La X Escola de Governs Locals de l'ACM, destinada a càrrecs electes que participaran en les eleccions municipals de 2027 i celebrada a l'espai Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages, ha clos aquest matí de dissabte. I ho ha fet amb tres ponències que han servit per analitzar el panorama polític i social actual, compartir experiències i aprenentatges i donar claus i consells als futurs candidats per afrontar amb les màximes garanties possibles els comicis de l'any vinent.
Així doncs, el segon i últim dia d'Escola ha començat amb una sessió magistral de Xavier Sala i Martín, catedràtic d’Economia a la Columbia University de Nova York, sobre la situació geopolítica i els principals reptes que afrontem com a societat. Així, ha advertit que a Catalunya "estem avançant cap a ser un país de 10 milions d'habitants, però els serveis públics no estan creixent al mateix ritme". En aquest context d'augment poblacional i d'auge dels populismes, ha comentat, guanyen les opcions que busquen solucions fàcils com ara culpar l'immigrant en lloc de fer un debat racional. "Les societats modernes s'han polaritzat i, consegüentment, tot s'ha reduït a un debat entre bons i dolents, en lloc de fer servir la raó per resoldre els problemes", ha assenyalat.
Precisament, sobre la qüestió de l'habitatge, que es troba més que mai a l'ordre del dia, ha subratllat la necessitat de fer un debat racional per trobar quina regulació té les millors conseqüències per a la gent i no pas buscar culpables. L'economista ha acabat la seva intervenció lamentant la pèrdua de lideratge de la Unió Europea en l'àmbit tecnològic i de coneixement: "Abans teníem les millors universitats i les empreses més punteres. Però ara tot això ho tenen els americans i els asiàtics. Ens han passat per davant perquè durant molts anys hem cregut que ho podíem regular tot".
Les claus per abordar unes eleccions municipals des del manual i l’experiència
A continuació, s'ha donat pas a la taula rodona Les claus per abordar unes eleccions municipals des del manual i l’experiència, en la qual han participat l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, l'exalcalde de Girona Joaquim Nadal, l'exalcalde de Granollers Josep Mayoral, el publicista i expert en màrqueting estratègic i electoral Lluís Carrasco i l'experta en comunicació personal i lideratge Teresa Baró.
Trias ha admès que el seu referent polític ha estat Jordi Pujol. "El president Pujol em deia: 'T'has de fer estimar i per fer-ho has d'estimar la gent'. I jo he tingut 12 germans, per la qual cosa he pogut estimar i aprendre molt". Alhora, ha advertit que un candidat s'ha de mostrar tal com és i no s'ha de deixar despersonalitzar. Per exemplificar-ho, ha explicat que ell mai no va seguir el consell d'un assessor d'anar al logopeda per corregir la pronunciació de la lletra "r". "Precisament, aquesta és una de les coses que em fa més reconeixible. Hauria estat un greu error", ha afirmat.
Si bé Joaquim Nadal ha reconegut que la manera de fer política ha canviat molt des que va ser alcalde de Girona, ha assegurat que continua sent molt important sortir al carrer i tenir contacte directe amb el ciutadà. En aquesta línia, ha explicat que quan ell es trobava al capdavant de l'Ajuntament de Girona, va signar centenars de cartes personalitzades adreçades als veïns. També ha explicat que atenia personalment trucades dels gironins i les gironines sobre qüestions relacionades amb les problemàtiques de la ciutat. "Ara, és irrepetible el que jo feia fa 20 anys", ha dit.
Josep Mayoral que també ha compartit la necessitat de sortir més al carrer amb la gent, ha donat una sèrie de recomanacions als càrrecs electes assistents. En primer lloc, ha assenyalat, cal ser previsible perquè així et marcaràs un itinerari i seràs coherent. "És la millor forma de crear-te una marca", ha comentat. En segon lloc, ha assegurat que "malgrat que no se'l llegeixi ningú, el programa electoral és vital perquè mentre l'elabores fas xarxa i coneixes les necessitats de la gent". I, en tercer lloc, ha recalcat la importància de fer que la candidatura s'assembli el màxim possible a la ciutadania que ha de representar. "Quan vam ser paritaris, el govern va ser millor", ha afirmat.
Lluís Carrasco ha declarat que el pitjor enemic del candidat és la intuïció. Avui, ha indicat, una campanya electoral està pensada i calculada fins a l'últim detall i això és el que està fent l'extrema dreta amb les xarxes socials. "Són els qui tenen més estudiat com enviar el seu missatge a les xarxes socials. Han humanitzat el llenguatge electoral, i per això són els que més impacte tenen", ha asseverat. Carrasco també ha detallat que en unes eleccions municipals el 60% de la marca electoral recau en el candidat, un 20% en l'equip de la candidatura i l'altre 20% en el partit polític que representa.
