L’advocat Gonzalo Boye ha recorregut amb un escrit molt dur davant de l’Audiència Nacional la decisió d’embargar els seus comptes per fer efectiva la condemna de 200 milions que se li van imposar l’any 1996 pel cas del segrest d’Emiliano Revilla. A través del seu recurs de súplica denuncia que es tracta d’una decisió ad hominem, que trenca amb tots els precedents de l'Audiència sobre prescripció de la responsabilitat civil, i que es fa alterant la composició del tribunal i trencant els criteris d’imparcialitat. Tot plegat, s’endinsa en el que considera una "persecució de caràcter polític” provocada per la seva defensa del president Carles Puigdemont i els polítics a l’exili, així com per la defensa de Quim Torra.

Davant d'aquesta situació, i en cas que no s’accepti el seu recurs, Boye reclama plantejar diferents qüestions prejudicials davant del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) sobre el dret a un tribunal independent i imparcial.

El recurs adverteix que fins ara tots els criteris aplicats per la sala penal de l’Audiència en un cas com el seu s’inclinaven que havia prescrit la responsabilitat civil. Això no obstant, en el seu cas s’argumenta que un tràmit posat en marxa el 2008 per conèixer el seu patrimoni hauria interromput el rellotge de la prescripció.

Per rebatre això, el text assenyala nombrosos casos precedents en què el mateix tràmit no hauria aturat la prescripció, inclosa una interlocutòria del setembre del 2018 adoptada, entre altres, per Concepción Espejel i Eduardo Gutiérrez, els mateixos jutges que ara s’han pronunciat en sentit contrari.

Denuncia que per aconseguir aquest objectiu s’ha alterat la composició del tribunal, que ha passat de 3 a 5 membres, alterant les majories amb un tribunal constituït de manera específica, ad hoc, sense previsió legal, i del qual s’ha apartat el ponent a qui s’havia assignat inicialment el cas.

Boye considera que es tracta d’una resolució ad hominem, una “persecució” en funció de les causes que defensa, entre les quals la del president Carles Puigdemont i la resta de polítics a l’exili i la del president, Quim Torra, per la qual cosa adverteix que no és casual el desarxivament ara de l’executòria, i 32 anys després que es produïssin els fets i 24 anys després de la sentència.

Assenyala que la causa s’activa a partir del moment en què aconsegueix dos èxits rellevants en els seus casos com és el rebuig a l’euroordre i la desestimació de la reclamació cursada a Alemanya contra Puigdemont.

L’objectiu seria apartar-lo de la seva feina i abocar les seves forces a defensar-se a ell mateix, a més de desestabilitzar-lo i desprestigiar-lo i causar-li el màxim perjudici, entre d’altres, amb la publicació de dades personals, familiars i econòmiques.

En aquest punt, recorda que només se l’ha assetjat d’aquesta manera al llarg de la seva carrera quan ha assumit casos amb connotacions polítiques que molesten sectors d’ultradreta, com va ser la defensa de víctimes de l’atemptat de l’11-M i ara.

Subratlla que no consten altres casos en què es tractés la prescripció d’una responsabilitat civil constituint un ple de la Secció, i adverteix que ha quedat privat del seu dret a un jutge predeterminat per la llei.

Segons el text, es tracta d’una decisió que crea gran inseguretat jurídica i allunya el marc de previsibilitat amb què han d’actuar els jutges. El recurs, a més d'apuntar a una persecució de caràcter polític i a falta d’imparcialitat, parla d’animadversió de la presidenta del tribunal, que va ser recusada per l’advocat en el cas dels papers de Bárcenas arran de la seva vinculació al PP, però també d’animadversió del finalment ponent del cas, també recusat per Boye en el cas contra el jutge Elpidio Silva.

L’escrit també adverteix que Emiliano Revilla no s’ha personat mai com a acusació particular ni ha reclamat cap indemnització en 32 anys, i que les actuacions que es fan en el seu nom no van acompanyades de cap poder notarial que acrediti aquesta representació, de la qual tampoc no se’n fa cap comprovació per part del tribunal. Per tot plegat, considera que la part que reclama que s’executi la sentència no disposa de representació legítima, i demana que es comprovi si realment hi ha voluntat per part del demandant a activar aquest cas.