La plana major d'Esquerra Republicana ha aprofitat que és vigília de Sant Jordi per fer un petit parèntesi en la desgastadora negociació per convèncer Junts que investeixin Pere Aragonès. Ell s'ha assegut aquest vespre a la primera fila de la presentació del llibre Pegasus. L'Estat que ens espia (Ara Llibres) de Roger Torrent. L'expresident del Parlament, al centre de la diana dels junters, que l'assenyalen com l'origen de la primera gran esquerda entre els socis independentistes per la no investidura de Puigdemont l'any 2018.
Aragonès, Vergès i Homrani, a primera fila. / Marc Puig
La conversa oficial ha versat sobre la història trepidant que narra la novel·la de Torrent. Un thriller 100% real que fotografia el cas d'espionatge internacional que va tocar Torrent en primera persona i rere el qual s'alça l'ombra grisa i fosca dels serveis secrets espanyols. La tesi que el CNI és el dolent de la pel·lícula no s'ha pogut confirmar encara, però ni l'autor ni qui llegeixi el seu llibre no en té cap dubte. Com ell, més de 1.400 atacats per un programa espia que va se'ls va colar al mòbil la primavera de 2019 com a conseqüència d'una fallada de seguretat de Whatsapp. Les víctimes d'aquesta violació de la intimitat van des del propi Torrent al seu company de files, Ernest Maragall, però que arriben a escala internacional, per exemple, amb l'amo d'Amazon, Jeff Bezos.
La querella que Torrent i Maragall han presentat arran d'aquest cas contra el director del CNI encara no s'ha resolt. Mentre això no arriba, l'expresident del Parlament, ara diputat i que té tots els números de ser conseller del nou Govern, reconeix que ha tornat a una certa "normalitat prèvia a Pegasus". Per Torrent, tot plegat es defineix com el Catalangate, com va batejar-lo Ernest Maragall. Amb una diferència respecte als Estats Units, que a l'Estat espanyol la comissió d'investigació sol·licitada dorm en un calaix del Congrés dels Diputats.
La subtrama de la investidura
Més enllà de la narració principal, ressenyada en aquest article de fa unes setmanes, una subtrama ha copsat l'interès de l'auditori. La tortuosa negociació per aconseguir, després mig any seguit en interinitat, formar un govern en plenes funcions ha estat la protagonista entre bambolines.
Entre els presents, el futur president de la Generalitat -si res no s'estronca- i dos dels actuals consellers d'ERC, Alba Vergès, Chackir el Homrani. En una discreta quarta filera, la comandant republicana, portaveu i secretària general adjunta i membre de l'equip negociador amb Junts, Marta Vilalta. Ha arribat derrapant, directa de les reunions per fer govern, i no s'ha desenganxat del mòbil.
A l'ambient es respirava la incertesa del moment. Els equips d'ERC i Junts s'han citat per quarta vegada aquesta setmana. Els contactes s'han intensificat i s'han activat els grups sectorials per avançar en paral·lel en diversos àmbits. Avui, per exemple, en matèria de polítiques socials. Però la cosa no està ni molt menys resolta. Hi ha un gran elefant a l'habitació on negocien republicans i junters. I aquest elefant es diu Consell per la República. Així ho confessen fonts d'ERC a ElNacional.cat, que es mostren preocupades perquè, segons expliquen, Junts insisteix en donar a l'ens presidit per Puigdmeont un poder que depassi el del futur president Aragonès. I aquesta és una línia vermella. El dead line, l'1 de maig. És la data límit que ha posat ERC a Junts per tancar un acord. El capítol de què passarà si no pacten abans d'aquell dia encara està per escriure.