La Fiscalia del Tribunal Constitucional s’ha pronunciat a favor que l’alt tribunal admeti el recurs d’empara presentat per una jove de Jaén que va denunciar haver estat víctima d’exhibicionisme sexual quan era menor per part del fiscal anticorrupció José Grinda, segons ha publicat aquest diumenge El Español. Aquest fiscal és el que l’any 2017 va diriguir l'operació contra el president Carles Puigdemont pel conegut com el cas d’Aigües de Girona, que va ser arxivat finalment pel Tribunal Suprem. També va participar en la investigació del 3% i del referèndum de l'1-O.

La dona va presentar el recurs d’empara al Tribunal Constitucional perquè no va ser informada en el seu moment que el cas contra José Grinda va ser arxivat de forma definitiva l’any 2013, ni se li va donar accés a les diligències que es van practicar. Segons el fiscal, es va vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva, el dret a obtenir una resolució jurídicament fonamentada.

Denuncia contra el fiscal el 2009

Els fets que ara estudia el Tribunal Constitucional es remunten a l’any 2009 quan la mare de la dona va denunciar a la Guàrdia Civil que la seva filla, de 15 anys, havia mantingut contacte a través d’internet amb un home que li va mostrar vídeos pornogràfics i li va demanar que es despullés. La mare va aportar com a proves les imatges de vídeo i una adreça de correu electrònic. També va explicar que havia aconseguit el telèfon de l’home que utilitzada aquest compte, que li havia ofert diners a canvi de no ser denunciat.

Arran de la denúncia es van obrir diligències i el gener del 2012, quan la noia va fer 18 anys, se la va informar de la possibilitat que es personés a la causa, cosa que va rebutjar, tot i que va declarar davant del jutge. Un any després, l’abril del 2013 el jutjat va dictar l’arxiu provisional, sense deixar constància del que va passar ni del resultat de la investigació. El fiscal va demanar l’arxivament de les diligències en considerar que no s’havia acreditat el delicte perquè l’imputat desconeixia l’edat de la víctima. El delicte d’exhibicionisme a menors està castigat amb penes de sis a un any de multa.

No es va comunicar l'arxivament de la causa

A l’escrit d’arxiu del jutge s’establia que s’havia de notificar la resolució a qui pogués ser perjudicat, encara que no fos part a la causa. Malgrat això, la resolució no va ser notificada a la denunciant. Tampoc ho va ser el juliol del 2018 quan, a petició de José Grinda, el jutjat va dictar el sobreseïment lliure per prescripció del delicte. Un any després, la jove va demanar per escrit còpia de l’expedient judicial i només li van facilitar còpia de la denúncia presentada per la seva mare i l’escrit d’arxiu per prescripció sense el nom i els cognoms de l’investigat.

Ho va tornar a demanar i se li va denegar per no haver-se personat a la causa quan va arribar a la majoria d’edat. Al mateix escrit se li comunicava que no podia tenir accés a tota la documentació perquè l’investigat, el fiscal Grinda, tenia dret a la protecció de les seves dades personals. La dona, als seus recursos, exposava que la impossibilitat de tenir la documentació l’impedia la possibilitat de valorar la possibilitat d’emprendre accions per la via civil.

Protegir les dades personals de l'investigat, el fiscal Grinda

Finalment, en ser-li denegada l’accés a la documentació per part de l’Audiència de Jaén, la jove va presentar un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional, que ara el fiscal defensa que ha de ser acceptat."És inconcebible que el jutjat digui que cal salvaguardar la intimitat personal i familiar, a l'honor i a la pròpia imatge de l'investigat, posant aquests drets per sobre dels drets de la víctima del presumpte delicte contra la llibertat sexual, delicte d'especial gravetat i que afectava quan es va denunciar a una menor de 15 anys", assenyala l’escrit del fiscal a què ha tingut accés El Español.

El fiscal en cap davant del Tribunal Constitucional recorda que la llei d’Enjudiciament Criminal com l’Estatut de la Víctima del Delicte reconeixen el dret de la víctima personar-se com a part i que aquesta possibilitat li va ser denegada sense “una explicació raonable”. Igualment, rebutja els arguments presentats en el seu moment pel fiscal José Grinda l’any 2018, quan ja era fiscal anticorrupció, que va al·legar que la dona demanava disposar de totes les diligències per emprendre una campanya de descrèdit i assetjament contra ell. Al parer del fiscal, aquestes acusacions no tenen fonament.  

El fiscal del TC demana que pugui accedir a l'expedient

Així, el fiscal demana al Tribunal Constitucional que declari la nul·litat de les decisions judicials que van vetar a víctima l'accés a les diligències instruïdes contra el fiscal José Grinda i que el jutjat resolgui sobre la petició d’accés a l’expedient amb una nova decisió que respecti el dret fonamental a tutela judicial efectiva.

És dona la circumstància que Grinda va demanar el sobreseïment de causa per prescripció i la protecció de les seves dades personals quan justament estava dirigint la investigació contra Carles Puigdemont pel cas d’Aigües de Girona, investigació que el jutge Marchena va arxivar l’any 2020 en considerar que no hi havia delicte de falsedat.