Un jutjat de Castelló ha acordat l'obertura de judici oral contra l'expresident de la Diputació i del PP d'aquesta província Carlos Fabra i uns altres nou acusats, entre ells el president del Vila-real, Fernando Roig, en el marc de la causa sobre l'origen i la possible ocultació del patrimoni de l'exdirigent popular. La magistrada ha requerit a tots ells perquè prestin una fiança conjunta i solidària per import de 1.375.276 euros per assegurar les responsabilitats civils que se'ls pogués imposar en cas de sentència condemnatòria, assenyalen aquest dijous des del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.

La interlocutòria assenyala l'Audiència Provincial de Castelló com a òrgan per a l'enjudiciament i decisió d'aquesta causa, en la qual la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat aprecien inicialment la comissió de delictes d'alçament de béns/insolvència punible, i frustració de l'execució, blanqueig de capitals i suborn. Juntament amb Carlos Fabra i Fernando Roig figuren com a acusats quatre dels seus familiars i cinc empresaris: Fernando R.N., Alejandro L.H., Miguel P.F. i Enrique G.E., a més de set empreses com a persones jurídiques.

Fernando Roig, president Villareal Europa Press
Fernando Roig, el president del Vila-real / Europa Press

La petició de la fiscalia

En aquesta causa, la Fiscalia Anticorrupció demana 12 anys de presó per a Fabra. Entre els encausats es troben familiars de Carlos Fabra, com la seva dona, dos dels seus fills i el seu gendre, a qui el Ministeri Públic exigeix penes entre els 7 i els 11 anys de presó. En relació amb els empresaris investigats en la causa, Fiscalía reclama 4 anys i set mesos de presó per al president del Vila-real i del grup Pamesa, Fernando Roig, i la mateixa pena per al seu fill, Fernando Roig Negueroles, segons ha pogut saber Radio Castelló Cadena SER que ha tingut accés a la interlocutòria.

La investigació se centra en el presumpte entramat elaborat per Fabra per ocultar a la justícia el seu patrimoni i fonts d'ingressos opaques que podrien venir de la seva activitat pública. La intenció de l'exdirigent popular hauria estat dificultar l'execució de la sentència que el va condemnar el 2013 per quatre delictes fiscals i que va suposar que mantingués un deute amb l'Agència Tributària de prop d'un milió d'euros. Va ser aquest cas el que el va portar a abandonar el Partit Popular.

Fabra va entrar a la presó d'Aranjuez a Madrid l'1 de desembre de 2014, 11 anys després que esclatés el seu cas. El 18 d'abril de 2016, Fabra va aconseguir el tercer grau i només anava a la presó a dormir-hi.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!