Els cadàvers dels dictadors han seguit curiosos recorreguts. En alguns casos han estat víctimes de venjances pòstumes. En d'altres han rebut espectaculars homenatges, amb tombes que són autèntics palaus. Els cossos sense vida dels autòcrates continuen generant tants odis i tantes adhesions com els havien generat en vida.
Ni rastre de Hitler
A vegades no n'hi ha prou amb enderrocar un home que ha comés grans dosis de violència. Es vol anorrear qualsevol possibilitat d'honorar-lo pòstumament i de que la seva tomba es converteixi en un referent per als seus seguidors. El cas més paradigmàtic és el de Hitler. El líder nazi es va suïcidar al seu búnquer, el 30 d'abril de 1945, quan les tropes soviètiques estaven a punt de capturar-lo. Cinc dies més tard, les tropes russes van trobar el seu cadàver (amb el de la seva dona Eva Braun i el del seu ministre de Propaganda, Goebbels), i els van enterrar en secret a una base militar russa a l'Alemanya Oriental. 25 anys més tard, quan havien de tornar el terreny al govern de l'Alemanya Democràtica, van decidir desenterrar els cossos, cremar-los i llençar les cendres al riu Biederitz, perquè mai ningú pogués retre homenatge a les despulles del líder nazi.
Cadàver entre cagarades
Hitler no va ser el dictador pitjor tractat pòstumament. Anastasio Somoza (l'autor de la frase "Jo només tinc una 'hacienda' i es diu Nicaragua") va morir de les seqüeles d'un atemptat. 23 anys més tard, el seu mausoleu va ser saquejat i destruït després de la caiguda del règim familiar dels Somoza i es va convertir en improvisada latrina. Molts anys després els seus parents van trobar, entre les dejeccions seques, un crani i trossos de taüt. François Duvalier, "Papa Doc", va ser designat president vitalici d'Haití en unes eleccions que va guanyar amb el 99,99% dels vots. Va morir el 1971 i va ser succeït pel seu fill, conegut com "Baby Doc". "Papa Doc" va esdevenir tot un mite per a la dictadura haitiana. Però el 1986 una revolta acabava amb la dinastia caribenya i els revolucionaris van apressar-se a atacar el mauseoleu de "Papa Doc". El van destruir per complet, van extreure el cadàver, el van colpejar i el van arrossegar per tot el cementiri. Però potser el cas més escandalós va ser el de Mohammad Najibullah, president d'Afganistan del 1987 al 1992. Quan els talibans van prendre el poder el van matar d'un tret. Després van passejar el seu cos, mutilat i castrat, arrossegant-lo per la ciutat lligat al darrera d'un camió, per finalment penjar-lo d'un senyal de tràfic al costat del seu germà. Finalment els seus cossos van ser enviats al seu poble natal, on van ser enterrats pels seus veïns. Al cadàver de Juan Antonio Perón li van tallar les mans. Però no està clar que fossin els seus enemics: podria ser que hagués estat alguns dels seus pròxim que necessités les seves empremtes digitals per treure diners dels comtes suïssos del general. Les mans mai no s'han trobat.
Sense pistes
El més curiós és que els cossos de molts d'aquests individus, que van destinar immensos esforços en passar a la història, hagin desaparegut. El dictador Sékou Touré, que va governar la República de Guinea de 1958 a 1984 i que va morir en un hospital de Washington, va preferir que el seu cadàver no fos enterrat al seu país. Diuen que des dels Estats Units van enviar a Conakry un taüt ple de sorra, i que els líders de tot el món que van assistir a l'enterrament van honorar un fèretre buit. El dictador haitià no s'equivocava gaire. Pocs dies després de la seva mort, una revolució acabava amb el règim de partit únic i les masses assaltaven el cementiri on se suposava que hi havia la seva tomba. Ningú sap del cert on és el seu cos. Tampoc se sap on és el de Moammar al-Gaddafi. Després de ser ferit en un bombardeig, torturat i executat, el seu cos va ser exposat durant quatre dies en un congelador, perquè tothom pogués certificar la seva mort. Després va ser enterrat a un lloc secret del desert, perquè ningú pogués trobar-lo. I també va desaparèixer misteriosament el cos de Saddam Hussein: va ser enterrat a Tikrit, la seva vila natal, després de ser penjat, el 2006; però la seva tomba va ser volada en un bombardeig, durant la revolta de l'Estat Islàmic. Més tard es va veure que estava buida; ningú sap si el cadàver va ser extret pels seus enemics, per destruir-lo, o pels seus admiradors, per evitar profanacions. Francisco Macías Nguema, que va governar de forma sanguinària la Guinea Equatorial de 1968 a 1979, va ser deposat per un cop d'Estat i condemnat a mort. Com que molts guineans tenien por dels seus poders màgics, va ser executat per soldats marroquins. I per evitar que algú volgués recuperar els seus poders màgics fent alguna obscura manipulació del seu cadàver, el govern va fer desaparèixer el seu cos. Ningú sap del cert on és enterrat.
