La dualitat humana està repleta de contradiccions, d’una barreja de grandesa i misèria que defineix la nostra història col·lectiva. Viure en constant tensió entre el que som, el que volem ser i el que acabem fent és una paradoxa que mou el món des de temps immemorials. L’espècie que domina el planeta Terra és capaç de viatjar a l’espai, emocionar-se amb una artista com Rosalía i, al mateix temps, provocar guerres que destrueixen ciutats i vides, i que fins i tot amenacen civilitzacions (perifrasant al president Trump). Volem la pau, però construïm armes per garantir-la. En les portades d’aquest diumenge conviuen aquestes dues realitats. D’una banda, la missió Artemis II, que ha tornat a portar a l'ésser humà a la Lluna mig segle després, evoca el millor de nosaltres: la curiositat infinita, la necessitat d’explorar el desconegut, l’impuls de cooperar i superar límits que semblaven impossibles. Però en les mateixes portades trobem els intents de posar fi a la guerra que van començar els Estats Units i Israel contra l’Iran fa quaranta dies, que s’ha cobrat vides innocents, que ha desestabilitzat l’economia mundial i els equilibris geopolítics en la regió. I també trobem -a la premsa de Madrid- ferides del passat com el “patiment irreparable” que va causar ETA a l’Estat espanyol o el ressò de la corrupció que assetja el govern de Pedro Sánchez.
A la portada de El País trobem una mica de tot això. Les notícies que arribaven de l’Orient Mitjà sobre les negociacions cara a cara entre els Estats Units i l’Iran, amb la mediació del Pakistan, que fins que s’han trencat aquesta matinada, semblava que avançaven amb peus de plom en una cita històrica. El vicepresident JD Vance ha encapçalat les negociacions a Islamabad, en les que també han participat el negociador especial de Donald Trump, Steve Witkoff, i el seu gendre, Jared Kushner, i pel bàndol iranià, el president del Parlament, Mohammad Bagher Ghalibaf i el ministre d’assumptes exteriors, Abbas Araghchi. I també porta la imatge de felicitat de Victor Glover i Christina Koch, dos dels tripulants de la missió Artemis, que va completar amb èxit el retorn de la humanitat a la Lluna en més de mig segle. Però l’obertura la dedica a un tema propi, les cartes de disculpa de presos d’ETA. El diari progressista ha tingut accés a una vintena d’aquestes cartes que han escrit antics membres de la banda terrorista demanant perdó a les seves víctimes, un requisit necessari per obtenir beneficis penitenciaris. “El patiment és irreparable, però tractaré de sanar les ferides”, diu el titular del rotatiu, una de les frases que es pot llegir en aquestes cartes, que les víctimes consideren “una trampa".
La Razón porta com a tema principal de la seva portada les negociacions a Islamabad. Afirma que “els Estats Units envia vaixells per desminar Ormuz mentre negocia la pau amb l’Iran”, i afegeix que tres grans petroliers travessen per primer cop la via marítima des de l’inici del bloqueig. La primera ronda de negociacions per posar fi a la guerra va concloure amb un missatge d’optimisme, que les darreres informacions no han confirmat. En la portada també llegim l’èxit de l’Artemis II, la reivindicació que va fer el rei emèrit del seu llegat, en el discurs que va fer a l’Assemblea Francesa pel premi que va rebre pel llibre de les seves memòries, Reconciliació; i una anàlisi dels primers dies de judici del cas de les mascaretes. “Sobres, silenci i depressió: el PSOE es queda sense defensa en la primera setmana del ‘cas mascaretes’”.
Aquest és precisament el tema estrella de la portada de El Mundo, que també fa un balanç molt desfavorable pel PSOE després de la primera setmana del procés a la corrupció en el govern espanyol. “Les 72 hores de judici que tomben el relat de Sánchez”, titula el diari, que assegura que les tres jornades de la vista oral en el Suprem “revelen un clima de corrupció que contradiu les proclames amb les quals el líder socialista va arribar al poder”, sosté. La fotografia principal porta com a protagonistes als quatre tripulants de l'Artemis II, somrient i feliços davant de la càpsula de la nau Integrity, i afirma que la humanitat està més a prop de l’allunatge després de l’èxit de la missió. Com també fan altres diaris, també porta una petita crida en la portada sobre les eleccions a Hongria d’aquest diumenge, en les que el primer ministre Viktor Orbán arriba per sota en les enquestes i “qüestionant el resultat per endavant”, diu el rotatiu. Per acabar amb la premsa conservadora, l’ABC va per lliure aquest diumenge i no porta cap dels temes esmentats a la seva portada. La fotografia i el tema principal és per una entrevista a Mariano Barbacid, el cap del grup d’oncologia experimental del CNIO, el centre d’investigació contra el càncer, que denuncia el declivi de la institució que “ara està feta un desastre” i que titula amb una altra declaració curiosa. “El CNIO és com el cas de Jésica: es diu que s'ha de contractar a aquests i es fa”.
A la premsa catalana, a banda dels temes d’actualitat que ja hem comentat, hi ha altres informacions pròpies i més originals. El Periódico, més vermell que mai, dedica una portada monogràfica a Rosalía, un dels motius pels quals hem de continuar creient en la humanitat. L’artista catalana torna a casa per realitzar aquesta setmana entrant quatre concerts al Palau Sant Jordi de Barcelona, i el diari de Prensa Ibérica celebra aquest retorn i li dona la benvinguda. Rosalía també apareix a la portada de La Vanguardia, però de manera més discreta, i també apareix una altra estrella en la fotografia principal -amb permís de la tripulació de l’Artemis II-, el blaugrana Lamine Yamal, un dels protagonistes de la victòria del Barça en el derbi contra l’Espanyol (4-1). L’obertura del diari, però, és per una enquesta sobre les estimacions de vot en unes hipotètiques eleccions generals. “PP i Vox consoliden la majoria davant una esquerra en recessió”, titula el diari dels Godó. Segons aquest sondeig, els populars perdrien set escons, però la ultradreta gairebé duplicaria la representació actual i tots dos sumarien 194 diputats. El PSOE, per la seva banda, es quedaria amb 117 actes, quatre menys que ara; els petits a la seva esquerra s’enfonsen, i ERC guanyaria (8) la pugna amb Junts (5).
El diari Ara aposta per les negociacions d’Islamabad per obrir la seva portada i “la guerra en suspens”, també recull la victòria blaugrana al derbi i diu que el Barça ja “acarona la Lliga” i una entrevista amb Teresa Ribera, la vicepresidenta de la Comissió Europea per a la Transició Neta, que assegura que “Europa no és menys competitiva que els Estats Units”. El rotatiu també ha fet una llista de les millors pel·lícules catalanes del segle XXI en el seu suplement de diumenge. Per acabar, El Punt Avui ha escollit com a notícia més rellevant del dia d’ahir l’èxit de la missió Artemis, que obre una nova cursa espacial, i el dossier del dia el dedica als “intrèpids” que sobrevolen la indústria, sobre els emprenedors que innoven en activitats tradicionals sense tenir experiència en el sector.
