La Comissió Europea ha rebut aquest dimarts la informació de la proposició de llei d'amnistia registrada aquest dimarts pel PSOE al Congrés dels diputats. Així ho ha confirmat aquest vespre el portaveu d'Ursula von der Leyen, Eric Mamer, qui ha afirmat en una publicació a X que estan estudiant la llei. "La Comissió ha rebut avui el projecte de llei de les autoritats espanyoles i acaba d'iniciar la seva anàlisi", ha escrit. Per altra banda, també ha respost a una informació publicada aquesta tarda per Europa Press on s'afirmava que la Comissió Europea descartava actuar, a priori, davant la llei d'amnistia perquè no hi havia cap motiu per fer-ho.

Segons ha informat aquest dimarts Europa Press, la Comissió Europea hauria descartat actuar contra l'amnistia. Des de Brussel·les no aprecien cap interferència de la proposició de llei d'amnistia en els principis i les normes comunitaris, ja que no afecta els interessos financers de la UE i exclou els casos de 'lawfare', i la Comissió Europea entén que es tracta d'un assumpte estatal, l'avaluació del qual correspondrà a les autoritats espanyoles competents. Fonts comunitàries indiquen que les principals preocupacions de l'Executiu comunitari respecte a la futura llei d'amnistia eren el seu impacte en els interessos financers de la UE i en l'estat de dret, concretament en el principi de separació de poders, per la possibilitat que abastés els denominats casos de 'lawfare' o 'guerra judicial'. Però expliquen que, després d'aquest primer cop d'ull al text registrat el dilluns al Congrés dels Diputats pel PSOE, aquestes dues preocupacions s'han dissipat, atès que totes dues qüestions queden fora de la proposició de llei. En qualsevol cas, matisen, ara els serveis jurídics estan analitzant en profunditat el text abans d'oferir una opinió formal. Així, l'article 2 del text detalla els supòsits que s'exclouen de la futura amnistia, entre els quals hi ha "els delictes que afectessin els interessos financers de la Unió Europea".

Pel que fa al 'lawfare', tot i que no ho esmenta expressament, el text del pacte entre PSOE i Junts se cenyeix als actes amnistiats "vinculats directament o indirectament al denominat procés independentista", assenyalant delictes d'usurpació de funcions públiques, malversació, desobediència, desordres públics o prevaricació, i en deixa fora d'altres, com el blanqueig de capitals, l'organització criminal o l'associació il·lícita, la falsedat documental o els delictes contra la Hisenda Pública. Si a la proposició de llei hi hagués hagut cap referència al 'lawfare', la Comissió Europea sí que hauria hagut d'actuar. Però com que únicament es recull en un acord entre partits polítics, l'acord signat dijous passat pel PSOE i Junts queda fora de l'abast de Brussel·les.

En aquest sentit, apunten que l'Executiu comunitari no pot convertir-se en un "actor polític" en els estats membres. Si aquest acord polític que recull el 'lawfare' tingués un desenvolupament legislatiu, ens trobaríem en un escenari on la Comissió Europea sí que hi podria intervenir. Amb tot, per a les autoritats comunitàries, la proposició de llei, en el seu estat actual, és un afer d'àmbit nacional el control del qual correspondrà a les autoritats competents, començant pel Congrés dels Diputats, que ha de tramitar-la i aprovar-la, i acabant pel Tribunal Constitucional (TC), que tindrà l'última paraula sobre la seva cabuda dins la Constitució.