Després que dimecres l’eurodiputat Francesc Gambús va anunciar la seva intenció d’abandonar Unió Democràtica de Catalunya (UDC) tot i mantenir l’escó al Parlament Europeu, aquest divendres ha justificat la seva decisió, entre altres raons, per l’immobilisme de la direcció, la incapacitat de regenerar-se i la necessitat d’evitar “l’enèsim combat intestí”.
Per mitjà d’una llarga i dura carta adreçada als militants d’UDC, Gambús ha volgut deixar clar el seu compromís amb el partit durant vint anys de militància, per afegir que l’actual situació -amb una formació sense representació institucional més enllà dels ajuntaments i en fallida econòmica- és fruit dels “errors” comesos, com ara “no defensar amb prou contundència els plantejaments que ens van fer guanyar la consulta interna del 14 de juny”, que haurien permès atraure “més vots cap a les urnes tant el 27 de setembre com el 20 de desembre”.
No vam defensar amb prou contundència els plantejaments que ens van fer guanyar la consulta interna del 14 de juny per tal d’atraure més vots cap a les urnes tant el 27 de setembre com el 20 de desembre
També considera que UDC “va aparèixer massa a prop dels poderosos i massa allunyada del carrer”, però sobretot crítica el funcionament intern de la formació en els darrers mesos, en especial l’immobilisme de la direcció, ja que considera que “alguns mantenen i volen mantenir intacta la seva capacitat d’influència”. “Han anunciat que volen abandonar els càrrecs, però no tenen cap intenció de permetre’s cap mena d’esmena al passat recent del partit” continua la missiva, per bé que no esmenta cap nom concret.
Per tot plegat, Gambús considera que el partit ha perdut la capacitat de regenerar-se, que ja no és una “oportunitat real”, ja que al si de la formació hi ha persones que “creuen necessari seguir no només influint, sinó desballestant qualsevol intent de renovar el partit i portar-lo cap endavant, cap al segle XXI”. “D’aquesta conjuntura es fa absolutament inútil tenir cap mena d’aspiració intel·ligent a regenerar el partit”, continua Gambús, que defensa que “Unió no necessita, per a regenerar-se, de l’enèsim combat intestí”.
D’aquesta conjuntura es fa absolutament inútil tenir cap mena d’aspiració intel·ligent a regenerar el partit
Així mateix, Gambús assegura que la seva permanència a Unió hauria comportat afrontar una batalla que, “guanyés qui la guanyés, donaria com a resultat un partit mort. Una batalla en què no estaria disposat -perquè no hi he estat mai- a fer servir males arts i joc brut".
Finalment, Gambús defensa el manteniment de l’escó perquè es considera “legitimat per seguir exercint aquesta responsabilitat que no em va donar Unió, sinó que em va donar la ciutadania de Catalunya amb el seu vot”. És més, assegura que Unió només li va donar una “oportunitat forçada” per presentar-se a les eleccions europees i recorda que dels que li van fer costat durant la campanya “molts ja no són a Unió”. “Continuaré treballant des de Brussel·les en nom dels ideals d’Unió en la meva condició d’independent i per Catalunya”, rebla Gambús.