L'Estat estira la palanca de fre de la judicialització de la política en el marc de l'Operació Diàleg, almenys des de la retòrica. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha anunciat aquest dilluns al Congrés que precisament aquest seria un dels objectius del Ministeri. "La política no s'exerceix als jutjats. No estan per resoldre discrepàncies ideològiques. Els polítics fem política al Parlament", ha dit. Però el ministre no ha trigat a matisar les seves paraules uns minuts més tard. "Que estiguem en un nou temps no vol que dir les administracions no vagin al Tribunal Constitucional quan hi ha conflictes competencials" ha assegurat. 

Segons fonts del mininisteri, allò que volia dir el ministre anava en relació amb què es podia arribar a una entesa sempre en el marc de la legalitat espanyola. "Farem complir la llei" recordava. Tanmateix, les declaracions entroquen amb allò que la ministra d'Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir fa uns dies, quan va oferir a les autonomies reduir els conflictes al TC.

Així les coses, el moment en què el ministre de Mariano Rajoy ha fet al·lusió directa al procés ha estat quan la diputada del PDECat, Lourdes Ciuró, ha demanat de quina forma garantiria el diàleg. Catalá ha respost aleshores assegurant que d'ençà el 2010 s'hauria mantingut amb el Govern de la Generalitat un diàleg permanent i ha denunciat la postura de l'independentisme. "Només li agrada a vostè el diàleg si atenem les peticions de la contrapart. Referèndum si o si, no sé si és algú que vol dialogar, o està buscant contrapunts per trobar-se”, ha tancat.

Ciuró ha aprofitat també la compareixença per demanar sobre algunes qüestions que van quedar sense resoldre respecte del nomenament de José Manuel Maza com a nou Fiscal General. La qüestió és que el propi Catalá havia anunciat entre els periodistes fa un temps que volia la continuïtat de María Consuelo Madrigal. Així les coses, no va ser així. A la pregunta incisiva de la diputada, Catalá ha relatat el procés de nomenament i validació sense aprofundir en el tema. Així i tot, existeixen teories sobre un gest de rentada de cara de la Fiscalia front l'independentisme, com va exposar El Nacional. 

Finalment, Ciuró ha denunciat que Catalá hagués reivindicat la presumpció d'innocència del jugador de futbol del Reial Madrid, Cristiano Ronaldo, quan "no ho havia fet" amb l'expresident Artur Mas i i l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, quan els van esclatar uns presumptes escàndols en campanya electoral. "Sempre he reivindicat la presumpció d'innocència, és una cosa que com a societat hem de fer" ha tancat Catalá al respecte.

Al seu torn, la diputada d'ERC, Esther Capella, ha lamentant la reduïda presència del català a l'Administració de Justícia. El minisire li ha respost recordant que havia arribat a un acord amb el conseller Carles Mundó per a garantir les proves d'accés a l'advocacia en català i ha afegit que "estaria limitant les opcions" si l'ús de l'idioma fos més extens com a requisit.

Un canvi de rumb

El ministre assistia a petició pròpia i d'alguns grups de la cambra a la Comissió de Justícia per exposar els eixos principals del Ministeri els propers anys, que es prefiguren com un canvi profund del rumb respecte de la política anterior. 

Agilitat. El ministre ha subratllat la voluntat de reduir els litigis, denunciant "l'alta litigiositat de la cultura espanyola", motiu pel qual ha apostat per procediments "més moderns i eficaços" com els d'arbitratge. Aquests consisteixen en proporcionar mitjancers a les parts abans d'arribar als tribunals. A més, ha proposat reformar els processos, com ara el civil i el penal, mitjançant la nova llei d’Enjutjament Criminal que el govern espanyol vol impulsar en aquesta legislatura. Sobre això, ha subratllat la voluntat de millorar les tasques de coordinació amb la policia judicial i substituir la figura del jutge instructor, "un anacronisme" al seu parer, per la figura del fiscal investigador.

Major dotació. "Calen més recursos, una nova convocatòria de noves places en l’oferta d’ocupació pública" ha dit Catalá, a més d'apostar per la creació d'una oficina judicial més propera al ciutadà. Així mateix, ha considerat que calia especificar temàticament la fiscalia per evitar la sobrecàrrega de tasques en alguns organismes de la judicatura. 

Transformació digital: "La digitalització de la Justícia no és una opció, és una obligació", ha insistit. El Ministeri de Justícia es compromet a impulsar un major traspàs dels processos judicials a l'entorn online. En aquest sentit, la mesura estrella del Ministeri serà la del Registre Civil "100% d'administració pública i sistema gratuït", com ha indicat. La mesura aniria orientada a derogar l'obra del seu predecessor, Alberto Ruiz Gallardón, també en l'àmbit de les taxes judicials. Sobre aquestes, Catalá s'ha compromès a revisar-les per complir la sentència del Tribunal Constitucional que impedeix gravar la cobertura judicial.

Per a les persones i els professionals. Catalá ha reiterat la voluntat de lluitar contra la violència de gènere, ara que el Congrés hi ha aprovat un Pla Nacional al respecte. Així mateix, es compromet a impulsar mesures de protecció dels menors. En l'àmbit dels professionals, es pretén donar als jutges més poder a l'hora d'escollir els seus vocals al Consell General del Poder Judicial. També vol revisar el sistema d'elecció de jutges al Tribunal Suprem, i suprimir la possibilitat que els parlaments autonòmics triïn magistrats per a les sales de Penal i Civil, per al Tribunal Superior de Justícia.  ​

Independència de la justícia. El ministre es compromet a combatre les portes giratòries, així com la corrupció i els indults, la politització de la justícia i la judicialització de la política. En aquest punt, el titular del govern també ha mencionat la idea de "despolititzar la justícia", per bé que Espanya tindria un dels sistemes "més independents" del món, a més de "desjudicialitzar la política".