Uns desconeguts han esborrat amb pintura negra els topònims en català dels panells de carretera del Matarranya, a la Franja de Ponent, en un nou cas de catalanofòbia. Els autors de l'atac han deixat només la versió en espanyol. Els municipis afectats han estat la Canyada de Beric​ i Bellmunt de Mesquí, que han quedat respectivament com La Cañada de Verich i Belmonte de San José. L'atac s'ha produït a la carretera A-1409, en una variant que va ser inaugurada el passat mes de febrer, en aquesta comarca sota administració aragonesa.

El Matarranya és la comarca catalanoparlant de l'actual província de Terol que agafa el nom del riu amb aquest nom, i limita amb la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, i també amb les comarques valencianes dels Ports i el Baix Maestrat. Té uns 8.200 habitants, repartits en 18 municipis. La capital és Vall-de-Roures, però la vila amb més activitat cultural és Calaceit. La comarca ha estat un pas de frontera al llarg de la història entre Catalunya, el País Valencià i l'Aragó, i s'hi parla el català amb un dels percentatges més alts de tot el domini lingüístic.

 

El parlar del Matarranya

 

El parlar del Matarranya té una gran riquesa, i es pot seguir a comptes de Twitter com Paraules del Matarranya. Forma part de les parles de transició entre el català nord-occidental i el valencià; és a dir, el català parlat a Tortosa i Castelló.

La romanització va convertir el primitiu poblat ibèric de Matarranya en una zona d’hàbitat agrícola dispers de la província Tarraconense. La comarca va pertànyer després a la taifa de Tortosa, i la islamització va ser profunda. Després de la reconquesta, a la comarca hi va subsistir una part de la població musulmana, i va ser repoblada per francs i, sobretot, per catalans de Lleida. La jurisdicció senyorial va ser adjudicada al bisbat de Saragossa el 1175 (Vall-de-roures, Beseit, Fondespatla i Mesquí), i a l’orde de Calatrava el 1180 (Maella, Calaceit, la Freixneda, Cretes, la Portellada, Pena-roja de Tastavins, Mont-roig, Nonasp i Favara), sota el fur d’Aragó. 

Les revoltes pageses dels segles XV i XVII van ser especialment rellevants a la comarca a causa del predomini del règim senyorial. Més tard, al segle XIX va ser un feu carlí, i a la primera meitat del segle XX va passar a l'altre extrem i hi va tenir gran implantació l'anarcosindicalisme. Durant la guerra civil (1936-39) a la comarca hi va predominar la CNT, i a la majoria de les localitats s'hi va implantar un règim col·lectivista.