El 2026 no serà l'any en què arribi l'oficialitat del català a la Unió Europea. La qüestió ha tornat aquest dimarts al Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, però ho fa sense "cap possibilitat" de prosperar. Irlanda té la presidència rotativa del Consell en aquests moments i el ministre irlandès d'Afers Europeus, Thomas Byrne, ha avisat aquest matí des de Brussel·les que la discussió sobre el català serà "breu" i acabarà de manera infructuosa. "No espero que hi hagi cap resultat avui", ha sentenciat Byrne en arribar a la reunió.
Byrne ha assenyalat que en la sessió d'aquest dimarts s'escoltarà el que digui el representant espanyol "i hi reflexionarem". Tal com ha recordat, el secretari d'estat del govern espanyol davant la UE, Fernando Sampedro, es limitarà a "informar" de la proposta una vegada més, en el seu torn d'intervenció. De tota manera, el ministre irlandès ha recordat que els serveis jurídics del Consell de la UE sostenen que la petició d'Espanya requereix una reforma dels tractats europeus i, una vegada s'ha emès aquest dictamen, "com a presidència estem obligats a acceptar-ho".
Ja a principis de juliol, quan Irlanda va agafar la presidència rotativa, va avisar que la qüestió del català no s'abordaria mentre no hi hagués cap "canvi" o novetat que ho justifiqués pel que fa a la darrera vegada que es va discutir —sense èxit, el 2025, per l'oposició de diversos estats membres. Llavors, la representant irlandesa Aingeal O’Donoghue va enaltir la llengua catalana i els vincles entre Catalunya i Irlanda, però va avisar que continua sense haver-hi consens entre els estats membres per aprovar la mesura.
A més, els serveis jurídics del Consell de la UE han indicat que no és comparable l'ús del català en el plenari d'un organisme com el Comitè de les Regions o les trobades ministerials del Consell de la UE amb la traducció de tots els textos legals de la UE. Aquests creuen que s'hauria de modificar el primer punt de l’article 55 del Tractat de Lisboa, que recull les llengües utilitzades per redactar els tractats de la UE (les 24 que són oficials actualment a la UE). El segon article diu que els tractats es podran "traduir a qualsevol altra llengua que determinin els estats membres entre aquelles que, de conformitat amb els seus ordenaments constitucionals, tinguin estatut de llengua oficial en la totalitat o en part al seu territori". Fins ara Espanya ha mantingut que no és necessària la reforma dels tractats perquè l'article 342 del Tractat de Funcionament de la UE diu que "el Consell, per unanimitat i mitjançant reglaments, determinarà el règim lingüístic de les institucions de la UE".
Aquesta setmana, Espanya ha fet un nou embat per aconseguir incloure el català a Europa. En el marc de l'ampliació de la UE amb l'adhesió de països dels Balcans —com Montenegro o Albània—, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha asseverat que seria "impensable" incorporar noves llengües al règim lingüístic comunitari abans que el català, el basc o el gallec. Suècia, un dels països que s'oposa al català a Europa, ha demanat no barrejar qüestions. També ha avisat que caldria un grup de treball per esclarir les implicacions de la mesura.
El debat roman enquistat per l'oposició o dubtes de diversos països
L'oficialitat del català a Europa ja es va votar sense èxit l'any passat, a petició del govern espanyol. La qüestió es va parlar durant prop d'una hora i els ministres europeus van deixar el debat aparcat sense votar. Llavors, va quedar patent la manca de consens per l'oposició de diversos països, amb un paper destacat de l'Alemanya del canceller conservador Friedrich Merz. Suècia, Finlàndia o Àustria també hi estan en contra, pels seus respectius dubtes legals, de despesa o per evitar atiar moviments semblants de llengües dels seus països respectius que puguin aixecar tensions internes. També hi ha influït la campanya en contra que ha propiciat el PP espanyol amb els seus socis europeus conservadors, que governen diversos països. A favor hi estan Bèlgica, Dinamarca, Irlanda o Luxemburg.
Que el català sigui llengua de ple dret a la UE —per ara només es pot utilitzar de manera limitada, en qüestions com el Comitè de les Regions— va arribar a l'agenda política per iniciativa de Junts, que ho va posar com una de les condicions per a la investidura de Pedro Sánchez el 2023. Tot i la pressió que ha exercit el partit independentista sobre el govern espanyol perquè es mogui a Brussel·les per aconseguir-ho, acusant-lo de no complir els acords, la qüestió requereix l'aval unànime dels 27 estats membres, un consens que per ara no s'ha donat.