaris resultats d'ERC, els millors del període democràtic. Així ho fan palès els tres mapes que demostren com s'ha transformat la Catalunya del Congrés dels diputats en només vuit anys.

2008: Hegemonia del PSC

Des de 1977 fins al 2008, els socialistes van guanyar totes les eleccions al Congrés i CDC sempre es va situar com a segona força. El 2008, amb Carme Chacón al capdavant, el PSC va repetir els millors resultats de la seva història -només comparables als de les eleccions del 1982-. L'ampli suport al PSC a Catalunya (25 diputats i el 45,33% dels vots) va fer possible que José Luis Rodríguez Zapatero repetís com a president del govern per un segon mandat. Aleshores, CiU quedava lluny d'aconseguir la victòria en totes les circumscripcions, també a Lleida i a Girona, províncies tradicionalment més nacionalistes.

La federació liderada a Madrid per Josep Antoni Duran i Lleida es va haver de conformar amb deu diputats, amb un PP que li trepitjava els talons amb vuit representants catalans al Congrés. Mentrestant, les esquerres minoritàries (ERC i ICV-EUiA) es van conformar amb tres i un diputats, respectivament, fet que va evidenciar la incapacitat d'aquests partits de fer ombra als socialistes en l'eix esquerra.

Per circumscripcions, el PSC va obtenir més suports a Barcelona i Tarragona, mentre que CiU i ERC van treure els seus millors resultats a Lleida i a Girona. El PP i ICV-EUiA van aprofitar el vot metropolità i van destacar a la província de Barcelona, on van recollir més resultats.

Resultats a Catalunya a les eleccions generals de 2008. / A. A.

 

Clica a les demarcacions per conèixer els resultats a les eleccions al Congrés del 2008 per partits.

2011: CiU fa un sorpasso històric

El moment del famós 'hat trick'. El 2011 va ser, sens dubte, l'any de CiU: amb l'expresident Artur Mas al capdavant del Govern, la federació nacionalista va aconseguir el primer lloc a les municipals i a les generals. Mai abans havien aconseguit arrabassar els socialistes que, en les seves hores més baixes, van caure fins als 14 diputats. Tampoc van poder evitar la victòria de CiU, que va arribar al milió de vots i va obtenir 16 diputats, ni tampoc els segons millors resultats del PP a Catalunya en unes eleccions al Congrés (11 diputats), només per darrere dels comicis del 2000 amb José María Aznar.

Carme Chacón només va poder mantenir, per la mínima, el primer lloc a la província de Barcelona -amb una diferència de poc més de 16.000 vots respecte a la candidatura de Josep Antoni Duran i Lleida-. CiU va sorprendre a Girona i Lleida, on van obtenir la meitat dels representants. ERC va aconseguir mantenir els resultats de 2008, però va ser superada en vots per ICV-EUiA que, impulsada pel moviment 15-M, va obtenir també tres diputats.

Per circumscripcions, CiU va guanyar a Tarragona (30,6%), Lleida (41,4%) i Girona (39,3%), mentre que el PSC només es va apropar al 30% dels vots a Barcelona, l'única província de l'Estat juntament amb Sevilla on van guanyar. ERC va mantenir els dos diputats a Barcelona i un a Girona. D'altra banda, el PP va celebrar els bons resultats a Catalunya i la recuperació del seu diputat gironí.

Resultats a Catalunya a les eleccions generals de 2011. / A. A.

 

Clica a les demarcacions per conèixer els resultats a les eleccions al Congrés del 2011 per partits.

2015: Irrupció d'En Comú Podem

El 20-D a Catalunya va ser el terrabastall polític més important en la breu història democràtica de l'Estat espanyol. En Comú Podem -la nova formació que aglutinava l'esquerra alternativa i referendista- va sorprendre a l'aconseguir la victòria, gràcies en gran mesura al suport de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a la candidatura. Amb 12 diputats i 927.940 vots, els comuns van posar-se per davant dels dos grans partits catalans al Congrés fins aleshores: Democràcia i Llibertat va obtenir 8 diputats en solitari, uns resultats discrets i molt semblants als de CiU en els primers comicis democràtics. El PSC, amb Chacón de nou al capdavant, va caure fins als pitjors resultats de la seva història, com en el conjunt de l'Estat, i va empatar en diputats amb la candidatura liderada per Francesc Homs.

La gran sorpresa la va donar ERC, que es va posar per davant de CDC com a primera força independentista al Congrés. Amb tot, els resultats van avalar l'ampli suport dels catalans al referèndum (29 de 47 diputats, incloent-hi els d'En Comú Podem)- Dins del bloc referendista, 17 -d'ERC i Convergència- eren independentistes.

La fragmentació del vot es va evidenciar en totes les circumscripcions, especialment a Tarragona, on sis partits es van repartir els sis diputats elegibles, i a Lleida, amb quatre representants i una situació idèntica. A les terres tarragonines i a la demarcació de Barcelona, va guanyar En Comú Podem, mentre que Girona i Lleida es van mantenir fidels als convergents. Això sí, amb una estreta diferència amb ERC. El PP no va obtenir cap diputat ni a Girona ni a Lleida, on es va quedar a 1.296 vots d'obtenir representació. 

Resultats a Catalunya a les eleccions generals de 2015. / A. A.

 

Clica a les demarcacions per conèixer els resultats a les eleccions al Congrés del 2015 per partits.