Cremat amb un matalàs
Pol Pot (1928-1998), el líder dels khmer rojos de Cambodja, va ser un dels majors genocides de la història: de 1975 a 1979, en tan sols 4 anys, va acabar amb la vida de 1.700.000 persones, al voltant d'un 20 % de la població del país. Durant els darrers anys de la seva vida va dirigir la guerrilla dels khmers rojos. Quan la guerrilla ja gairebé estava envoltada per les tropes del govern, Pol Pot va ser arrestat pels seus seguidors i finalment, quan es trobava a la frontera entre Cambodja i Tailàndia, enverinat. El seu cos va ser col·locat entre un matalàs i diversos trastos vells i va ser cremat. Les cendres es van enterrar allà mateix. La seva tomba és un discret cobert en una remota zona rural.
Éduarel, Wikimedia Commons, licence Creative Commons d’attribution et de partage dans les mêmes conditions 3.0 (CC-BY-SA-3.0).
Robar cadàvers, esport ultra
Philippe Pétain, el mariscal francès col·laboracionista amb els nazis, va ser condemnat a mort, però la seva pena va ser commutada a cadena perpètua. Els darrers temps de la seva vida els va passar a la petita illa de Yeu, en llibertat vigilada. I va ser en aquest lloc retirat on va ser enterrat, sense honors. Els grups d'extrema dreta sovint han reclamat que el seu cos fos enterrat a un lloc més destacat (al mausoleu dels morts de Verdum o als Invalides), cosa a la que el govern sempre s'ha oposat (amb el suport dels partits d'esquerra i les organitzacions jueves). El 1973 un grup d'ultres va robar el taüt de Pétain. El van treure de l'illa en una camioneta, amagat sota feixos de roba. Tres dies després la policia va trobar als lladres de cadàvers i van localitzar el cos de Pétain. Es van apressar a tornar-lo a Yeu. Diuen que després d'enterrar-lo de nou van reforçar el ciment de la tomba, no fos cas que algun altre ultra tingués temptacions.
La tomba de Mussolini, amb un bust del dictador i símbols feixistes. Foto: Lovio.
Del ganxo de carnisser al mausoleu
L'abril de 1945, Mussolini va ser executat i penjat cap per avall, amb ganxos de carnisser, a la Plaça Loretto de Milà. La gent es va apressar a ultratjar el cadàver i les autoritats van decidir enterrar-lo a una tomba sense identificar. En aquest cas també alguns ultres van endur-se el cadàver, que va estar donant voltes pel país durant mesos fins que va ser trobat amagat a l'interior d'un tronc. Finalment, l'aritmètica parlamentària va ser favorable al Duce; com que el govern necessitava els vots d'extrema dreta per aprovar una votació, va acordar cedir el cos a la família de Mussolini que el va enterrar a una discreta cripta familiar al cementiri de Predappio. Stalin (1878-1953), l'home que va terroritzar la Unió Soviètica entre 1924 i 1953, va ser enterrat amb tots els honors prop de la tomba de Lenin. Però quan el mateix Partit Comunista va fer públics els seus crims, de forma discreta, es va retirar el seu cosdel mauseoleu i se'l va enterrar a la necròpolis de la Muralla del Kremlin, on hi ha sepultats líders comunistes menors i aliats estrangers (com l'escriptor nord-americà John Reed). Allà continua fins ara. Bokassa, el coronel que va fer-se al poder a la República Centreafricana el 1966, i que el 1976 va coronar-se emperador, en una cerimonia ridícula i caríssima, va tenir pitjor sort. El 1979 va ser enderrocat per un cop d'Estat i va marxar a l'exili. Va ser condemnat a pena de mort in absentia, però després de tornar de l'exili la pena li va ser commutada per cadena perpètua, i més tard, després de passar alguns anys a la presó, seria amnistiat. Després de convertir-se en predicador ambulant, i de signar autògrafs als bars a canvi d'algunes monedes, Bokassa va morir d'un infart el 1996. El seu cos és enterrat en una tomba molt discreta, en el seu antic palau presidencial, que llueix al seu davant una escultura que representa a l'autocoronat "emperador".
