Pablo Casado està cada cop més aïllat. Va intentar taponar la ferida, però no se n'ha sortit i el Partit Popular es dessagna per totes bandes. Ara els seus barons territorials més forts se li han aliat en contra. Els presidents Alberto Núñez Feijóo, Isabel Díaz Ayuso, Alfonso Fernández Mañueco i Juanma Moreno han estat en contacte durant les últimes hores per buscar solucions, segons informa La Vanguardia. Això són tots els governants populars menys el murcià Fernando López Miras. Vist l'enrocament de la formació, ja demanen directament la seva dimissió com a primer pas per reconduir la situació del partit, que desemboqui en un congrés extraordinari per escollir nova direcció. Mentrestant, el comitè de direcció del partit s'està eternitzant. Ha començat a les onze del matí, s'ha fet un recés a les tres del migdia per dinar i han reprès la trobada a les cinc de la tarda.

Estan sent unes hores de vertigen a Génova 13. De fet, segons explica la Cadena SER, el mateix secretari general del PP, Teodoro García Egea, s'ha posat al telèfon per parlar amb barons i diputats i sondejar els suports que té Pablo Casado dins la junta directiva ―formada per 550 persones― per evitar un congrés extraordinari. Aquesta mateixa tarda han arribat al quarter general alguns quadres fidels a l'actual direcció, que haurien estat convocats de forma exprés.

Fonts presents a la reunió expliquen que hi ha dissidents fins i tot dins del comitè de direcció, que és el nucli dur de Casado. Segons diversos mitjans, alguns membres, com la diputada valenciana Belén Hoyo, haurien amenaçat de dimitir si el president del PP no cessa el secretari general Teodoro García Egea i convoca un congrés extraordinari per escollir nou líder. El matí ha començat amb l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, traslladant la seva voluntat de deixar el càrrec de portaveu estatal del partit per a centrar-se en la seva ciutat.

Tots els escenaris estan oberts. El congrés ordinari del PP no està previst fins al juliol, quan l'actual direcció compleixi quatre anys al capdavant del partit. Però la possibilitat d'un congrés extraordinari anticipat també s'ha contemplat i guanya cada cop més força. El pot convocar Pablo Casado per iniciativa pròpia o ho pot fer el partit. Per això caldria que tres cinquenes parts del comitè de direcció forcessin una junta directiva extraordinària. I aquesta junta directiva podria convocar un congrés extraordinari amb dos terços a favor. De moment, Génova és un búnquer i només en surt el silenci.

Sí que ha parlat, en canvi, Isabel Díaz Ayuso: "La situació del PP és insostenible". En aquests termes s'ha pronunciat avui la presidenta de la Comunitat de Madrid, que no dona per tancada la crisi. En un acte públic a Boadilla del Monte, la lideressa ha exigit a Pablo Casado que prengui decisions contundents després de l'"atac polític cruel" que ha patit durant els últims dies. No s'ha pronunciat explícitament sobre dimissions o congressos extraordinaris, però sí que ha aplanat el camí: "No pot quedar gratis el perjudici que s'ha causat a la Comunitat de Madrid". Una Ayuso que ha aprofitat per deixar clar que no es mourà de Sol.

A això s'hi suma la pressió de barons territorials, com el president gallec Alberto Núñez Feijóo o el president castellanolleonès Alfonso Fernández Mañueco. El president de la Xunta ha assegurat que davant la situació de "col·lapse" en què es troba el PP cal adoptar decisions "que no seran fàcils, sinó complexes", però que són "urgents", perquè "el PP és l'única alternativa de govern a un mal govern". En els mateixos termes s'ha pronunciat Mañueco: "Els votants i alcaldes del PP de Castella i Lleó estem indignats" i per això "reclamem una solució ràpida, immediata i eficaç". De fet, segons fonts coneixedores dels contactes, els presidents autonòmics del PP han mantingut converses durant el cap de setmana per valorar la situació i les possibles sortides.

Un dels més contundents ha estat el president del Partit Popular català, Alejandro Fernández, que ha demanat "donar la veu a l'afiliat ja". Ho ha fet a través de Twitter: "Això ja no és un mer conflicte intern de poder, sinó un divorci traumàtic amb el sentir dels nostres afiliats. Davant d'una cosa així, no ens podem quedar tocant la lira observant l'incendi. Cal prendre decisions dràstiques que donin la veu a l'afiliat ja".