L’advocat Gonzalo Boye ha presentat una querella davant dels jutjat d’instrucció de Madrid contra les empreses responsables del programa espia Pegasus, és a dir, NSO d’Israel, a més de l’empresa de la qual depèn Q Cyber Tecnologies, i l’empresa subsidiària a Luxemburg (OSY), i contra els seus responsables, Niv Karmi, Shalev Hulio i Omri Lavie i “quantes persones més resultin responsables en tots els fets objecte de la present querella”. En l’escrit de 109 pàgines, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, el lletrat recorda que el programa espia Pegasus és un software maliciós d’intel·ligència cibernètica que permet extreure informació il·limitada pràcticament des de qualsevol dispositiu mòbil, a més de recopilar-la, classificada i transmetre-la de manera integral. Adverteix que no queda clar com s’administra aquesta informació i on queda allotjada i subratlla que diferents informacions publicades a Israel han apuntat que aquestes dades podrien quedar “emmagatzemades en els propis servidors d’NSO i des d’allà ser administrats o remesos, total o parcialment als seus clients”. Fins i tot, tampoc descarta que els querellats “puguin fer ús de les dades o cedir-los i/o vendre-les a tercers”. El text recorda que diferents escàndols apareguts arran de l’espionatge que s’ha produït amb aquesta tecnologia a països com Mèxic, Panamà, Polònia, Índia, Hongria, Ruanda, El Salvador o Emirats Àrabs, que l’hauria utilitzat per al seguiment del periodista Jamal Khashoggi, assassinat el 2018 al consolat d'Aràbia Saudita a Istanbul, Turquia.

18 atacs

La querella recorda que Boye és l’advocat que defensa diferents membres del Govern a l’exili, entre els quals el president Carles Puigdemont, en coordinació amb un equip d’advocats a Escòcia, Bèlgica, França, Alemanya i Itàlia, que han aconseguit impedir que prosperessin les euroordres contra ells i que manté obertes diferents estratègies de defensa al Tribunal de Justícia de la UE. Denuncia que durant aquest temps ha estat víctima de l’espionatge, i que s’ha convertit en l’objectiu de campanyes de desprestigi i acusacions infundades, fins i tot penals. Recorda que, segons Citizen Lab, entre gener i maig del 2020 va ser víctima, com a mínim de 18 atacs mitjançant Pegasus a través de missatges SMS amb enllaços maliciosos, malware, disfressats de notificacions de Twitter, de The Guardian, Politico, Columbia Journalism Review o Human Right Watch. I que, posteriorment, va ser atacat també l’octubre del 2020, coincidint amb la detenció de Josep Lluís Alay pel Cas Volhov. Recorda que durant aquells dies va mantenir reunions virtuals o presencials per aquest i altres casos a França, Alemanya o Bèlgica.

 

Funcionaris públics

L’advocat recorda que la limitació del secret de les comunicacions no només requereix autorització judicial prèvia sinó que a més ha d’estar prou motivada, amb una finalitat específica, en el marc d’un procediment judicial d’investigació de determinats delictes, i que l’hauran d’executar funcionaris públics espanyols, sotmès a un estricte control judicial.

L’escrit denuncia que el sistema Pegasus “no resulta compatible amb els principis rectors i pressupostos essencials establerts per la llei” per limitar el dret fonamental al secret de les comunicacions, atès que un cop instal·lat al mòbil del seu objectiu concedeix accés il·limitat a totes la informació, fins i tot les dades més sensibles i íntimes. En aquest punt, recorda que també vulnera el secret professional, atès que s’espien les comunicacions amb els clients als quals defensa. Igualment, el secret professional dels periodistes, atesa la projecció pública de la major part dels afectats, que els manté en constant contacte amb la premsa. Afegeix, així mateix, que el software permet “contamina o plantar” proves als telèfons atacats, la qual cosa atenta contra el valor probatori de les investigacions. Això vol dir, segons afegeix, que “la utilització de Pegasus invalida qualsevol investigació judicial” contra una persona que ha estat infectada atès que no es podrà assegurar amb certesa la integritat de l’evidència que s’extregui del dispositiu.

