El conseller Miquel Buch ha defensat l'actuació dels Mossos d'Esquadra en els operatius del 29 de setembre i l'1 d'octubre.

El dissabte 29, els Mossos van carregar contra la manifestació antifeixista que s'oposava a la concentració del sindicat Jusapol. I l'1-O el moment més controvertit va ser quan, després de l'acte de commemoració a la Ciutadella, un grup de manifestants va arribar fins a la porta del Parlament cridant contra el Govern i els partits.

Buch ha justificat les càrregues dels Mossos per "l'hostilitat violenta que en alguns casos va obligar a intervencions limitades d’ús de la força per part de les unitats d’ordre públic". El conseller ha destacat que "una minoria va cercar la confrontació tant l'1-O com el 29-S".

El conseller d'Interior ha relacionat aquests grups amb "l’esquerra independentista radical i grups afins" per explicar que hi havia grups oposats en la manifestació de Jusapol.

"Es van contenir els intents de confrontació entre grups antagònics que alguns dels participants, en les respectives concentracions i manifestacions, pretenien. I es va fer malgrat la contínua i reiterada oposició als requeriments policials per part d’alguns dels participants, i a l'hostilitat violenta que en alguns casos va obligar a intervencions limitades d’ús de la força per part de les unitats d’ordre públic dels Mossos d’Esquadra", ha defensat Buch.

Segons el conseller, els Mossos van actuar "respectant els principis de proporcionalitat i oportunitat, fent un ús contingut i limitat de la força que legítimament pot emprar la policia". Tot i que ha admès que hi ha hagut "situacions individualitzades on el comportament del policia actuant genera dubtes i controvèrsia i, per tant, és mereixedor d’una anàlisi exhaustiva. Anàlisi que ja es va ordenar i s’ha posat en marxa".

El conseller ha destacat en tot moment en la seva primera intervenció, abans de les preguntes dels grups, la contenció que van haver d'exercir els Mossos: "Es van haver de defensar per mantenir la línia i van haver d’aguantar durant una hora el llançament d’objectes diversos".

L'oposició critica la manca de previsió

Els grups de l'oposició han criticat el disseny dels dispositius i les ingerències polítiques sobre els comandaments. Carles Castillo del PSC ha exposat que els "caps demanaven dispersar i des de dalt se'ls va demanar aguantar" i que això ha provocat que sentin "desconfiança" de la cúpula política d'interior cap a ells. 

Ciutadans ha qualificat de "dibuixos animats dels Picapiedra" els agents de seguretat ciutadana que van sortir del Parlament equipats amb cascs blancs. Matías Alonso ha traslladat la queixa dels sindicats i la preocupació "per les dimensions del dispositiu".

Joan Josep Nuet, d'En Comú Podem, ha remarcat que "cal tenir un dispositiu a mida dels fets i el moment".

Des del PP, Alejandro Fernández ha denunciat que "s'està destruint el prestigi dels Mossos d'Esquadra" i que les imatges "desautoritzen" el conseller. També ha posat de manifest que "els agents estaven superats per les ordres polítiques contradictòries".

"Els dispositius estaven ben dissenyats", ha dit Buch davant les crítiques de l'oposició sobre la manca de previsió d'Interior en muntar els dispositius.

Malgrat les crítiques, cap grup ha demanat la dimissió del conseller, tot i que tant la CUP com el PP, l'havien demanada el mateix 29 de setembre després de les càrregues en la manifestació de Jusapol.

Per què no es va prohibir la manifestació de Jusapol?

Segons la llei, si l’autoritat considera que existeixen raons fonamentades que poden produir-se alteracions d’ordre públic, amb perill per a les persones o béns, podrà prohibir la manifestació.

"Però per poder prohibir una manifestació, la doctrina dels tribunals fixa molt clarament que no n’hi ha prou amb la mera sospita o la possibilitat que aquesta produeixi una alteració, sinó que qui adopta aquesta decisió ha de posseir les dades objectives suficients, a través de criteris d’experiència, que la concentració produirà amb tota certesa un desordre públic", ha explicat el conseller Buch.

Miquel Buch ha explicat que "es va considerar inviable la possibilitat de prohibir la manifestació de Jusapol, atès que no es donaven els requisits exigits per la llei".

"Es va considerar que calia proposar una modificació d’itineraris als organitzadors de les dues manifestacions coincidents", ha exposat Buch.

"A la manifestació 29 de setembre, l’objectiu del dispositiu era garantir el dret fonamental per a totes les manifestacions convocades i, a la vegada, evitar la confrontació directa entre grups antagònics", ha explicat Buch, que ha conclòs: "L’objectiu es va assolir".