Els secrets oficials a l'estat espanyol es regeixen fins al dia d'avui segons una llei franquista, concretament la Ley 9/1968, de 5 de abril sobre Secretos Oficiales. Actualment, els únics òrgans amb poder per classificar o desclassificar informacions són el Consell de Ministres i l'Estat Major de la Defensa. Com hem pogut comprovar recentment arran de l'esclat del CatalanGate, els secrets d'estat que involucren el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i els Fons Reservats només poden ser tractats dins la Comissió de Control dels Crèdits Destinats a Despeses Reservades, també coneguda com la Comissió de Secrets Oficials. Per primer cop, els canvis en el reglament impulsats a última hora per la presidenta de la cambra baixa espanyola, Meritxell Batet, qui també presidirà la comissió, permeten la presència dels diputats independentistes, catalans i bascs, malgrat els intents del PP que en altres ocasions sí que havia aconseguit deixar-los fora. Val a dir que encara que aquesta via hagués fracassat, el 2004 es va aprovar una modificació al Reglament del Congrés que permet que el govern espanyol mostri informació classificada en qualsevol comissió parlamentària, de manera secreta, "en el cas que la iniciativa hagi sorgit dels Grups Parlamentaris".

Dit això, l'article 16 del mateix reglament recorda que els diputats "estan obligats a no divulgar les actuacions" que "puguin tenir excepcionalment el caràcter de secretes". D'aquesta manera, els representants dels partits que s'asseuran a la comissió, entre ells Gabriel Rufián (ERC), Miriam Nogueras (Grup Plural/Junts) i Albert Botran (Grup Mixt/CUP), no tindran permès explicar ni parlar de res del que vegin rere la porta tancada. I és aquí on es troba el més interessant: què passaria si un dels vocals de la Comissió de Secrets Oficials sobre l'espionatge a l'independentisme revelés què s'ha tractat?

Violació de secrets

La revelació d'un secret d'estat per part d'un diputat que ha assistit a la Comissió de Secrets Oficials constituiria, com a mínim, un delicte contra l'administració pública, recollit sota el títol XIX del Codi Penal (De la infidelitat en la custòdia de documents i de la violació de secrets). És en l'article 417 on trobem: "L'autoritat o funcionari públic que revelés secrets o informacions dels quals tingui coneixement per raó del seu ofici o càrrec i que no hagin de ser divulgats, incorrerà en la pena de multa de dotze a divuit mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps d'un a tres anys". Més concretament, quan es tracta de secrets d'estats, el mateix article del Codi Penal afegeix que "si la revelació comportés" un perjudici greu per a l'administració pública o per a un tercer, "la pena serà de presó d'un a tres anys, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per a un període de tres a cinc anys". És a dir, la llei indica que un càrrec públic (en aquest cas un diputat) que s'aprofités dels secrets als quals té accés per la seva condició de càrrec públic (com ara ser membre de la comissió) i els revelés, podria ser condemnat a fins a tres anys de presó si s'aplica l'agreujant de perjudici seriós.