La guerra de l’Iran, que va començar el passat 28 de febrer, està lluny d’acabar-se, si veiem com l’escalada bèl·lica augmenta una mica més cada dia. Malgrat que Donald Trump assegura repetidament que la guerra està guanyada, l’Iran demostra que està disposat a resistir i a prolongar el conflicte per ofegar l’economia mundial i exhibeix múscul militar tot i que el president nord-americà afirma que les forces iranianes no tenen capacitat perquè estan destruïdes. Lluny d’això, el règim dels aiatol·làs van realitzar aquest dissabte dues demostracions que ho desmenteixen. D’una banda, van llançar dos míssils balístics de mig abast a la base Diego Garcia que els Estats Units i el Regne Unit tenen a l’oceà Índic, a 4.000 quilòmetres de distància de Teheran. Va ser un intent fallit, perquè un dels míssils es va destruir en ple vol i l’altre va ser interceptar, però sí que deixa un missatge clar, perquè demostren que tenen capacitat per arribar fins a Europa i són capaços de recórrer el doble de distància de la qual se les pressuposava fins ara. I de l’altre, van iniciar l’onada d’atacs contra Israel més ferotge del que portem de conflicte contra objectius al sud del país hebreu, Dimona -on es troba un complex nuclear israelià- i Arad, que ha deixat de moment 175 persones ferides. Va ser la resposta a l’atac conjunt dels EUA i Israel contra la planta d’enriquiment d’urani de Natanz que, tot i que no va causar danys, ha portat a l’organisme de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA) a demanar contenció militar per evitar qualsevol risc d’accident nuclear. Així, doncs, la guerra ha entrat en la quarta setmana sense albirar un final pròxim i l’Iran sembla disposat a anar a totes.
Les contradiccions de Trump
Cap a on anirà ara la guerra? És la pregunta que es fa tothom. Mentre Netanyahu deixa clar que caldrà enviar tropes a territori iranià per planar el terreny perquè els mateixos iranians facin caure el règim, Trump medita que fer i llença missatges contradictoris. D’una banda, considera donar per acabada la guerra, i de l’altra envia milers de soldats més a la regió i tres bucs d’assalt amfibis addicionals. El País és el diari que més clar ho té. “La guerra s’amplia i entra en una fase més confusa i perillosa”, mentre l’estratègic estret d’Ormuz, per on passa el 20% del petroli mundial, continua tancat a la pràctica. “En entrar en la seva quarta setmana, la guerra contra l’Iran s'entén territorialment, es troba en el seu punt més intens i en mig d’una gran incertesa”, diagnostica el rotatiu. Els míssils contra la base de l’Índic representen una escalada per part de l’Iran” i deixant clara “la determinació d’anar a totes, sigui a través de míssils de mig abast, sigui a través del bloqueig d’un punt vital en el comerç del món, en una guerra en la qual està en joc la supervivència del règim”. El rotatiu sosté que “amb milers de soldats nord-americans de camí a l’Iran, la guerra de Donald Trump i Benjamin Netanyahu entra en una fase més perillosa”, però aquest desplegament de tropes en territori iranià “li poden sortir molt car”.
L’altre diari que també obre la seva portada amb la guerra a l’Orient Mitjà és La Razón, que centra l’atenció en l’atac iranià contra la base dels EUA i el Regne Unit a l’Índic, que relaciona amb la decisió de Londres de permetre a Washington utilitzar les seves bases per a la guerra. També destaca l’atac per part de Teheran de la central de Dimona, epicentre del programa nuclear israelià, en represàlia al bombardeig de la planta de Natanz. En clau de la política espanyola, el rotatiu de Planeta publica una enquesta que conclou que “la majoria dels espanyols pensa que Sánchez aïlla al país amb la seva política exterior” i el 65% dels enquestats creu que “el president espanyol busca el xoc amb Trump per pur càlcul electoral”.