Teresa Baró ha destacat la importància que els candidats s'envoltin d'experts que sàpiguen treure el màxim partit de les seves habilitats. "Comptar amb persones especialitzades en comunicació és vital tenint en compte la quantitat de tecnologies que un candidat té a l'abast". Ara bé, l'experta en comunicació i lideratge ha advertit que, per molts experts que assessorin el candidat, si aquest no està convençut de la importància de la comunicació, no hi ha res a fer.
La fortalesa dels càrrecs electes davant les municipals
La tercera i última ponència ha estat la taula rodona entre alcaldes i periodistes La fortalesa dels càrrecs electes davant les municipals en la qual han participat Arnau Rovira, alcalde de Manlleu, Mireia González, alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, Mireia Puig, alcaldessa de Palamós i els periodistes Jordi Barbeta d'El Nacional, Sara González d'El Periódico i Ariadna Oltra de 3Cat com a moderadora.
L'alcalde Arnau Rovira, davant l'actual escenari de polarització política, ha fet una crida a la moderació en el debat per no caure en etiquetes i clixés. Dit això, s'ha mostrat convençut que la clau de volta és dir les coses clares i ser coherent. "La ciutadania ens ha de percebre com a útils", ha declarat. A més, l'alcalde de Manlleu ha reclamat més competències i ajudes per als ajuntaments per poder donar resposta a les necessitats de la ciutadania. "Ens sentim sols per gestionar els reptes de seguretat", ha expressat.
Al seu torn, l'alcaldessa Maria Puig ha declarat que "el que no podem fer és negar el malestar social existent i tampoc la percepció d'inseguretat que tenen els ciutadans, encara que les dades diguin el contrari. Els hem de dir que el que ells pateixen també ho patim nosaltres". L'alcaldessa de Palamós també s'ha mostrat convençuda de la necessitat de "poder parlar de tot". "També hem de poder parlar d'immigració, però ho hem de fer de forma honesta i fent propostes, i no culpant i assenyalant com fa l'extrema dreta", ha asseverat.
Paral·lelament, l'alcaldessa Mireia González ha reconegut que l'actual context de desconfiança envers les institucions no els ajuda, però ha assegurat que, al mateix temps, els ajuntaments tenen eines per diferenciar-se'n. "Tenim l'obligació d'aprofitar al màxim les eines que tenim a disposició per resoldre els problemes de la gent, però també hem de fer pedagogia que l'Ajuntament no ho pot resoldre tot", ha indicat.
El periodista Jordi Barbeta ha parlat d'actualitat i, entre altres coses, d'una eventual convocatòria d'eleccions generals per part del president espanyol Pedro Sánchez. "El PSC vol que les eleccions generals no coincideixin amb les generals perquè no els penalitzi el possible càstig que rebrà a les urnes Sánchez", ha afirmat. També ha tractat la qüestió de la seguretat, un dels temes que capitals de les pròximes eleccions municipals. "L'esquerra s'ha equivocat copiant el discurs sobre seguretat a la dreta. Del que es tracta de trobar el punt, un discurs propi", ha declarat.
La periodista Sara González ha vaticinat que les municipals del 2027 aniran de gestionar el malestar social. "Ens hem de centrar en com gestionar aquest malestar. Dir que les dades macroeconòmiques van bé no serveix", ha indicat. La periodista també ha posat en valor que "els alcaldes i alcaldesses sou la primera trinxera que dona resposta als malestars socials". Per aquesta raó, ha demanat que siguin exigents amb el Govern pel finançament local. "Esteu assumint competències que no us pertoquen, reclameu un finançament local just", ha reblat.
Per cloure aquests dos dies de formació i de compartir experiències, el vicepresident de l'ACM i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, ha fet un agraïment a totes les persones que els han fet possibles i a tots els assistents i ha desitjat sort i encerts a tots els candidats per als comicis vinents.
Finalment, la presidenta de l'ACM i alcaldessa de La Garriga, Meritxell Budó, ha fet declaracions a El Nacional per fer balanç d'aquestes dues jornades d'Escola de Governs Locals: "Hem pogut compartir, reflexionar i fer xarxa i això és molt important per a les persones que per primera vegada encapçalaran projectes polítics pel seu municipi. A més, ha estat una Escola nodrida de ponents de primeríssim nivell que ens han donat molts bons consells i, per tant, surto molt satisfeta d'aquesta desena edició".