Tomba d'Stalin. Foto: Benjamín Núñez González.
23 anys al congelador
El dictador filipí Ferdinand Marcos va morir a l'exili, a Honolulu, el 1989. El cadàver es va embalsamar, però no es va permetre a la família dur-lo a les Filipines fins el 1993. Això sí, el govern es va negar a donar-li sepultura en un lloc públic i va encarregar la sepultura a la família. Aquesta es va negar a enterrar-lo si no era dipositat al Cementiri dels Herois. La solució, simple però contundent, va ser dipositar-lo embalsamat, a la vista, en una cripta refrigerada durant 23 anys, fins que el 2016 el govern va permetre el seu trasllat al lloc desitjat per la família.
Tomba de Mohammad Reza Pahlavi a Egipte. Foto: Ahmad Badr.
Odi al país, honors a l'estranger
Hi ha alguns líders que van morir a l'exili, però que gaudien de més respecte fora del país que a casa seva. N'hi ha que continuen rebent honors, tot i morts, fora del país. Mohammad Reza Pahlavi, xa de l'Iran de 1941 a 1979, va ser derrocat per la revolució islàmica dirigida per l'ayatollah Jomeini. El xa va fugir i va viure a Egipte, Marroc, les Bahamas i Egipte. Després de ser operat de càncer a Mèxic, va passar un temps a Panamà, on va ser retingut pel dictador Omar Torrijos, que el destestava (el qualificava de "chupón"). Finalment va obtenir asil a Egipte on va morir el 1980. Va ser enterrat a la mesquita Al Rifa'i, on anys abans havia estat enterrat el seu pare, deposat pel cop que va entronitzar Mohammad Reza. A la fi, el cos del pare va anar a parar a un mausoleu a Iran i el del fill reposa a Egipte. Mobutut Sese Seko, el que va ser totpoderós president del Congo de 1965 a 1997 va morir al Marroc tot just 4 mesos després de ser deposat en una ràpida i fulminant guerra civil. Va ser enterrat al cementiri cristià de Rabat. Ara disposa d'una diminuta capella, a anys llum del gran sepulcre que hauria tingut si hagués mort uns mesos abans. I el totpoderós Stroessner, dictador del Paraguai, és soterrat a una petita tomba, molt discreta, a un cementiri de Brasília, on va morir a l'exili.
Palau del Sol de Kumsusan, el mausoleu on són enterrats Kim Il-sung i Kim Jong-il a Pyongyang. Foto: Uwe Brodrecht.
Herència pervertida, però homenatges
Tot i que Rússia està molt lluny de les polítiques comunistes de la NEP, la mòmia de Lenin continua essent homenatjada a la Plaça Roja de Moscú, com si encara s'estigués esperant l'arribada de la societat sense classes. I encara que la Xina avança a tot ritme pel camí del capitalisme, Mao Zedong és enterrat en un immens mausoleu a la plaça Tiananmén. Ambdós continuen rebent rèqües de pelegrins, però els que fan cua a Pequín ja no duen monos blaus, sinó robes de mala qualitat imitació de la moda occidental, que haguessin causat feredat en temps de la revolució cultural. En canvi, l'estètica comunista continua en estricte vigor al Palau del Sol de Kumsusan, el mausoleu on és enterrat el President Etern de la República, Kim Il-sung, i el seu fill, Kim Jong-Il. Allà sí que no hi ha arribat l'esperit capitalista.
Els cocodrils sagrats del palau de Yamoussoukro. Foto: Clément Bucco Lechat.
Cadàver entre cocodrils sagrats
El qui va ser president de Costa d'Ivori de 1960 a 1993, Félix Houphouët-Boigny, "el Vell", no es va limitar a construir-se un mausoleu, com tants dictadors. Es va construir una ciutat sencera al seu poblat natal, Yamoussoukro, i la va convertir en capital del país. Una de les grans joies d'aquesta ciutat era la basílica de "Nostra Senyora de la Pau", una rèplica del Vaticà en gran, que ha estat reconeguda com el temple catòlic més gran del món (en un dels vitralls hi figura el propi Houphouët al costat de Jesucrist). L'altra perla de Yamoussoukro és el Palau Presidencial, rodejat d'estanys amb "cocodrils sagrats", on hi ha la tomba familiar de Houphouët-Boigny. A desgrat de la guerra civil que ha patit el país, "el Vell" continua enterrat al seu poblat natal, però en un immens palau i rodejat dels seus "cocodrils sagrats". Tot a càrrec de l'Estat.
Foto de portada: Tomba de Pol Pot. Foto: Bokkiem.