La fórmula amb què Carles Puigdemont ha pres possessió del càrrec de president de la Generalitat ha estat avalada pels serveis jurídics i se sustenta en una àmplia jurisprudència, segons han assegurat a El Nacional fonts tant del Govern com del Parlament.

Entre els arguments que s'esgrimeixen per defensar la seva legalitat hi ha, d'una banda, el fet que "no existeix cap llei ni normativa que reguli els actes de presa de possessió, ni molt menys la fórmula de jurament o promesa del càrrec".

Fonts jurídiques assenyalen, a més, que la presa de possessió no és més que un acte protocol·lari, atès que el nomenament ve precedit per la investidura i el decret signat pel Rei i el president del Govern espanyol.

Es dóna, finalment, la circumstància que tots els diputats prometen per escrit respectar la Constitució i l'Estatut abans de poder adquirir la condició de parlamentari. És, per tant, un tràmit que el presidenciable ja ha hagut de superar.

Euskadi

En el cas d'Euskadi, el lehendakari Iñigo Urkullu, que va utilitzar la mateixa fórmula que s'usa des de l'any 1936 amb lleugeres modificacions, va pronunciar sota l'arbre de Gernika la següent frase: "Humilment davant de Déu i la societat en peu sobre la terra basca, i sota el roure de Gernika, amb el record dels nostres avantpassats, juro davant vostre, representants del poble, complir fidelment el meu mandat. Ho juro".