El control sanitari de la covid no depèn de la Conselleria d'Educació, sinó de la de Salut. Per això, malgrat ser vasos comunicants, el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha fet una petició al seu company de Govern, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon: "Treure les mascaretes és una decisió sanitària i el Departament de Salut està valorant com treure-les, i com sempre garantint la màxima prudència. El conseller demana que, en funció de les decisions sanitàries les puguem treure el més aviat possible. És una decisió sanitària i al darrere també hi ha una legislació estatal i s'haurà de seguir la informació", en declaracions al programa Cafè d'idees de RTVE. Cambray ja ha avançat el com: "Primer començaríem pels patis i després dins les aules. Això voldria dir que la pandèmia està en un bon moment i ens permetria poder relacionar-nos de forma emocional sense mascaretes". Però també hi ha altres qüestions que la pandèmia continua condicionant. Una d'elles, les quarantenes, que sense donar-ne la data exacta, ja ha avançat que la seva retirada és immediata: "Canviem de protocol i les eliminarem durant aquest mes de febrer". Actualment, a primària s'ha de confinar tot el grup quan hi ha cinc positius o bé el 20% dels infants contagiats. En paral·lel, cal recordar que des d'aquest dilluns ja no es fan tests a les escoles catalanes, "l'únic territori que ho havia fet per detectar asimptomàtics" tal com ha remarcat Cambray. I el tercer aspecte són els famosos grups bombolla. En aquest cas, el conseller ha delegat la decisió als mateixos centres. Diferents veus de pediatria porten setmanes insistint en la incongruència d'aquest sistema, ja que consideren que els grups bombolla han perdut el sentit en la mesura que hem anat recuperant les rutines i augmentant les interaccions socials. D'aquesta manera, admeten que no serveix que a l'escola els alumnes no es relacionin amb ningú que no sigui de la seva classe, si a la tarda van a anglès o altres extraescolars amb altres nens i nenes. El procés cap a la gripalització és una evidència en tots els àmbits, també l'escolar. Cambray, però, es felicita de la tasca del seu departament: "Gràcies als protocols hem pogut garantir la presencialitat amb més del 90% dels alumnes i professionals assistint a les escoles".

Aplicaran el 25% de castellà?

La periodista Gemma Nierga ha preguntat més de cinc vegades si el Govern acatarà la sentència per aplicar el 25% de castellà a les escoles. Cambray ni ho confirma ni ho desmenteix: "Lluitarem amb totes les nostres eines davant d'una sentència que és tan absurda que és una llei derogada. L'aprenentatge de les llengües no va de percentatges, va de pedagogia". Així doncs, es referma en la crítica del TSJC: "És una absurditat d'una sentència que no es basa en criteris pedagògics ni la realitat del país" i reafirma el compromís del Govern per "refermar l'escola catalana com un model d'èxit i seguir defensant el català com a llengua vehicular a les escoles i així seguirà sent". Ara bé, sí que obre la porta a noves notícies que se sabran properament: "Ho farem amb un nou marc legislatiu. És molt important saber realment què està passant a les aules del país; el castellà hi és i no tenim cap problema, com més, millor". Però Nierga ha insistit: "Per tant, no es complirà el percentatge?". Cambray hi torna: "Jo li dic que ja no aprenem per matèries, ja no són compartiments, s'aprenen les llengües i no només a l'assignatura en què s'aprèn aquella llengua". En el primer cas de la polèmica, l'escola de Canet, tot i que no va ser la primera a rebre la sentència prèvia a la decisió del TSJC, el conseller considera que Educació "l'ha defensada al màxim del que podia" i ha recordat que les sentències s'adrecen directament a la direcció dels centres. Per això, considera que "no es pot frivolitzar sobre aquestes qüestions" com s'ha apuntat des de Junts en la idea d'assumir la direcció de les escoles i centra el seu paper a "acompanyar-los en una situació no desitjada i que en cap cas respon a criteris pedagògics". D'altra banda, Cambray no va parlar amb la família de Canet que assegurava haver patit assetjament per demanar més presència del castellà: "No ho vaig considerar oportú".

Adeu a les notes?

Més enllà de la llengua, l'altre gran debat són les avaluacions i els canvis que també pretén el Govern, que es vol basar en criteris que ja s'apliquen "als països més avançats d'Europa". Per això, defensa una "avaluació no només continuada sinó també personalitzada en què les famílies rebran més informació que els indicadors actuals, i es basarà en aclariments qualitatius". Davant la gran polèmica sobre si desapareixeran les notes, hi posa l'accent, "no és ben bé així", i també es preveuen canvis en l'accés a la selectivitat i un nou aprenentatge que s'integrarà de ple "a partir del 2024". Això es farà amb nous criteris exigibles per al primer de batxillerat el curs vinent i per a segon de batxillerat, el següent.