La sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, amb tots els partits ja en mode campanya, s'ha convertit aquest dimecres al Parlament en un tast del que serà la trifulga electoral de cara als comicis del 29N. L'argumentari electoral ha recorregut totes les intervencions, amb les del president al capdavant i especialment contundent; des dels retrets inicials de Junts fins a la darrera pregunta a Illa, la del PSC, que l'ha interrogat sobre "el capteniment del Govern català davant la convocatòria d'eleccions generals". "Evidentment, el Govern pensa que el millor que li pot passar a Catalunya és una Espanya plural, i deixarà clara la seva opinió", ha assegurat.
I així ho ha fet durant tota la sessió de control. Illa, que ha protagonitzat un enfrontament amb Junts sobre l'amnistia i sobre el col·lapse d'aquest dimecres a Rodalies, ha reclamat al partit de Carles Puigdemont si de cara al futur formaria part de "la coalició progressista o la coalició involucionista". "La pregunta és, on són vostès?", ha reblat. La presidenta del grup de Junts, Mònica Sales, ha obert la seva intervenció recordant que, després de nou anys, finalment s'havia aplicat l'amnistia als líders del procés exiliats, que "van marxar lliures i tornaran lliures". Illa ha respost que la normalització política era una victòria de tots i ha reclamat "humilitat" a Junts. "No faci el ridícul! Recordi d'on venim: 'ni amnistia ni nada de eso' és una frase seva", ha respost Sales, que ha tirat en cara a Illa que no van canviar de posicionament fins que no van necessitar els vots de Junts.
Junts ha retret al president que "sempre ha presumit de sintonia amb Madrid" i, en canvi, el resultat del seu Govern és un full en blanc, sense nou finançament, ni condonació del FLA, ni traspàs de Rodalies, ni presència de Mossos en ports i aeroports... Sales ha denunciat que el PSOE no volia un acord per aprovar els decrets d'habitatge, sinó una "excusa per convocar eleccions". "Com acabarà la legislatura si no pot complir els principals acords d'investidura? I els seus socis, ERC i Comuns, continuaran donant-li suport?", ha interrogat.
"Coalició progressista a Espanya"
El president del grup d'ERC, Josep Maria Jové, ha retret que el PSC va votar amb PP, Vox i Aliança en contra d'una resolució del darrer debat de política general de defensa de l'antifeixisme i la democràcia i a favor de l'autodeterminació. "Quina és la seva credibilitat i la de Sánchez si, a banda de no complir amb allò que els va fer presidents, s'erigeixen en garants d'un antifeixisme que arriba fins on la unitat d'Espanya es veu amenaçada?", l'ha interrogat Jové, que ha insistit que l'amnistia no és un punt final en el conflicte entre Catalunya i l'Estat, i li ha recordat que el PSC s'ha compromès a buscar una sortida política.
Illa ha argumentat que no està a favor d'un referèndum d'autodeterminació, però sí a favor que "l'independentisme ho puguin defensar"; i ha mostrat la confiança que el 29N Catalunya voti a favor de continuar progressant i que una coalició progressista torni a governar a Espanya. "Això farà avançar el que és el meu projecte polític, que és el federalisme", ha reblat.
"Feijóo no mereix el suport de Catalunya"
Des del PP, Alejandro Fernández ha carregat contra la política d'habitatge del Govern i, en particular, sobre la proposta de compra compartida, que ha titllat de psicotròpica. Illa ha tirat en cara al diputat popular que pretengui donar lliçons després de la polèmica sobre l'àtic de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, comprat amb fons públics, i li ha retret el "boicot" dels populars al català a Europa o al nou finançament autonòmic. "Feijóo no mereix el suport de Catalunya. I no el tindrà", ha sentenciat el president, mentre Fernández assegurava que han estat els vuit anys de govern del PSOE els que han trencat les esperances de la gent amb relació a l'habitatge i ha acusat el govern socialista de ser "el veritable fons voltor".
També el líder de Vox, Ignacio Garriga, ha carregat contra la resposta del Govern a la crisi de l'habitatge, que ha atribuït a l'arribada de migrants i, de nou, Illa ha insistit a responsabilitzar "tres sigles, PP, Vox i Junts" de bloquejar l'accés a l'habitatge. La conclusió de Garriga ha estat un pronòstic sobre les eleccions generals: "Catalunya no està ni estarà amb Pedro Sánchez, Catalunya no està ni estarà amb Salvador Illa, i ja auguro que serà la seva tomba política, la tomba política del Partit Socialista, perquè els catalans estem farts que ens hagin robat la prosperitat". Illa ha titllat Garriga d'"autèntic frau" i ha insistit que Catalunya no estarà mai amb els que bloquegen el català a Europa, el finançament o l'accés amb l'habitatge.
Des dels escons dels Comuns, el portaveu, David Cid, ha celebrat també l'aval del Constitucional a l'amnistia i ha centrat la seva pregunta en habitatge. Ha assegurat que el govern espanyol ha aprovat els dos decrets d'habitatge, a pesar de PP, Vox, Junts i tots aquells que defensen la patronal immobiliària. "El 29N ens trobem a les urnes i, als carrers, a la vaga general", ha assegurat, abans de reclamar a Illa que posi en marxa la unitat contra els desnonaments. El president ha recordat que aquesta unitat està pendent d'un recurs i que el seu Govern es mourà sempre dins del marc de la legalitat.
També la CUP ha reclamat a Illa que actuï contra els desnonaments i reclami a l'Estat totes les competències en habitatge, tal com es va acordar en el debat de política general i, un altre cop, ha servit perquè Illa reiterés el seu missatge: "Val més que el 29N la coalició progressista s’imposi en el conjunt d’Espanya. Catalunya serà decisiva, espero tothom sabrà estar al costat correcte de la història", ha insistit. La cupaire Laure Vega ha replicat que no li preguntava sobre què farà el PSOE, sinó sobre què farà el president de la Generalitat, i ha demanat per què les furgonetes de la BRIMO es dirigien a un desnonament al carrer Llenguadoc de Barcelona si està en contra dels desnonaments.
Sílvia Orriols, d'Aliança Catalana, ha dedicat la seva pregunta a retreure a Illa la resposta del Govern davant dels atemptats que es van produir el 7 d'octubre de fa tres anys a Israel i el suport de la Generalitat a UNRWA, l'agència de l'ONU que treballa amb els refugiats de Palestina. "Qui li ha encarregat aquesta pregunta? Rep diners d'Israel o alguna entitat israeliana?", li ha preguntat Illa davant la duresa amb què Orriols ha plantejat la intervenció. El president, que ha reiterat que tots els grups van condemnar aquell atemptat i la majoria també el genocidi a Gaza, ha tirat en cara a Orriols que no es presenti a les eleccions generals: "Quan arriba l'hora de defensar els catalans en el conjunt d'Espanya, vostè no hi és".