Tot quadra. L'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola haurà estat la solució perfecta per acabar amb un "problema real" per a molts pares a Catalunya: el no poder matricular els seus fills en escoles en què la llengua vehicular sigui el castellà.

Així ho subratlla avui la premsa espanyola, que aplaudeix amb fervor la nova iniciativa del govern de Mariano Rajoy per imposar el castellà i apartar el català de l'aprenentatge dels més petits perquè sostenen que és un problema que ve de lluny i que això és un dret constitucional que, fins ara, havia estat vulnerat pels dirigents catalans, mentre els governs estatals havien mostrat certa "passivitat" en aquesta qüestió.

I, el que és més. Els grans diaris espanyols donen per fet que els nens catalans només saben i aprenen en català com si haguessin passat per les més de 20.000 escoles que hi ha a Catalunya i com si haguessin confirmat a la seva pròpia pell que el castellà no es parla en els centres educatius; sense tenir en compte que la realitat segurament és que, a elecció del professor, la classe es pot fer en català o en castellà equiparant, d'aquesta manera, les hores d'aprenentatge de les dues llengües.

Precisament per això, la majoria dels rotatius de Madrid animen a Rajoy a utilitzar la força del 155 per imposar aquesta iniciativa i acabar amb aquesta "trista realitat", una realitat que tan sols s'ha pogut solucionar fent ús de la norma suprema i cessant tot el Govern en bloc.

Problema crònic

"Castellà a Catalunya, ara i sempre." Aquest és el títol que presideix l'editorial de l'ABC, que celebra la idea del govern espanyol d'introduir una casella per escollir el castellà llengua com vehicular per a l'aprenentatge dels seus fills perquè consideren que "un problema crònic —el de la impossibilitat real de molts pares a Catalunya per matricular els seus fills en castellà— trobaria una sortida en virtut de la situació d'excepcionalitat sorgida després de la suspensió del Govern de la Generalitat arran de la proclamació unilateral d'independència".

El diari citat carrega fort contra els diferents governs catalans perquè, segons el seu punt de vista, això "ve a demostrar que durant molt temps el dret constitucional a rebre educació en castellà ha estat flagrantment violentat pel nacionalisme català davant de la passivitat dels poders de l'Estat".

Atesos els arguments, l'ABC es lamenta que aquesta "és la trista realitat", però mostra un bri d'esperança perquè això se solucioni gràcies al control que té ara el PP sobre Catalunya. "Que s'hagi d'haver esperat que l'Executiu prengués les regnes de la Generalitat per acabar amb una situació que suposa un greuge i una discriminació punyent revela la gravetat del problema", sustenten.

I és per això que es qüestionen que què passarà quan hi hagi un Govern format, s'aixequi l'aplicació del 155 i "les competències en matèria educativa tornin en mans de les formacions separatistes" i per això emplacen Rajoy a, passi el que passi, "garantir el compliment sense matisos de la Constitució i vetllar perquè es respectin i compleixin les decisions dels tribunals de justícia" perquè, insisteixen, "el que no pot ser és que milers de famílies a Catalunya només trobin empara en situacions d'anormalitat institucional".

El comentari del director, Bieito Rubido, també versa sobre aquesta qüestió. Titulat "Idiomes en llibertat", Rubido critica que "s'instrumentalitza políticament una parla menor, per molt nostra que sigui, per intentar negar l'estudi i ús d'una altra que ens obre portes."

En un clar menyspreu al català, el director de l'ABC insisteix que "l'idioma espanyol és un dret del qual no s'ha de privar cap nen a cap racó d'Espanya i gira la truita deixant anar, com si els catalans només parlessin català, que "la immersió educativa monolingüe és una injustícia que retalla el futur".

Drets del castellà

Encara que el títol de la seva editorial va enfocat a la llei educativa proposada per Rajoy — "La llei educativa bé val el 155" — i a animar-lo a utilitzar el 155 per dur-la a terme, El Mundo no tracta aquesta qüestió fins al final del text. Segons el seu punt de vista, "no hi ha res a estudiar" perquè, recorda, quan el Tribunal Constitucional va retallar l'Estatut i el va modificar a la seva imatge i semblança ja van establir que el castellà "ha de gaudir de la condició de llengua vehicular".

Com si haguessin passat per cada escola de Catalunya, i classe per classe, prenen el luxe d'afirmar que, encara que la Llei d'Educació de Catalunya estableix que s'imparteixi almenys un 25% d'horari lectiu en castellà, "res d'això no s'ha complert mai".

Justament per això, aprofiten l'ocasió per carregar contra Rajoy perquè consideren que "és lamentable que fins ara no hagi aprofitat les possibilitats legals del 155 per estrenar d'una vegada el compliment de les sentències en matèria educativa".

Ara, queda un dubte. El de "saber si els drets dels castellanoparlants seran respectats aviat a Catalunya".

Justícia necessària

En un dels seus "Puntazos", La Razón aplaudeix la iniciativa que estudia el govern del PP i afirma que aquesta és "una casella justa i molt necessària". Precisament per això, insten a Rajoy a aplicar ja la mesura perquè, asseguren, "no és només un dret garantit a tots els espanyols per la Constitució, sinó que es complirien per fi les previsions de la pròpia Llei d'Educació de la Generalitat, que els seus responsables venien menyspreant olímpicament".

I no només això. Encara que ni la seva editorial ni el comentari del seu director, Francisco Marhuenda, no versen sobre aquesta qüestió, a la notícia on expliquen la proposta de Rajoy afirmen que "no és un tema menor" i va repetint en diferents ocasions que "no és un assumpte fútil".

Minoria discriminada

Jorge Galindo es lamenta a El País que "ara una minoria política (castellanoparlant) se sent discriminada" i ho fa sostenint la idea que, mentre el franquisme va imposar el castellà a Catalunya, amb la mort del dictador, els catalans li van donar el català "un estatus preeminent" canviant completament la situació i "discriminant", ara, el castellà.

A la notícia sobre aquest tema, el diari citat avisa que la intenció de l'exministre d'Educació José Ignacio Wert d'espanyolitzar els nens catalans, es pot convertir en una realitat. Una frase que, asseguren, "encara cou a Catalunya" perquè, a més, "l'ensenyament del castellà sempre ha convidat la polèmica política".

Unir el separatisme

L'Espanyol, del seu costat, carrega dur contra l'executiu de Rajoy perquè considera que aquest és "un fanal del Govern que només crearà frustració" que, a més, ha donat més ales a la sobirania que "ha tocat a rebato per reactivar el Parlament, restituir el Govern i posar fi al 155".

Una iniciativa dels del PP que defineixen com un brindis al sol perquè "no se n'han adonat de les conseqüències polítiques i emocionals" que això pot comportar.

Però també carrega contra el Govern i la seva política lingüística perquè assegura que a Catalunya "es coacciona i margina els castellanoparlants".

Criticant la "versió light" que el president espanyol va aplicar a Catalunya del 155, el diari de Pedro J. Ramírez dubta de la capacitat de Rajoy per convertir el castellà en llengua vehicular, al mateix temps que subratlla que existeix una "sobreactuació independentista" quan s'interpreten aquestes "divagacions".

Gràcies a això, l'executiu del PP ha aconseguit "unir al separatisme", però també crear falses expectatives en alguns pares que aviat es veuran frustrades.