Delictes

La conclusió és que aquest sistema és manifestament il·legal, qualsevol que sigui el motiu pels quals s’utilitza. L’escrit denuncia que Boye ha estat víctima del delicte de descobriment de secrets previst al Codi Penal, denuncia que s’ha vulnerat greument la seva intimitat i, especialment, el seu secret professional com a advocat. Per fer-ho possible s’ha produït també un delicte d’accés il·legal a sistemes d’informació o d’instrusisme informàtic, també previst al Codi Penal.  A més, l’extensió i complexitat de l’espionatge per supervisar il·legalment els processos polítics catalans comportaria una estructura organitzada i concertada que indicaria l’agreujant previst al Codi Penal d’organització o grup criminal, el qual atribueix a les empreses i persones a qui denuncia.

Per tot plegat, entre les diligències que demana que es practiqui, apunta la declaració, en qualitat de pèrits, dels experts de Citizen Lab que van elaborar l’informe pericial, que també s’incorpora a la querella; que es recopili totes les dades econòmiques i bancàries dels responsables de l’empresa que comercialitzen el programa Pegasus, Niv Karmi, Shalev Hulio i Omri Lavie, així com de les pròpies empreses, NSO, Q Cyber, OSY, i que se sol·liciti al Banc d’Espanya informació sobre qualsevol transferència de diners que s’hagi fet des del sistema bancari espanyol a favor d’aquests o de les empreses querellades. 

Israel i Luxemburg

Demana així mateix que, a través d’una comissió rogatòria internacional o, preferentment, amb desplaçament d’una comissió judicial a Israel es notifiqui la querella en qualitat d’investigats a Karmi, Hulio i Lavie així com a aquells que ostentin la representació legal de les empreses contra les quals s’ha presentat querella, i se’ls requereixi representació legal perquè aportin la documentació acreditativa de tots els contractes, convenis o acords subscrits amb el govern d’Espanya, el CNI o qualsevol altre organisme o empresa pública espanyola o empresa privada que treballa amb entitats públiques per a l’ús de Pegasus a territori espanyol. 

Reclama que se sol·liciti a les autoritats d’Israel accés a tota la informació bancària de les empreses NSO, Q Cyber, i Technologies LTD per determinar “pagaments i diners relacionats, exclusivament, amb empreses, persones o entitats públiques espanyoles” o amb aquelles que hagin tingut com a origen Espanya; també es reclama a Israel tota la informació de què disposin sobre viatges a Espanya dels querellats o de treballadors de les empreses, així com sobre “moviments migratoris” cap a Israel per part de ciutadans espanyols que hagin mantingut relacions comercials o de qualsevol altre tipus amb les empreses querellades. També a Israel vol que es reclami informació sobre les autoritzacions de prestació de serveis o venda de material d’aquestes empreses a agències estatals o persones de nacionalitat espanyola.

Com va fer ahir Òmnium i la CUP, també Boye demana, segons el previst a la directiva sobre l’ordre europea d’investigació en matèria penal que se sol·liciti a les autoritats judicials de Luxemburg que notifiquin i prengui declaració en qualitat d’investigats a aquells que ostentin la representació de l’empresa OSY Technologies i se’ls reclami la documentació acreditativa dels contractes, convenis o qualsevol mena d’acord que s’hagi subscrit amb el govern d’Espanya, el CNI o empresa u organisme públic o bé de privat que treballi amb entitats espanyoles per a l’ús de Pegasus.

També, que es requereixi a les entitats bancàries que operen a Luxemburg o a l’autoritat supervisora bancària belga perquè informi sobre l’existència de comptes bancaris, dipòsits, caixes de seguretat o qualsevol altres tipus d’actius financers que apareguin sota titularitat d’aquestes empreses, i que aportin els resums de compte corresponents a 2014 a 2021. A més, es reclama a les autoritats de Luxemburg que investiguin qualsevol transferència que, procedent d’Espanya, s’hagi fet als comptes bancaris d’aquestes empreses.