La defensa del vicesecretari de Comunicació Pablo Casado sobre el rigor en el decurs i legalitat del seu màster, mitjançant l'exhibició de la documentació i treballs corresponents en una trobada monogràfica a Génova aquest dimarts, empitjora la delicada situació de Cristina Cifuentes al capdavant de la Comunitat de Madrid, després de setmanes en què la lideressa no ha mostrat encara el text respectiu. El greuge comparatiu s'acusava, després que Ciudadanos n'exigeixi la dimissió i es negui a parlar amb el Partit Popular de cap altre escenari alternatiu.

I és que mentre que Cifuentes va trigar 14 dies a comparèixer públicament davant dels mitjans, Casado va encetar un tour per les televisions i les ràdios des del minut u que El País va publicar les presumptes irregularitats aquest dilluns al vespre. Les explicacions han continuat aquest matí, on ha intentar dissipar els dubtes, tot aportant els documents –de moment, fora de dubte sobre la seva oficialitat– i els treballs del màster davant dels periodistes, així com la normativa vigent en aquell moment.

La qüestió és que l'ombra de la sospita podria planejar sobre Casado perquè va superar el màster a la Universidad Rey Juan Carlos, tot i una agenda complicada laboral i estudiantil. Al 2008 es va matricular, alhora que entre 2007 i 2014 estudiava una Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses a la URJC, mentre era diputat de l'Assemblea autonòmica de Madrid (2007-09). 

El fet és que, com ell mateix ha reconegut, l'execució de les diverses tasques va ser possible gràcies a les facilitats que la URJC li va autoritzar.

Primer, pel volum de convalidacions respecte d'altres assignatures ja cursades en altres títols, com la llicenciatura en Dret, que van estalviar-li un 60% del màster. Per tant, va realitzar 4 de les 22 assignatures, és a dir, 20 dels 60 crèdits –un supòsit legal al qual es va acollir per normativa–. En segon lloc, perquè va canviar els exàmens per treballs, cosa que hauria aparaulat amb el director Enrique Álvarez Conde. Tercer, passa que el màster era de docència presencial, però això no obligava a l'assistència, segons ha dit el popular.

Però per què un polític amb una trajectòria ascendent va fer un màster que "no li calia", en paraules de l'afectat, quan també disposava ja de diversos títols previs en universitats estrangeres com Harvard o Georgetown?

Segons ha justificat, perquè volia accedir a un doctorat en Relacions Internacionals, especialitat que el caracteritza en les comissions al capdavant de les quals està al Congrés. Per tant, va endinsar-se al màster i "per motius de la vida" i la trajectòria política, finalment no va finalitzar –i per tant, no té ni certificat de notes, ni la tesi final, ni títol, que no va demanar. Així, el seu expedient consta com a "obert", ja que el seu és un "màster oficial", que és diferent d'un màster universitari perquè aquest és finalista, i no el pont per al doctorat.

Tanmateix, Casado s'ha defensat que ell en tot moment va fer allò que li van demanar des de la universitat: tant en la dedicació lectiva, com en la relació amb el personal de la institució. Inclús, ha repetit que era "tractat com un estudiant més", i es comunicava presencialment amb els professors i els serveis administratius.

Però el greuge comparatiu amb Cifuentes es fa evident, per bé que el popular no vol que s'enviï aquest missatge i ha dit que ell advocava perquè es donessin explicacions i així havia actuat, per bé que no entrava a opinar en altres casos.