Entrevista a Abascal a l’’ABC’
La resta dels diaris madrilenys deixen la guerra en un segon pla i aposten per temes propis per obrir les seves portades. L’ABC ho fa amb una entrevista a Santiago Abascal, president de Vox, amb una fotografia que ocupa la meitat de la portada i un missatge per Feijóo en el titular: “Sánchez podria tornar a guanyar si el PP s’entesta a danyar-nos”, i deixa altres missatges dirigits al principal partit de l’oposició i les negociacions que manté a les comunitats que han celebrat eleccions en els darrers temps. “Gènova és qui més dificultats està posant en les negociacions: els pacte a Extremadura, l’Aragó i Castella i Lleó poden arribar a bon port si deixa de posar travetes”. Però més enllà del seu conflicte amb el PP, Abascal deixa clares també les seves posicions. “No pot haver-hi mig milió d’immigrants cobrant l'IMV i espanyols passant-ho malament”, que “cap partit que creix i trenca el seu sostre convoca un congrés extraordinari” -missatge dirigit a Espinosa de los Monteros i altres exdirigents crítics que exigeixen un congrés de partit- i que se sent “orgullós absolutament del llegat espanyol a Amèrica”, missatge en mig de la polèmica per les paraules de Felip VI admetent que va haver-hi “molts abusos i controvèrsies” en la conquesta d’Amèrica.
El dit a la llaga amb Sumar
A El Mundo, la portada es presenta molt carregada de temes. El titular principal està dedicat a l’enfrontament entre els socis de govern en el Consell de Ministres extraordinari de divendres, i diu que “El PSOE pensava que anàvem a tragar i ens hem reivindicat”, una cita que posa en boca de fons consultades, que interpreta el rotatiu com que “Sumar es reafirma després de boicotejar a Sánchez i les seves mesures per a la guerra”. També porta una entrevista amb el president en funcions de Castella i Lleó, el popular Alfonso Fernández Mañueco, que també envia un missatge al partit d’Abascal: “És imprescindible que Vox es comprometi a donar suport almenys dos pressupostos”. La fotografia principal és precisament per Abascal, que apareix al costat del portuguès André Ventura (Chega) i l’argentí Javier Milei, algunes de les figures de la ultradreta mundial que han fet costat al primer ministre hongarès Viktor Orbán, que el 12 d’abril s’enfronta a unes eleccions en les quals s’arrisca a perdre el poder que ocupa ininterrompudament des de fa 16 anys.
Entrevistes a Planas i Illa, amb Cruyff en el record
A Catalunya, les portades també aposten per temes propis molt diversos. La Vanguardia dedica el titular principal a una entrevista amb Luis Planas, ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, amb el focus posat en la guerra de l’Iran. “Cada baula de la cadena alimentària ha d’intentar ajustar costos”, afirma el ministre, qui assegura que “no anem tard; no hem d’utilitzar tots els recursos alhora, dependrà de l’evolució de la guerra”. La fotografia gran de la portada és pels últims soldats espanyols evacuats de l’Iraq, que van arribar ahir a la base de Torrejón, i el titular diu que l’Iran ataca una base britànica a l’Índic. I l’altre tema destacat està dedicat als 10 anys de la mort de Johan Cruyff, que il·lustra amb una fotografia històrica de l’holandès marcant l’icònic gol davant l’Atlètic de Madrid el 22 de desembre de 1973 al Camp Nou aprofitant un centre de Carles Rexach que va rematar de manera acrobàtica.
Aquest també és un dels temes principals de la portada de El Periódico, que titula “Cruyff, el mite viu 10 anys després”, que inclou un especial dedicat a l’astre holandès. El titular principal, però, és per l’entrevista que ha fet a Salvador Illa, el president de la Generalitat, que torna a repetir com un mantra el que ja ha dit altres vegades. “Jo compliré els meus compromisos, espero que ERC compleixi la seva paraula”. El tema estrella del diari Ara està dedicat al debat energètic al voltant de les centrals nuclears: “Amenaça o solució”, titula el tema en el qual profunditza sobre com la guerra de l’Iran aguditza les discrepàncies sobre el paper de l’energia atòmica. I El Punt Avui ha escollit com a tema del seu habitual dossier la jubilació dels ‘boomers’ empresaris, però crida l’atenció el titular dedicat a la crònica sobre el dia d’ahir: “Europa no està tan lluny”, en relació amb la demostració que va fer l’Iran amb el llançament dels míssils que poden arribar a més de 4.000 quilòmetres.
