Una nova enquesta realitzada el desembre a 5.200 ciutadans de França, Alemanya, Dinamarca, Lituània i Eslovènia publicada pel mitjà europeu Politico demostra que hi ha més europeus que coneixen el líder de Junts, Carles Puigdemont, que no pas la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. De fet, el 37,9% dels enquestats afirma que sap qui és Puigdemont, mentre que el 36,6% reconeix Metsola. Segons les dades del sondeig, al país on més coneixen Puigdemont és a Eslovènia —42,2%—, i on menys, a Dinamarca —35,9%—. Així doncs, el candidat de Junts a les eleccions catalanes del 12 de maig, és més conegut a tots els països de l'enquesta, menys a Lituània on el 45,5% dels ciutadans coneixen Metsola, enfront del 38,1% de Puigdemont. Amb tot, cal tenir en compte que, tal com apunta el mitjà, es tracta d'un sondeig encarregat per la delegació al Parlament Europeu de Junts-Lliures per Europa i elaborat per Verian Group i Sibilare.
Líders europeus
La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, és la líder europea més reconeguda pels ciutadans amb un 74,4%, resident del Consell Europeu, Charles Michel, amb un 40%, mentre que la tercera posició és per a Carles Puigdemont, amb un 37,9% de grau de coneixement. Un punt que crida l'atenció, és que l'eurodiputat sigui més reconegut que els líders dels principals partits europeus, com la presidenta del grup Socialdemòcrata al Parlament Europeu, Iratxe García; el president del grup Popular, Manfred Weber; el copresident dels Verds, Philippe Lamberts; la copresidenta del grup de l’Esquerra Radical, Manon Aubry; el president d’ERC, Oriol Junqueras; el president del grup Renovar Europa, Stéphane Séjourné; el president del partit independentista flamenc Nova Aliança Flamenca, Bart de Wever; i el president del Tirol del Sud, Arno Kompatscher. L'únic país on el cap del PP Europeu, Manfred Weber, és més conegut que Puigdemont és al seu país, Alemanya, on el 40% dels enquestats reconeix la seva cara.
Escepticisme amb la independència
L'enquesta també consulta sobre les possibilitats dels diferents moviments independentistes de reeixir. En general, els europeus es mostren escèptics perquè cap dels moviments nacionals pels quals són preguntats supera el 50%. Amb tot, el que rep més confiança és l'independentisme català, ja que el 40,2% dels enquestats considera que podrà assolir la independència. Gairebé tres quartes parts dels enquestats a Lituània i Eslovènia han mostrat el seu suport a la independència, mentre que a Alemanya rep el 63,9%, i a Dinamarca, un 53,6%. En un bloc en el qual s'incloïa el País Basc, Còrsega, Flandes i Galícia, Catalunya era vista com la regió amb més possibilitats d'aconseguir l'autodeterminació.
El sondeig també ha destapat que la minoria nacional catalana és la més coneguda entre els europeus (54,5%), seguida de la basca (46,7%), i a força distància, la corsa (35,3%) i la flamenca (28,5%). Sobre la gallega, només un 21,5% dels enquestats el coneix.
Decepció amb la UE
L'estudi també preguntava que puntuessin les respostes de la Unió Europea a les diverses crisis recents. Més de la meitat dels enquestats s'han mostrat satisfets amb la gestió de Brussel·les de la pandèmia de la covid-19, sobretot entre els ciutadans de Dinamarca i Lituània. Sobre la guerra a Ucraïna, es mostra una gran divisió d'opinions, el 49,85% dels enquestats creuen que la UE ha respost bé, mentre que un 49,81% tenen una visió negativa de les seves accions. Els més crítics amb Brussel·les són França, Alemanya i Eslovènia.
Aquesta divisió no es mostra amb la guerra de Gaza, però més de la meitat ha assegurat que la resposta de la UE havia "estat molt o bastant dolenta". Els més crítics han estat els ciutadans d'Eslovènia, on gairebé tres quarts parts dels enquestats van criticar les accions de Brussel·les. Pel que fa a la crisi migratòria la valoració tampoc millora, el 70% dels enquestats considera que s'ha fet una mala feina per abordar el problema.