La presidenta de la Junta d'Andalusia Susana Díaz l’exsecretari general del PSOE Pedro Sánchez i l’exlehendakari Patxi López es disputaran aquest diumenge la secretaria general del partit. Lluny de mostrar cohesió, les primàries han evidenciat encara més la polarització dels socialistes, i la candidatura de López, amb la unitat per bandera, ha quedat relegada a un segon plànol. En aquest context d’enfrontament, el PSC juga un paper fonamental, no només pel nombre de militants amb dret a vot, els 13.899 al corrent de pagament de la quota, sinó també perquè ha protagonitzat un dels moments més convulsos del socialisme en els últims anys.
La decisió dels socialistes catalans de votar en contra d’investir Mariano Rajoy com a president del Govern espanyol, trencant així la disciplina de vot, va crear una gran esquerda amb el PSOE. Després de mesos de negociació, i amb la possibilitat de deixar els militants del PSC sense vot a les primàries, totes dues forces polítiques van tancar un acord per intentar reconduir la situació.
Després de la disputa entre “partits germans”, la direcció del PSC va decidir mantenir-se neutral, tot i que els militants estan clarament posicionats a favor de Sánchez. Així ho va demostrar la recollida d’avals a Catalunya. Mentre l’exsecretari general en va recollir 6.058, Susana Díaz va reunir-ne 974. Sis a un.
No debades, el PSC es va mantenir fidel a Sánchez fins que va ser defenestrat per la vella guàrdia socialista i una gestora va assumir el control del partit. Així ho va demostrar en nombroses ocasions el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, que va confiar en Sánchez per formar un govern alternatiu al de Mariano Rajoy.
El suport de Catalunya a Sánchez
Fonts de la candidatura de Patxi López consideren que l’ampli suport a Sánchez a Catalunya té a veure amb “l’escenificació del vot contrari a Rajoy”. En aquell moment, el PSC es va veure emmirallat en la proposta de Sánchez, ferm defensor del "no és no", i va mantenir inalterable la seva posició respecte de la investidura del líder del PP.
El suport a Sánchez es pot entendre també arran del comitè federal celebrat l’1 d’octubre, una jornada dramàtica per als socialistes, que va acabar amb la dimissió de Pedro Sánchez com a secretari general. Segons va assegurar en aquell moment, se sentia desautoritzat per una part del partit que apostava o bé per un govern alternatiu o per un pas al costat.
“El comitè federal es va fer entendre com la defensa del secretari general, defensat per les bases, davant els quadres polítics”, asseguren des de la candidatura de Susana Díaz, que atribueixen l’actual divisió del partit al paper jugat per Sánchez.
Espanya, "nació de nacions"
Per als partidaris de Sánchez, el context polític se suma a un “encert” de l’exsecretari general, que passa per reconèixer Catalunya com a nació. Així ho va assegurar durant el míting multitudinari que va celebrar a Fabra i Coats el passat 22 d’abril, en què va afirmar que Catalunya era una nació i Espanya, una “nació de nacions”. Després ha precisat que la sobirania resideix en la nació espanyola, composta de "nacions culturals" com Catalunya.
“Sánchez ha demostrat que pot ser el millor aliat per a Catalunya”, assegura l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz. Segons els afins a l'exsecretari general, en el marc de la reforma federal que defensa el PSOE, el fet que Sánchez reconegui la "plurinacionalitat d'Espanya i la singularitat de Catalunya" suposaria una solució real per a l'encaix de Catalunya a Espanya.
A més, la defensa de Catalunya com a nació i Espanya com a “nació de nacions” estableix distàncies amb les propostes de la resta de candidats, singularment amb la presidenta de la Junta d'Andalusia. Díaz, ancorada en un discurs molt més centralista, aposta pel federalisme i la reforma constitucional que s'apunta a la declaració de Granada, sense diferenciar Catalunya. Per la seva banda, l'exlehendakari López també defineix Catalunya com una “nació cultural”.
Una campanya polèmica
A banda els enfrontaments polítics entre els candidats, la campanya ha estat també l'escenari d'una gran polèmica, provocada per l'expresident del Govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero quan va assegurar que a Catalunya hi havia "prejudicis" contra Susana Díaz pel fet de ser dona i andalusa.
Les paraules de l'expresident, pronunciades a Catalunya, on va venir com a "ambaixador" de la candidatura de Díaz, van ser objecte de moltes crítiques. Membres de diferents partits polítics es van apressar a recordar-li que Catalunya ha tingut un president de la Generalitat nascut a Andalusia, el també socialista José Montilla, i que la cap de l'oposició al Parlament, Inés Arrimadas, és nascuda a Jerez de la Frontera (Cadis).
Durant la campanya dels socialistes també es va fer viral un vídeo de Susana Díaz en què assegurava que els catalans es beneficiaven dels estalvis dels andalusos. Aquest discurs, pronunciat durant la campanya del PSOE pels comicis del 26-J, es va recuperar per evidenciar l'anticatalanisme que Díaz promou per aconseguir vots a la resta de l'Estat.
De Madina a Sánchez
Les primàries dels socialistes d'enguany també evidencien un gran canvi en la política interna del partit en relació amb les que es van celebrar el 2014. En aquella ocasió, es disputaven la secretaria general Pedro Sánchez, Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias.
Llavors, lluny de la situació actual, Pedro Sánchez, avalat per Susana Díaz, es va convertir en secretari general. Catalunya, no tan rellevant en aquell moment perquè no havia estat protagonista d'uns fets previs, va donar una majoria de suports a Eduardo Madina, actualment membre de la candidatura de Díaz.